Reconstrucció del paisatge rural i urbà d'Almenara i la llosa entre els segles XIII i XVI
- Autores: Estel Bosó Doménech
- Directores de la Tesis: Josep Torró (dir. tes.), Agustín Diez Castillo (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2023
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ester Alba Pagán (presid.), Luis Almenar Fernández (secret.), Carles Rabassa i Vaquer (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía e Historia del Mediterráneo desde la Prehistoria a la Edad Moderna por la Universitat de València (Estudi General)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: webges.uv.es (pdf)
- Resumen
La tesi titulada «Reconstrucció del paisatge rural i urbà d'Almenara i La Llosa entre els segles XIII-XVI», aprofundeix en l'evolució del paisatge cultural d'ambdós municipis i l'estudi de la seua població. Amb la finalitat de valorar els béns culturals municipals d'aquest període i destacar-ne la rellevància i les funcions en el passat. Cosa que possibilita una millor acceptació en el manteniment i en el respecte d'aquests béns en la societat actual. El paisatge constitueix una realitat dinàmica, ja que és resultat de processos ambientals, socials i culturals que s'han succeït al llarg del temps en el territori. Aquests processos estan marcats per les maneres de vida, les polítiques, les actituds i les creences de cada societat. Per tant, en la tesi analitzem l'evolució històrica del paisatge, identifiquem i caracteritzem els seus principals trets i estimem els seus valors per donar una sèrie de mesures, a partir del coneixement, a favor de la salvaguarda i enfortiment dels valors culturals i ambientals que defineixen el seu caràcter i identitat. L'estudi comença en el segle XIII amb la conquesta de Jaume I. Fet que comporta el canvi de l'antic districte del castell d'Almenara a una nova divisió administrativa, palesa a través de les donacions efectuades en el llibre del Repartiment i en les successives cartes de donació, atorgades a diversos senyors. La zona d'habitat, evoluciona de menuts nuclis dispersos a dues grans àrees urbanes una vila i una alqueria. També, es descriuen les fortaleses del castell i el Punt del Cid i la Ràpita musulmana. Continuem, amb l'anàlisi del paisatge rural i costaner durant els segles XIV al XVI. En general, es pot observar el creixement de les àrees de cultiu de regadiu així com, la transformació de les zones de marjal en zones de cultiu. Amb especial referència, a la introducció de noves llavors o a la seua intensificació: la vinya, el sucre, la morera, etc. Paral·lelament, la protecció dels camps i dels cultius va comportar la creació d'una sèrie de lleis en especial pels ramats, aplicades per a la protecció de les parcel·les agràries. Estudiem i delimitem les àrees de bovalar d'Almenara i La Llosa i els emprius o zones comunals. Junt amb els usos agropecuaris de l'àrea, es destaquen les activitats pesqueres i comercials del carregador d'Almenara. Així mateix, es fa una anàlisi del paisatge urbà del segle XIV al XVI. Un estudi del creixement de la vila i la baronia i la tipologia d'edificis construïts en cada segle. Junt açò, destaquem un apartat especial per a l'arquitectura defensiva: les muralles d'Almenara del segle XVI i la torre de costa. Cal fer especial referència a l'ús de fonts gràfiques, mapes cadastrals, fotografies aèries, fotografies antigues i l'elaboració de mapes amb gvSIG. Per concloure, cal fer esment específic, a l'estudi de la població a través de la reflexió dels recomptes, censos i padrons que es conserven d'aquestes poblacions des de 1429 fins a 1701 i dels Quinqué Libris.
