Resumen de High-Performance Athletes' Coping Strategies and Attributions: A Behavioral Perspective

Federico Javier Leguizamo Barroso

• català

  Aquesta tesi doctoral comprèn tres estudis interrelacionats que examinen col·lectivament variables psicològiques relacionades amb les estratègies d'afrontament utilitzades pels atletes, tant dins com fora de l'àmbit esportiu. El primer estudi examina les estratègies d'afrontament emprades pels esportistes i la seva eficàcia en la gestió de circumstàncies difícils durant les mesures de confinament establertes a causa de la pandèmia de COVID-19. Es va obtenir una mostra transcultural en col·laboració amb diversos grups de treball de psicologia de l'esport de la Xina, Mèxic, Portugal, Rússia i Espanya. Van participar en l'estudi 310 esportistes d'alt nivell (141 dones). L'edat mitjana era de 22,26 anys (DE=4,98). Es va utilitzar un disseny transversal i una metodologia d'enquesta per a recollir les variables psicològiques implicades en l'estudi. Les dades es van analitzar mitjançant el programa SPSS. Partint del model de lesions de Olmedilla i García-Mas, aquest estudi identifica la participació esportiva com un potencial factor de protecció enfront de l'impacte de les circumstàncies estressants. El segon estudi explora les perspectives úniques dels atletes sobre les lesions i el seu procés de recuperació, centrant-se en les seves atribucions i estratègies d'afrontament utilitzades durant un període d'impacte psicològic substancial. La mostra va consistir en 16 atletes (8 dones) que havien sofert una lesió esportiva o una malaltia relacionada amb l'esport que va interrompre la seva participació esportiva durant almenys un mes. Es va desenvolupar una metodologia qualitativa i les entrevistes es van realitzar tant en persona com a través de la plataforma Zoom. Les entrevistes van ser gravades per a ser transcrites posteriorment amb Google AI i es va utilitzar el programari NVivo per a analitzar les dades. Aquesta recerca il·lustra les atribucions més freqüents i les estratègies d'afrontament utilitzades, abordant la influència del suport del cos tècnic en la resposta psicològica de l'esportista mentre transita pel procés de lesió. El tercer estudi avalua una breu intervenció psicològica adaptada als entrenadors de futbol. La intervenció pretén reduir les respostes verbals potencialment perjudicials i potenciar l'ús d'elogis contingents a les accions exitoses. Es va seleccionar als membres del cos tècnic de 15 equips en formació (de 5 a 18 anys) d'un club de futbol espanyol i se'ls va entrenar en habilitats de comunicació. Es va aplicar un assaig controlat aleatoritzat amb disseny experimental d'intervenció diferida amb assignació aleatòria estratificada tenint en compte la categoria esportiva dels equips d'entrenadors per a controlar el grup d'edat. La intervenció va consistir en una sessió de grup amb el cos tècnic i una sessió individualitzada amb cada equip d'entrenadors. La sessió de grup es va centrar en millorar les habilitats de comunicació dels entrenadors i la impartició d'instruccions, especialment en resposta tant als èxits com als errors dels jugadors durant la competició. En la sessió individual, els entrenadors van treballar l'autoconsciència de la seva resposta verbal i van rebre estratègies de comunicació individualitzades. Els resultats van mostrar una reducció significativa dels comentaris hostils i les instruccions verbals durant el joc, juntament amb un augment dels elogis per part dels entrenadors, la qual cosa indica l'eficàcia de les intervencions personalitzades. Aquests estudis proporcionen un enfocament conductual per a comprendre el paper de les atribucions, l'afrontament i el suport social percebut en el benestar psicològic dels esportistes, destacant la importància de les intervencions individualitzades per a millorar el context de l'alt rendiment en l'esport.

• English

  Esta tesis doctoral comprende tres estudios interrelacionados que examinan colectivamente variables psicológicas relacionadas con las estrategias de afrontamiento utilizadas por los atletas, tanto dentro como fuera del ámbito deportivo. El primer estudio examina las estrategias de afrontamiento empleadas por los deportistas y su eficacia en la gestión de circunstancias estresantes durante las medidas de confinamiento establecidas debido a la pandemia de COVID-19. Se obtuvo una muestra transcultural en colaboración con varios grupos de trabajo de psicología del deporte de China, México, Portugal, Rusia y España. Participaron en el estudio 310 deportistas de alto nivel (141 mujeres). La edad media era de 22,26 años (DE=4,98). Se utilizó un diseño transversal y una metodología de encuesta para recoger las variables psicológicas implicadas en el estudio. Los datos se analizaron mediante el programa SPSS. Partiendo del modelo de lesiones de Olmedilla y García- Mas, este estudio identifica la participación deportiva como un potencial factor de protección frente al impacto de eventos estresantes. El segundo estudio explora las perspectivas únicas de los atletas sobre las lesiones y su proceso de recuperación, centrándose en sus atribuciones y estrategias de afrontamiento utilizadas durante un período de impacto psicológico relevante. La muestra consistió en 16 atletas (8 mujeres) que habían sufrido una lesión deportiva o una enfermedad relacionada con el deporte que interrumpió su participación deportiva durante al menos un mes. Se desarrolló una metodología cualitativa y las entrevistas se realizaron tanto en persona como a través de la plataforma Zoom. Las entrevistas fueron grabadas para ser transcritas posteriormente con Google AI y se utilizó el software NVivo para analizar los datos. Esta investigación reporta las atribuciones más frecuentes y las estrategias de afrontamiento utilizadas, abordando la influencia del apoyo del cuerpo técnico en la respuesta psicológica del deportista mientras transita por el proceso de lesión. El tercer estudio evalúa una breve intervención psicológica adaptada a los entrenadores de fútbol. La intervención pretende reducir las respuestas verbales potencialmente perjudiciales y potenciar el uso de elogios contingentes a las acciones exitosas. Se seleccionó a los miembros del cuerpo técnico de 15 equipos juveniles (de 5 a 18 años) de un club de fútbol español y se les entrenó en habilidades de comunicación. Se aplicó un ensayo controlado aleatorizado con diseño experimental de intervención tardía con asignación aleatoria estratificada teniendo en cuenta la categoría deportiva de los equipos de entrenadores para controlar el grupo de edad. La intervención consistió en una sesión grupal con el cuerpo técnico y una sesión individualizada con cada equipo de entrenadores. La sesión grupal se centró en mejorar las habilidades de comunicación de los entrenadores y la impartición de instrucciones, especialmente en respuesta tanto a los éxitos como a los errores de los jugadores durante la competición. En la sesión individual, los entrenadores trabajaron la autoconciencia de su respuesta verbal y recibieron estrategias de comunicación individualizadas. Los resultados mostraron una reducción significativa de los comentarios hostiles y las instrucciones verbales durante el juego, junto con un aumento de los elogios por parte de los entrenadores, lo que indica la eficacia de las intervenciones personalizadas. Estos estudios proporcionan un enfoque conductual para comprender el papel de las atribuciones, el afrontamiento y el apoyo social percibido en el bienestar psicológico de los deportistas, destacando la importancia de las intervenciones individualizadas para mejorar el contexto del alto rendimiento en el deporte.

• English

  This thesis dissertation comprises three interrelated studies that collectively examine psychological variables related to the coping strategies used by athletes, both within and outside the field of sports. The first study examines the coping strategies employed by athletes and their effectiveness in managing challenging circumstances during the confinement measures established due to the COVID-19 pandemic. A cross-cultural sample was obtained in collaboration with several sport psychology working groups from China, Mexico, Portugal, Russia, and Spain. A total of 310 high- level athletes (141 women) participated in the study. The mean age was 22.26 years-old (SD=4.98).A cross-sectional design and survey methodology was used to collect the psychological variables involved in the study. The data were analyzed using SPSS software. Drawing from Olmedilla and García-Mas' injury model, this study identifies sports participation as a potential protective factor against the impact of stressful circumstances. The second study explores the unique perspectives of athletes on injuries and their recovery process, focusing on their attributions and coping strategies used during a period of substantial psychological impact. The sample consisted of 16 athletes (8 women) who had been through sport injury or sport-related illness that interrupted sport participation for at least one month. A qualitative methodology was developed and the interviews were carried out both in person and via Zoom platform. The interviews were recorded to be transcribed later with Google AI and the NVivo software was used to analyze the data. This investigation reports the most frequent attributions and coping strategies used, addressing the influence of the coaching staff support in an athlete's psychological response while navigating the injury process. The third study evaluates a brief psychological intervention tailored to football coaches. The intervention aims to reduce potentially detrimental verbal responses and enhance the use of praise contingent with successful actions. The coaching staff members of 15 youth teams (ages 5 to 18 years old) from a Spanish football club were selected and trained in communication skills. A randomized control trial with delayed intervention experimental design was implemented. Stratified random assignment was applied taking into consideration the sports category of coaching teams to control for age group. The intervention consisted of a group session with the coaching staff and an individualized session with each coaching team. The group session focused on improving coaches' communication skills and instruction delivery, particularly in response to both successes and mistakes of players during competition. In the individual session, coaches worked on self-awareness of their verbal response and received tailored communication strategies. The results showed a significant reduction in hostile feedback and verbal instructions during play, along with an increase in praise from the coaches, indicating the effectiveness of the personalized interventions. These studies provide a behavioral approach to understanding the role of attributions, coping and perceived social support in athletes' psychological well-being, emphasizing the importance of tailored interventions to improve the context of high-performance in sports.