Resumen de Utilitat clínica de la determinació immunohistoquímica de lmo2 en limfomes b agressius

Ivonne Alexia Vazquez de las Heras

• Introducció.

  El terme ‘limfomes B de cèl·lules grans’ (LBCL, de l’anglès large B cell lymphoma) inclou un grup heterogeni de limfomes amb diferents característiques biològiques i patològiques. Engloben, entre altres, el limfoma difús de cèl·lules B grans (DLBCL), el limfoma de Burkitt (BL), el limfoma B d’alt grau, no especificat (HGBL) i el HGBL amb translocacions dels gens MYC i BCL2 i/o BCL6.

  El gen MYC (c-MYC avian myelocytomatosis viral oncogen homolog) controla un ampli espectre de gens implicats en la regulació cel·lular. Una expressió constitutiva d’aquest gen afavoreix una transformació maligna. MYC està freqüentment desregulat en LBCL i la seva presència té implicacions diagnòstiques i pronòstiques doncs els reordenaments de MYC (MYC-R) acostumen a conferir un comportament biològic agressiu als LBCL.

  El gen LMO2 (LIM domain only-2) codifica per una proteïna que s’expressa en els limfòcits B del centre germinal (GCB) i en un subgrup de limfomes B derivats del GC com els DLBCL.

  Justificació científica.

  L’any 2006 es van publicar a New England Journal of Medicine* el resultats de dos estudis realitzats en LBCL. Entre altres conclusions, una observació és que, els BL, que característicament presenten MYC-R, tenen nivells baixos d’expressió del gen LMO2.

  Hipòtesi.

  Demostrar si la pèrdua d’expressió de LMO2 en LBCL prediu la presència de MYC-R i si es pot detectar immunohistoquímicament.

  Objectius.

  Principal: 1. Identificar si la presència de MYC-R en LBCL s’associa a la pèrdua d’expressió gènica i proteica de LMO2, detectable immunohistoquímicament.

  Secundaris: 1. Avaluar les associacions entre MYC, LMO2 i immunofenotip en LBCL, estudiar la utilitat de LMO2 en relació a MYC a nivell immunohistoquímic com predictor de la presència de MYC-R.

  2. Avaluar la utilitat de dos clons immunohistoquímics diferents de LMO2 (1A9-1 i SP51); comparar-los entre ells i amb MYC.

  3. Avaluar si l’expressió inmunohistoquímica de LMO2 aporta informació pronòstica en els LCBL.

  4. Avaluar si l’absència d’expressió inmunohistoquímica de LMO2 és útil pel diagnòstic diferencial entre els BL i altres LBCL.

  5. Avaluar si l’estudi de LMO2 i MYC a nivell de RNAm té interès clínic.

  Resultats.

  Els estudis han generat tres publicacions:

  1. Colomo L, Vázquez I, Papaleo N, et al. LMO2-negative expression predicts the presence of MYC translocations in aggressive B-cell lymphomas. Am J Surg Pathol 2017; 41: 877-886. doi: 10.1097/PAS.0000000000000839 2. Vázquez I, Papaleo N, Garcia E, et al. Clinical Interest of LMO2 Testing for the Diagnosis of Aggressive Large B-Cell Lymphomas. Cancers (Basel) 2020 Apr 5; 12(4): 884. doi: 10.3390/cancers12040884 3. Vázquez I, Papaleo N, Lop J, et al. Lack of expression of LMO2 clone SP51 identifies MYC rearrangements in aggressive large B-cell lymphomas. Virchows Arch. 2021 Apr 3. doi: 10.1007/s00428-021-03091-9 Conclusions.

  1. La pèrdua d’expressió immunohistoquímica de LMO2, estudiat amb ambdós clons (1A9-1 iSP51) prediu la presència de MYC-R en LBCL.

  2. Aquesta capacitat predictora és especialment útil en LBCL amb un perfil immunofenotípic GCB.

  3. Ambdós clons de LMO2 reconeixen la presència de MYC-R millor que l’estudi immunohistoquímic de MYC, també en els casos CD10+.

  4. Els resultats obtinguts han estat superiors en estudiar casos de manera prospectiva, recomanant la incorporació del marcador com part del panell rutinari utilitzat en la caracterització immunohistoquímica dels LBCL.

  5. L’expressió de LMO2, tant a nivell de mRNA com proteic a través de la immunohistoquímica aporta informació pronòstica en els LBCL.

  6. L’estudi inmmunohistoquímic de LMO2 és útil per a l’estudi de limfomes, com el BL i diferenciar-los d’altres entitats.