Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Las fiestas de moros y cristianos: historia, clasificación e ideología

  • Autores: José Fernando Domene Verdú
  • Directores de la Tesis: Antoni Marimon Riutort (dir. tes.), José Miguel Santacreu Soler (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2023
  • Idioma: español
  • Número de páginas: 1837
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Fernando López Mora (presid.), Sebastià Serra Busquets (secret.), Emilia María Tonda Monllor (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia, Historia del Arte y Geografía por la Universidad de las Illes Balears
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      Las fiestas de moros y cristianos actuales son el resultado de la fusión de tres fiestas distintas, o de cuatro (según los tipos de fiesta), que se han ido añadiendo a lo largo de la historia y se encuentran fusionadas y entrelazadas en todos los lugares donde se celebran: - La Fiesta de Moros y Cristianos propiamente dicha o elemento histórico es la más antigua y consiste en la representación teatral al aire libre de una comedia o dos embajadas, con la pérdida y recuperación de la imagen de la Virgen o de un castillo que simboliza la población, rememorando hechos históricos ocurridos normalmente durante la Reconquista. Está representada por comedias, embajadas, guerrillas, alardos, desembarcos, conversión del moro al cristianismo y otros actos similares. Es la fiesta más antigua de las tres, porque está documentada desde la Edad Media. - La fiesta patronal o religiosa está representada por las procesiones, romerías, misas y ofrendas, principalmente. Las fiestas de moros y cristianos se celebran actualmente con motivo de las fiestas patronales de las ciudades y unidas a ellas. - La fiesta militar se añadió en España (a la fiesta religiosa o patronal, o a la fiesta de moros y cristianos propiamente dicha, a principios del siglo XVII, tras la creación de la Milicia del Reino en 1609. Consistía en los antiguos alardes de armas protagonizados por las milicias, en los cuales se pasaba revista a la tropa y se realizaba un desfile militar, y se ha conservado en la organización de las actuales comparsas (cargos de Capitán, Alférez, Sargento y Cabo, escuadras o bloques en los desfiles, algunas prendas de los trajes, etc.) y en la mayoría de los actos festeros (desfiles, dianas, retretas, salvas de arcabucería, ruedo de banderas, etc.). • La fiesta tradicional consistía básicamente en danzas tradicionales de cada lugar, que se añadió a la fiesta de moros y cristianos propiamente dicha cuando ésta se extendió a América y Filipinas. La estructura de las fiestas es imprescindible para clasificarlas en distintos tipos. Los elementos ideológicos principales de las fiestas de moros y cristianos tienen su origen en la ideología feudal de la Edad Media, renacieron en el Romanticismo conservador del siglo XIX y son básicamente los mismos que los elementos ideológicos principales de los cantares de gesta medievales, como el Cantar de Roldán, en el siglo XI, y en el Poema de Mío Cid, en el siglo XIII: la exaltación de la guerra, de la religión cristiana frente al Islam, de la monarquía y de la patria, España, que en el siglo XIX sustituyó en parte a la exaltación de la monarquía del Poema de Mío Cid. Esos elementos ideológicos medievales, procedentes de la ideología que justificaba la Reconquista y las cruzadas, resurgieron en el Renacimiento, se mantuvieron en la ideología conservadora a finales del siglo XIX y en el siglo XX, y se reforzaron durante el franquismo, que era la versión española del fascismo y se basaba en los elementos ideológicos más conservadores, los del carlismo y el falangismo. Actualmente, los elementos ideológicos de las fiestas de moros y cristianos son: la religión, la guerra, el militarismo, la patria, la monarquía, la riqueza, el culto a la personalidad, las manifestaciones de masas, la discriminación de la mujer y el racismo, todo ello encubierto y envuelto por la diversión, que es lo que hace que la población acepte esos valores conservadores. En las fiestas de la variante valenciana, los elementos ideológicos conservadores están más presentes en las fiestas del tipo alcoyano que en las del valle del Vinalopó, en las que la diversión es más importante.

    • català

      Les festes de moros i cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents, o de quatre (segons els tipus de festa), que s'han anat afegint al llarg de la història i es troben fusionades i entrellaçades en tots els llocs on se celebren: - La Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric és la més antiga i consisteix en la representació teatral a l'aire lliure d'una comèdia o dues ambaixades, amb la pèrdua i recuperació de la imatge de la Verge o d'un castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics ocorreguts normalment durant la Reconquesta. Està representada per comèdies, ambaixades, guerrilles, alardos, desembarcaments, conversió del moro al cristianisme i altres actes similars. És la festa més antiga de les tres, perquè està documentada des de l'Edat mitjana. - La festa patronal o religiosa està representada per les processons, romeries, misses i ofrenes, principalment. Les festes de moros i cristians se celebren actualment amb motiu de les festes patronals de les ciutats i unides a elles. - La festa militar es va afegir a Espanya (a la festa religiosa o patronal, o a la festa de moros i cristians pròpiament dita, a principis del segle XVII, després de la creació de la Milícia del Regne en 1609. Consistia en les antigues parenceries d'armes protagonitzats per les milícies, en els quals es passava revista a la tropa i es realitzava una desfilada militar, i s'ha conservat en l'organització de les actuals comparses (càrrecs de Capità, Alferes, Sergent i Cap, esquadres o blocs en les desfilades, algunes peces dels vestits, etc.) i en la majoria dels actes festers (desfilades, dianes, reardits, salves d'arcabusseria, rode de banderes, etc.). • La festa tradicional consistia bàsicament en danses tradicionals de cada lloc, que es va afegir a la festa de moros i cristians pròpiament dita quan aquesta es va estendre a Amèrica i Filipines. L'estructura de les festes és imprescindible per a classificar-les en diferents tipus. Els elements ideològics principals de les festes de moros i cristians tenen el seu origen en la ideologia feudal de l'Edat Mitjana, van renàixer en el Romanticisme conservador del segle XIX i són bàsicament els mateixos que els elements ideològics principals dels cantares de gesta medievals, com ña Chanson de Roland, en el segle XI, i en el Poema de Mio Cid, en el segle XIII: l'exaltació de la guerra, de la religió cristiana enfront de l'Islam, de la monarquia i de la pàtria, Espanya, que en el segle XIX va substituir en part a l'exaltació de la monarquia del Poema de Mio Cid. Aqueixos elements ideològics medievals, procedents de la ideologia que justificava la Reconquesta i les croades, van ressorgir en el Renaixement, es van mantindre en la ideologia conservadora a la fi del segle XIX i en el segle XX, i es van reforçar durant el franquisme, que era la versió espanyola del feixisme i es basava en els elements ideològics més conservadors, els del carlisme i el falangisme. Actualment, els elements ideològics de les festes de moros i cristians són: la religió, la guerra, el militarisme, la pàtria, la monarquia, la riquesa, el culte a la personalitat, les manifestacions de masses, la discriminació de la dona i el racisme, tot això encobert i embolicat per la diversió, que és el que fa que la població accepte aqueixos valors conservadors. En les festes de la variant valenciana, els elements ideològics conservadors estan més presents en les festes del tipus alcoià que en les de la vall del Vinalopó, en les quals la diversió és més important.

    • English

      The current Moors and Christians festivals are the result of the merger of three different festivals, or four (depending on the type of festival), which have been added throughout history and are merged and intertwined in all places. where they are celebrated: - The Moors and Christians Festival itself or historical element is the oldest and consists of the outdoor theatrical performance of a comedy or two embassies, with the loss and recovery of the image of the Virgin or a castle that symbolizes the population, recalling historical events that normally occurred during the Reconquest. It is represented by comedies, embassies, guerrillas, cheers, landings, conversion of the Moor to Christianity and other similar acts. It is the oldest festival of the three, because it has been documented since the Middle Ages. - The patron saint feast or religious festival is mainly represented by processions, pilgrimages, masses and offerings. The Moors and Christians festivities are currently celebrated on the occasion of the patron saint festivities of the cities and linked to them. - The military festival was added in Spain (to the religious or patronal festival, or to the Moors and Christians festival itself, at the beginning of the 17th century, after the creation of the Kingdom's Militia in 1609. It consisted of the old displays of weapons carried out by the militias, in which the troops were reviewed and a military parade was held, and has been preserved in the organization of the current comparsas (Captain, Ensign, Sergeant and Corporal positions, squads or blocks in the parades, some costume items, etc.) and in most of the festive events (parades, targets, retreats, arquebus salutes, flag rolling, etc.). • The traditional festival basically consisted of traditional dances from each place, which were added to the Moors and Christians festival itself when it spread to America and the Philippines. The structure of the parties is essential to classify them into different types. The main ideological elements of the Moors and Christians festivals have their origins in the feudal ideology of the Middle Ages, were reborn in the conservative Romanticism of the 19th century, and are basically the same as the main ideological elements of medieval epic songs, such as the Song of Roland, in the 11th century, and in the Poem of Mío Cid, in the 13th century: the exaltation of war, of the Christian religion against Islam, of the monarchy and of the homeland, Spain, which in the 19th century XIX partly replaced the exaltation of the monarchy of the Poem of Mío Cid. Those medieval ideological elements, originating from the ideology that justified the Reconquest and the Crusades, reappeared in the Renaissance, remained in the conservative ideology at the end of the 19th century and in the 20th century, and were reinforced during Francoism, which was the version Spanish fascism and was based on the most conservative ideological elements, those of Carlism and Falangism. Currently, the ideological elements of the Moors and Christians festivals are: religion, war, militarism, the homeland, the monarchy, wealth, the cult of personality, mass demonstrations, discrimination against women and the racism, all covered up and wrapped up in fun, which is what makes the population accept those conservative values. In the festivals of the Valencian variant, the conservative ideological elements are more present in the festivals of the Alcoy type than in those of the Vinalopó valley, where fun is more important.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno