Resumen de Interacció leucòcit-endoteli i mobilització de cèl.lules neoplàsiques en el càncer colorectal
El procés de disseminació metastàsic en el càncer colorectal és un procés complex multifactorial. La present tesi ha pretès aprofundir en dos aspectes: els mecanismes de defensa immunològic a través de la caracterització dels fenòmens de interacció leucocitària, i el procés de mobilització tumoral a través de la detecció i pronòstic de les cèllules neoplàsiques circulants.
En la present tesi sha confirmat que existeix una deficient interacció dels leucòcits circulants amb lendoteli dels vasos tumorals respecte a lendoteli no tumoral, tant de rodament en condicions basals com dadhesió rere ladministració dun estímul inflamatori. Sha demostrat que la molècula implicada en els fenòmens dadhesió leucocitària es ICAM-1, ja que el seu immunobloqueig reverteix els fenòmens dadhesió induïts per LPS. Sha demostrat a través de la tècnica del doble marcatge amb anticossos que la deficient interacció leucòcit-endoteli a nivell tumoral no pot atribuir-se a una menor expressió de les diferents molècules dadhesió implicades en aquest fenomen. Al intentar avaluar els mecanismes responsables de la deficient interacció leucòcit endoteli es va descartar la participació de lantigen carcinoembrionari, els productes derivats de la ciclooxigenasa i la sintasa induïble de lòxid nítric. No obstant es va demostrar que la inhibició no selectiva de la sintasa de lòxid nítric augmentava de manera dosi-depenent el rodament leucocitari i ladhesió post-LPS a nivell del teixit tumoral. Efecte similar es va observar al procedir al immunobloqueig del factor transformant B1. Per tant, dels resultats obtinguts, es pot ressaltar que tant lòxid nítric com el factor de creixement transformant B1 participen, al menys de manera parcial, en els fenòmens descapament dels sistemes de immunovigilància a nivell tumoral.
La segona part de la tesi doctoral ha confirmat en primer lloc que es possible detectar la existència de cèllules neoplàsiques circulants en sang perifèrica de malalts amb càncer colorectal a través de la detecció de RNA missatger de lantigen carcinoembrionari. Aquesta tècnica sha confirmat sensible (detecta una cèllula neoplàsica per cada 107 leucòcits) i específica (negativa en els controls sans). Emprat aquesta tècnica sha intentat avaluar un dels aspectes més controvertits de la cirurgia laparoscòpica en el càncer colorectal, la disseminació tumoral. Mitjançant estudis de detecció de cèllules neoplàsiques circulants en sang perifèrica, portal i en el líquid peritoneal, sha descartat el potencial efecte deleteri atribuït a la cirurgia laparoscòpica. No es varen observar diferències significatives entre el grup de cirurgia convencional respecte al grup de cirurgia laparoscòpica, en el número de pacients amb determinacions positives en els tres territoris avaluats rere la resecció quirúrgica . Finalment, es va intentar establir la significació pronòstica de la detecció de cèllules neoplàsiques circulants en pacients amb càncer colorectal mitjançant el seu seguiment a llarg termini. Tant en el grup global de pacients amb càncer colorectal com en aquells en els que shavia realitzat una resecció curativa , la determinació preoperatòria de cèllules circulants no sassociava a un pitjor pronòstic a llarg termini (supervivència global i supervivència lliure de malaltia). Tenint en compte que estudis previs havien demostrat que la cirurgia afavoria la mobilització de cèllules neoplàsiques en el càncer colorectal, es va valorar la significació pronòstica de la detecció de cèl.lules neoplàsiques a les 24 hores de la cirurgia. Novament, la detecció postoperatòria no sassociava a un pitjor pronòstic a llarg termini.
