Avaluació de l’efectivitat d’un programa d’intervenció basat en marxa virtual i exercici terapèutic en la funció motora, el to i el dolor de persones amb lesió medul·lar incompleta

• Autores: Sara Mollà Casanova
• Directores de la Tesis: María Pilar Serra Añó (dir. tes.), Luis Millán González Moreno (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2023
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Laura López Bueno (presid.), José María Baydal Bertomeu (secret.), Amine Metahni (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Fisioterapia por la Universitat de València (Estudi General)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Neurología
    • Cirugía
      • Fisioterapia
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: webges.uv.es (pdf)
• Resumen

  • Estudis previs han mostrat el potencial de les teràpies basades en l’activació del sistema de neurones mirall, concretament les teràpies de marxa virtual (MV) en persones amb afectació del sistema nerviós central (SNC). Malgrat això, aquestes teràpies no han estat estudiades com a potenciador de l’exercici terapèutic (ET) utilitzat com a rehabilitació usual sobre persones amb LM incompleta. La hipòtesi principal de la present tesi és que l’aplicació de la teràpia de MV combinada amb un programa d’ET produeix la millora de la funcionalitat, la disminució del dolor neuropàtic i la millora del to muscular en persones amb LM incompleta.

    Per tal de validar aquesta hipòtesi, l'objectiu de l’estudi va ser avaluar l'efectivitat de l'estimulació de les neurones mirall mitjançant una teràpia de MV combinada amb un programa d’ET sobre les variables relacionades amb la funció motora de la marxa (i.e., velocitat i assistència durant la marxa, temps de reacció per iniciar la marxa, rangs vertical i miglateral [ML] durant la marxa, i temps emprat per realitzar un Time Up and Go [TUG] modificat), l’equilibri estàtic (desplaçament anteroposterior [AP], ML i àrea total recorreguda pel centre de pressions [CDP]) i tasques funcionals (temps per girar-se, seure i temps i potència per aixecar-se); amb la força (força màxima durant els moviments de abducció i extensió de maluc, extensió de genoll, i flexió i extensió de turmell) i l’activació muscular (amplitud màxima i mitjana del gluti mig, recte anterior, bíceps femoral, tibial anterior i gastrocnemi extern) durant una contracció voluntària màxima (CVM); amb el to muscular en repòs (tensió i rigidesa dels músculs gluti major, isquiotibials, quàdriceps, tibial anterior i tríceps sural); i amb el dolor (intensitat i interferència d’aquest sobre l’estat d’ànim i les activitats de la vida diària).

    Per a contrastar els objectius, es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat. La mostra estava formada per 28 persones d’entre 20 i 77 anys amb LM incompleta (American Spinal Injury Association [ASIA] Impairment Scale [AIS] C or D) i amb capacitat de marxa amb o sense ajudes. La mostra es va dividir en dos grups: i.) grup experimental (GE), als quals s’aplicava un protocol de MV combinat amb un programa d’ET (n=15); i ii.) GC, al quals s’aplicava un protocol de MV placebo combinat amb un programa d’ET (n=13). Les intervencions dels dos grups duraren 6 setmanes i s’aplicaren 3 vegades per setmana.

    Es realitzaren 4 valoracions: preintervenció (T1), postintervenció (T2), seguiment després d’un mes d’haver finalitzat (T3) i seguiment després de tres mesos (T4). Els registres de les variables anteriorment citades es realitzaren a través dels tests 10 Meters Walking Test (10MWT), Walking Index for Spinal Cord (WISCI) per avaluació de la marxa, i un dispositiu inercial (FallSkip) per a l’avaluació de la funció motora en general; una cèl·lula de càrrega (Chronojump) i un sistema d’electromiografia (BTS100 EMG) per a mesurar la força màxima i l’activació muscular, respectivament; un miotonòmetre (Myoton) per a la valoració del to muscular i el qüestionari Brief Pain Inventory (BPI) per avaluar el dolor.

    Respecte a la funció motora, després de la intervenció es mostraren millores estadísticament significatives per al GE sobre la velocitat de la marxa, l’assistència requerida per caminar, el temps de reacció per a iniciar-la marxa, i el temps emprat per a realitzar una prova que combina la marxa tasques funcionals (T2). Aquesta última va mantenir les millores fins a tres mesos després de la intervenció (i.e., T3 i T4). Al GC solament van millorar al T2 el temps de reacció i el temps per realitzar una marxa combinada amb tasques funcionals.

    A més, al GE es va reduir significativament el desplaçament ML del CDP durant la prova d’equilibri immediatament després de la intervenció (T2) i a la valoració dels tres mesos de seguiment (T4), mentre que el desplaçament AP i l’àrea recorreguda pel CDP van mostrar millores estadísticament significatives a la valoració T4. Al GC, en canvi no va mostrar diferències en cap de les valoracions respecte a T1.

    Al GE, el temps emprat durant el gest de girar-se i seure també es va reduir significativament al T2, T3 i T4, comparat amb la mesura prèvia a la intervenció, mentre que el temps per aixecar-se es va reduir significativament solament al T4. Pel que fa al GC es mostren diferències respecte al T1, a la valoració T2 per al temps emprat durant el gest de girar-se i seure i al T4 per al temps emprat durant el gest d’aixecar-se.

    Respecte a la força i l’activació muscular, els dos grups mostraren una millora després de les respectives intervencions per a la força màxima dels isquiotibials, sense que l’acompanyara cap millora de l’activació muscular. En la mateixa línia, el to muscular no es va veure modificat de forma significativa per cap de les intervencions.

    Contràriament el dolor sí es va veure beneficiat de l’aplicació de la teràpia combinada del GE, registrant una disminució significativa de la intensitat del dolor (p < 0,05) i de la interferència d’aquest sobre l’estat d’ànim i sobre les activitats de la vida diària (p < 0,05).

    En conclusió, l’adició d’una teràpia de MV a un programa d’ET millora de forma immediata l’eficiència de la marxa, l’equilibri a través de l’eix ML, i el dolor i la seua interferència. A més, aquesta combinació fa que els efectes produïts pel programa d’ET sobre les tasques funcionals es mantinguen al llarg del temps (fins a 3 mesos). A més, per les millores obtingudes en la resta de dimensions, els participants podrien adquirir la facilitat d’augmentar el seu nivell d’activitat, ja que també és produirien millores de forma indirecta a l’equilibri, després de 3 mesos. Per tant, l’adició d’una teràpia de MV a un programa d’ET podria potenciar els seus resultats.