Las terapias complementarias y los las professionales de la salut. El efecto de la musicoterapia en el estrés de las enfermeras y los enfermeros que atienden a a personas con enfermedad oncológica
- Autores: Pedro Roura Martí
- Directores de la Tesis: Carme Bertran Noguer (dir. tes.), Társila Ferro (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2023
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: M. Teresa Lluch Canut (presid.), Dolors Juvinyà Canal (secret.), María Francisca Jiménez Herrera (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biología Molecular, Biomedicina y Salud por la Universidad de Girona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Les teràpies complementàries són molt presents en la nostra societat i són consulta· des i usades per la població en general. Així ho ha manifestat la Comissió Europea, el Consell d¿Europa i l¿OMS, entre altres organismes internacionals i nacionals, com el Consejo General de Enfermería de España o el Consell Català d¿Infermeria. El seu ús no se cenyeix només a la ciutadania sinó també als i a les professionals de la salut, malgrat que a dia d¿avui i a l¿Estat espanyol no hi ha una reglamentació específica.
Objectius. Els objectius d¿aquest estudi són determinar el coneixement i l¿ús de les teràpies complementàries de què disposen i duen a terme els i les professionals de la salut de la Regió Sanitària de Girona, així com avaluar l¿efecte de la musicoteràpia en l¿estrès de les infermeres i infermers que atenen persones amb càncer.
Metodologia. L¿estudi es distribueix en dues fases o parts, cadascuna de les quals contempla un disseny diferenciat: la primera fase correspon a un estudi descriptiu, quantitatiu i transversal dissenyat per determinar el coneixement i la utilització de les teràpies complementàries per part dels i de les professionals de la salut. La segona fase de l¿estudi és experimental, es focalitza en avaluar l¿efecte de la musicoteràpia en l¿estrès de les infermeres i infermers que atenen persones amb càncer.
Estudi 1. L¿àmbit d¿estudi abasta la Regió Sanitària de Girona i la població és integrada per infermeres, infermers, llevadores, metges i metgesses d¿aquesta circumscripció.
L¿instrument de recollida de dades ha estat un qüestionari ad hoc que recull variables sociodemogràfiques relacionades amb el coneixement de les teràpies complementàries, la seva utilització i recomanació, així com el grau de satisfacció i la formació en teràpies, entre altres aspectes. El període de recollida de dades va ser entre el no· vembre de 2017 i el novembre de 2018. L¿anàlisi de les dades s¿ha portat a terme mitjançant el programa estadístic SPSS per a Windows (versió 21.0 Chicago, IL). S¿ha realitzat una anàlisi descriptiva de les variables i es van utilitzar taules de contingència i la prova de khi quadrat de Pearson per comparar els resultats de les variables quali· tatives.
La recerca ha comptat amb el vistiplau del Comitè d¿Ètica d¿Investigació Clínica (CEIC) de l¿Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, el Comitè d¿Ètica d¿Investigació de l¿Institut Universitari d¿Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) i el Comitè Assistencial de l¿Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Es va demanar el consen· timent informat als i a les professionals que van voler participar lliurement en l¿estudi, amb una explicació prèvia del projecte d¿investigació i la resolució dels possibles dub· tes. La investigació dona compliment a les normes bioètiques i legislatives vigents en la Declaració d¿Hèlsinki, de 28 desembre 2017, així com a la Llei Orgànica BOEA-1999-23750 de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Estudi 2. L¿àmbit d¿estudi ha estat a l¿Institut Català d¿Oncologia (ICO) en la seu de Giro· na, Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i en l¿Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. L¿instrument de recollida de dades ha estat el qüestionari d¿Estrès en Infermeria (The Nursing Stress Scale), en què els participants han avaluat amb uns ítems de menor a major valor numèric. Aquest qüestionari mesura l¿estrès de les infermeres i infermers en l¿àmbit d¿hospitalització i compta amb 34 variables que fan referència a diferents situacions habituals en la pràctica assistencial, els entorns de tre· ball, l¿evolució clínica del pacient, l¿equip assistencial i els recursos en l¿àmbit de treball, entre altres elements implicats en el desenvolupament de l¿activitat professional. En l¿es· tudi experimental, les infermeres i infermers han respost el qüestionari 30 minuts abans de començar la seva jornada laboral, i 30 minuts després de finalitzar-la, després d¿ha· ver escoltat 10 minuts de música. En el grup control s¿ha utilitzat el mateix procediment però sense l¿escolta de música. El període de l¿estudi fou des del novembre de 2018 fins a setembre de 2019. L¿anàlisi de les dades estadístiques es va portar a terme mitjançant el programa SPSS per a Windows (versió 21.0 Chicago, IL). Tot seguit es va realitzar una anàlisi descriptiva de les variables, es van utilitzar taules de contingència i la prova de khi quadrat de Pearson per comparar els resultats de les variables qualitatives.
La recerca compta amb el vistiplau del Comitè d¿Ètica d¿Investigació Clínica de l¿Hospi· tal Universitari Dr. Josep Trueta de Girona i del Comitè d¿Ètica d¿Investigació de les Àrees bàsiques de la Regió Sanitària de Girona Gol i Gorina (IDIAP), i del Comitè Assis· tencial de l¿Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. S¿ha demanat el consentiment informat als i a les professionals que han volgut participar lliurement del projecte, prèvia presentació d¿aquest i la resolució dels possibles dubtes. La investigació ha donat compliment a les normes bioètiques i legislatives vigents en la Declaració d¿Hèlsinki, de 28 de desembre de 2017, així com a la Llei Orgànica BOE-A-1999-23750 de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Resultats. Els participants del treball descriptiu han estat 534 professionals inferme· res, infermers, metges i metgesses i llevadores, un TCAI i un treballador social de la Regió Sanitària de Girona. Quant al treball experimental, han participat 63 professionals infermeres i infermers de l¿Institut Català d¿Oncologia de Girona i de l¿Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Respecte al treball descriptiu, el 85% dels participants són dones i un 14,8%, homes. La franja d¿edat predominant és entre 21 a 30 anys, amb un 26,9%, seguit de la franja d¿entre 31 a 40 anys, amb un 26,2%. El 91,6% dels partici· pants tenen coneixement de les teràpies complementàries i un 51,8% de l¿existència d¿evidència científica. Quant a la seva utilització, un 59,6% les utilitzen habitualment.
Pel que fa al treball experimental amb musicoteràpia, en el grup control hi han participat 21 persones i 28 en l¿experimental. S¿ha pogut observar que la musicoteràpia s¿asso· cia a canvis significatius en les percepcions relacionats amb els fets següents: interrup· cions freqüents de les activitats; estar en desacord amb el to d¿un pacient; passar temporalment a altres serveis amb manca de personal; dificultat per treballar amb o diferents companys i o auxiliars d¿altres serveis; personal i torn imprevisible; la prescrip· ció d¿un tractament per part del metge o metgessa que sembla inapropiat per al pa· cient; realitzar moltes activitats que no són pròpies d¿infermeres i infermers, per exem· ple l¿execució de tasques administratives; no tenir temps suficient per realitzar totes les activitats d¿infermeria i/o no conèixer el funcionament d¿un equip especialitzat.
Conclusions. La majoria dels/de les professionals de la Regió Sanitària de Girona té coneixement de les teràpies complementàries i s¿utilitzen i se solen recomanar en l¿àm· bit professional. La musicoteràpia disminueix el nivell d¿estrès de les infermeres i els in· fermers.
Paraules clau. Teràpies complementàries, professionals de la salut, estrès, musicote· ràpia, infermera, infermer, clima laboral.
