Rehabilitació neuropsicològica del pacient esquizofrènic, La.
- Autores: Rafael Penadés
- Directores de la Tesis: Teresa Boget Llucià (dir. tes.), Manel Salamero Baró (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Julio Vallejo Ruiloba (presid.), Jordi Obiols Llandrich (secret.), Carmen Junque Plaja (voc.), Julio Sanjuán Arias (voc.), Susana Subirà (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Lobjectiu general daquesta tesi és valorar la utilitat del tractament de rehabilitació neuropsicològica en pacients esquizofrènics amb dèficits cognitius i predomini de la simptomatologia negativa. El programa utilitzat és lanomenat Teràpia Integrada de lEsquizofrènia (IPT, "Integriertes Psychologisches Therapieprogramm") dissenyat pel grup de Brenner que disposa dun manual protocollitzat a més d'un model teòric susceptible destudi empíric. Els efectes de la rehabilitació són analitzats a tres àmbits diferents: funcions cognitives, funcionalisme cerebral mesurat a partir de SPECT i funcionament psicosocial.
Per a la realització dels diferents estudis hem aplegat una mostra de 94 pacients diagnosticats desquizofrènia amb predomini de la simptomatologia negativa. Daquests pacients 27 complien els criteris dinclusió pel que fa a simptomatologia negativa i també el criteri qualitatiu de deterioració cognitiva que queda definit a lestudi. Aquests pacients han estat sotmesos al tractament de rehabilitació neuropsicològica durant tres mesos. A una mostra de 10 pacients sels hi va estudiar amb mètodes de neuroimatge amb SPECT. Un grup de pacients amb predomini dels símptomes negatius però sense dèficit cognitiu han actuat com a control.
La part experimental consta de quatre estudis, tres dels quals ja han estat publicats i un està acceptat per publicació. En aquests estudis hem pogut demostrar que els dèficits cognitius sassocien a un pronòstic més perniciós: evolució més cronificada, nivell més baix dadaptació general, estades més llargues dhospitalització i una adherència més pobra al tractament farmacològic. Els resultats recolzen que el tractament de rehabilitació neuropsicològica és útil i produeix millories a les funcions prèviament deficitàries. Tal i com estableix el model de Brenner, els canvis a les funcions cognitives elementals (atenció i codificació) estan lligades als canvis a les funcions cognitives més superiors (recuperació i funció executiva). I el que és més important, la millora neuropsicològica està associada a una millora del funcionament psicosocial, concretament un augment de lautonomia personal i del funcionament psicosocial general. Per altra banda el tractament de rehabilitació neuropsicològica produeix canvis en el flux sanguini cerebral frontal detectable mitjançant estudis dSPECT realitzats en condicions de neuroactivació. Aquests canvis suposen una reducció de la hipofrontalitat que es deu a la millora del funcionament neuropsicològic.
Per tant lestudi ha pogut confirmar les hipòtesis i es pot concloure que la rehabilitació neuropsicològica és una eina terapèutica que possibilita una millora del funcionament cognitiu, una reducció de lhipofuncionalisme del flux cerebral frontal, un augment de l'autonomia personal i una millora del funcionament psicosocial als pacients esquizofrènics de pitjor pronòstic.
