Resumen de Sobre el régimen del Chárter náutico (o arrendamiento de naves de recreo en la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares)

Vicente Marí Torres

• español

  La regulación del contrato de arrendamiento náutico por la LNM fue sin lugar a dudas una de las grandes novedades legislativas en el ámbito del derecho marítimo privado. Dentro de la de recreo debemos distinguir entre el uso privativo y personal de los buques y embarcaciones, y el arrendamiento náutico, o chárter náutico, actividad que se ejerce con ánimo de lucro, siendo esta la diferencia entre ambas. Cabe recordar que hasta el año 2013 los anteproyectos y proyectos de Ley incluían los principios del Derecho de la navegación marítima en el listado de fuentes. El instrumento legal que regula estas relaciones jurídico-comerciales sería el contrato de alquiler de embarcación deportiva o chárter náutico, que puede incluir la contratación de prestaciones transversales y/o complementarias, como alquiler con o sin patrón, incluso tripulación. En una primera aproximación, podemos considerar que el chárter náutico es un contrato de cesión temporal de uso de una embarcación, en el que las partes del contrato asumen obligaciones. El resultado de la investigación es muy relevante a efectos prácticos, como contrato diferenciado del contrato de arrendamiento de buque, toda vez que el chárter náutico dispone de una particularidad jurídica propia El incumplimiento del contrato podrá generar su connatural resolución, la indemnización de daños y perjuicios y, en su caso, consecuencias sobre la reserva. En el documento contractual se puede pactar que si quien incumple es el arrendador, según la doctrina, este deberá devolver la cantidad entregada en concepto de reserva por duplicado. El art. 1124 del CC. no opera si existe pacto de las partes que regule y condicione el ejercicio de la facultad resolutoria, y no rige si sobre el punto que sea hay otras normas jurídicas especiales. En definitiva, el incumplimiento debe ser parcial o total y que haya frustrado de forma relevante las legítimas expectativas del contratante que reclama la resolución. Siguiendo el hilo del discurso del artículo 1124.2), el perjudicado puede optar por exigir el cumplimiento, en el supuesto que ello sea posible, o en su defecto, la resolución del contrato. Las acciones derivadas del contrato de arrendamiento náutico prescriben en un plazo de un año, contado a partir de la fecha de la terminación, resolución del contrato o del desembarque definitivo del arrendatario y de sus acompañantes, en el supuesto que fuera posterior (artículo 313 LNM). Asimismo, el art. 213 LNM añade la exigencia de que el buque posea las condiciones fijadas en el contrato en cuanto a nacionalidad, clasificación, velocidad, consumo, capacidad y demás características. Para el caso de las reclamaciones del arrendatario en relación con los presuntos incumplimientos del patrón, por no acatar las indicaciones e instrucciones dadas por el arrendatario, éste deberá dirigirlas contra ambos, La figura del arrendamiento de embarcaciones o chárter náutico, dentro del marco legal de la LNM, parece que constituye una pieza separada que no termina de encajar con el arquetipo del perfil general que pretendió el legislador en su momento, produciendo confusión, alguna distorsión y también contradicciones. A mayor abundamiento no podemos olvidar que el contrato de chárter náutico queda sometido a la égida protectora de la LDCU cuando el arrendatario, lo sea, es decir un consumidor, que no un empresario y, por supuesto el arrendador sea un empresario. Por tanto, es aconsejable y necesario realizar una exhaustiva revisión de la norma liminar, precisando, el chárter náutico, por su enjundia cuantitativa y cualitativa un compendio normativo que regule la realidad fáctica actual, que ahora mismo no lo hace. Sirva como modo de ejemplo la proliferación de megayates en nuestros puertos deportivos carentes de una normativa específica.

• English

  The regulation of the nautical lease contract by the LNM was without a doubt one of the great legislative innovations in the field of private maritime law. Within the recreational sector we must distinguish between the private and personal use of ships and boats, and nautical leasing, or nautical charter, an activity that is carried out for profit, this being the difference between the two. It is worth remembering that until 2013, draft laws and draft laws included the principles of maritime navigation law in the list of sources. The legal instrument that regulates these legal-commercial relationships would be the sports boat rental contract or nautical charter, which may include the contracting of transversal and/or complementary services, such as rental with or without skipper, including crew. In a first approximation, we can consider that the nautical charter is a contract for the temporary transfer of use of a vessel, in which the parties to the contract assume obligations. The result of the investigation is very relevant for practical purposes, as a contract differentiated from the vessel leasing contract, since the nautical charter has its own legal particularity. Failure to comply with the contract may generate its natural termination, compensation for damages and, where appropriate, consequences on the reservation. In the contractual document it can be agreed that if the lessor is the one who fails to comply, according to the doctrine, he must return the amount delivered as a reservation in duplicate. The art. 1124 of the CC. It does not operate if there is an agreement between the parties that regulates and conditions the exercise of the resolution power, and it does not apply if there are other special legal norms on the point. In short, the non-compliance must be partial or total and must have significantly frustrated the legitimate expectations of the contracting party demanding the resolution. Following the thread of the discourse of article 1124.2), the injured party may choose to demand compliance, in the event that this is possible, or failing that, the termination of the contract. The actions derived from the nautical lease contract expire within a period of one year, counted from the date of termination, resolution of the contract or the definitive disembarkation of the lessee and his companions, in the event that it is later (article 313 LNM ). Likewise, art. 213 LNM adds the requirement that the vessel meet the conditions established in the contract in terms of nationality, classification, speed, consumption, capacity and other characteristics. In the case of the tenant's claims in relation to the employer's alleged non-compliance, for not complying with the instructions and instructions given by the tenant, the latter must direct them against both, The figure of boat leasing or nautical charter, within the legal framework of the LNM, seems to constitute a separate piece that does not quite fit with the archetype of the general profile that the legislator intended at the time, producing confusion, some distortion and also contradictions. Furthermore, we cannot forget that the nautical charter contract is subject to the protective aegis of the LDCU when the lessee is, that is, a consumer, not a businessman and, of course, the lessor is a businessman. Therefore, it is advisable and necessary to carry out an exhaustive review of the preliminary rule, specifying, for the nautical charter, due to its quantitative and qualitative substance, a regulatory compendium that regulates the current factual reality, which right now does not do so. An example is the proliferation of megayachts in our marinas lacking specific regulations.

• català

  La regulació del contracte d'arrendament nàutic per la LNM va ser sens dubte una de les grans novetats legislatives a l'àmbit del dret marítim privat. Dins de l'esbarjo hem de distingir entre l'ús privatiu i personal dels vaixells i embarcacions, i l'arrendament nàutic, o xàrter nàutic, activitat que s'exerceix amb ànim de lucre, i aquesta és la diferència entre ambdues. Cal recordar que fins a l'any 2013 els avantprojectes i projectes de llei incloïen els principis del dret de la navegació marítima al llistat de fonts. L'instrument legal que regula aquestes relacions juridicocomercials seria el contracte de lloguer d'embarcació esportiva o xàrter nàutic, que pot incloure la contractació de prestacions transversals i/o complementàries, com ara lloguer amb patró o sense, fins i tot tripulació. En una primera aproximació, podem considerar que el xàrter nàutic és un contracte de cessió temporal d‟ús d‟una embarcació, en què les parts del contracte assumeixen obligacions. El resultat de la investigació és molt rellevant a efectes pràctics, com a contracte diferenciat del contracte d'arrendament de vaixell, atès que el xàrter nàutic disposa d'una particularitat jurídica pròpia L'incompliment del contracte podrà generar la seva connatural resolució, la indemnització de danys i perjudicis i, si escau, conseqüències sobre la reserva. Al document contractual es pot pactar que si qui incompleix és l'arrendador, segons la doctrina, aquest haurà de tornar la quantitat lliurada en concepte de reserva per duplicat. L'art. 1124 del CC. no opera si hi ha pacte de les parts que reguli i condicioni l'exercici de la facultat resolutòria, i no regeix si sobre el punt que sigui hi ha altres normes jurídiques especials. En definitiva, l'incompliment ha de ser parcial o total i que hagi frustrat de manera rellevant les legítimes expectatives del contractant que en reclama la resolució. Seguint el fil del discurs de l'article 1124.2), el perjudicat pot optar per exigir-ne el compliment, en cas que això sigui possible, o si no, la resolució del contracte. Les accions derivades del contracte d'arrendament nàutic prescriuen en un termini d'un any, comptat a partir de la data de la terminació, resolució del contracte o del desembarcament definitiu de l'arrendatari i dels seus acompanyants, en cas que fos posterior (article 313 LNM ). Així mateix, l'art. 213 LNM afegeix l'exigència que el vaixell tingui les condicions fixades al contracte quant a nacionalitat, classificació, velocitat, consum, capacitat i altres característiques. Per al cas de les reclamacions de l'arrendatari en relació amb els presumptes incompliments del patró, per no acatar les indicacions i instruccions donades per l'arrendatari, aquest les ha de dirigir contra ambdós, La figura de l'arrendament d'embarcacions o xàrter nàutic, dins del marc legal de la LNM, sembla que constitueix una peça separada que no acaba d'encaixar amb l'arquetip del perfil general que va pretendre el legislador al seu moment, produint confusió, alguna distorsió i també contradiccions. A més no podem oblidar que el contracte de xàrter nàutic queda sotmès a l'ègida protectora de la LDCU quan l'arrendatari, ho sigui, és a dir un consumidor, que no un empresari i, per descomptat, l'arrendador sigui un empresari. Per tant, és aconsellable i necessari fer una revisió exhaustiva de la norma liminar, precisant, el xàrter nàutic, per la seva quantitat quantitativa i qualitativa un compendi normatiu que reguli la realitat fàctica actual, que ara mateix no ho fa. Serveixi com a mode d'exemple