Utilitat de la fotoaferesi extracorporia a la practica medica habitual
- Autores: Marta Rodriguez Aliberas
- Directores de la Tesis: David Valcarcel Ferreiras (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Sureda Balari (presid.), Pere Barba Suñol (secret.), Cristina Arbona Castaño (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La fotoafèresi extracorpòria (FEC) combina un procediment de leucoafèresi amb l'administració directe a les cèl·lules recollides d'un fàrmac genotòxic fotoactiu que requereix irradiar-les amb llum ultraviolada abans de ser reinfoses al pacient. Es creu que el mecanisme d'acció és la inducció a gran escala de les cèl·lules dendrítiques presentadores d'antígens amb un efecte modulador del sistema immune. Aquest tractament, originalment aplicat al tractament de limfomes de cèl·lula T, s'utilitza en moltes patologies autoimmunes. La FEC es va implementar al Banc de Sang i Teixits (BST) al 2009, de forma centralitzada en el centre Vall d'Hebron. Des de llavors s'han tractat mes de 200 pacients, s'ha ampliat el nombre de patologies tractades i s'ha descentralitzat als diversos centres del BST en hospitals amb serveis de transplantament.
L'objectiu d'aquest estudi és valorar la utilitat de la FEC en el tractament de pacients amb malaltia de l’empelt contra receptor (MECR), determinar-ne la seguretat, la resposta terapèutica, la supervivència i l'efectivitat segons les característiques dels pacients i del producte cel·lular infós, així com avaluar globalment la implementació del programa i la seva descentralització.
L'estudi inclou la revisió retrospectiva de 58 pacients pediàtrics i adults sotmesos a un trasplantament de cèl·lules progenitores hematopoètiques (TPH) que havien desenvolupat una MECR aguda o crònica tractada amb FEC entre març de 2009 i abril de 2017. L'esquema terapèutic consisteix en dos procediments setmanals durant quatre setmanes, seguit dos procediments en setmanes alternes i amb avaluació de la resposta al cap de 20 procediments. S'han analitzat dades demogràfiques, característiques físiques del pacient, dades clíniques i analítiques relacionades amb el TPH, la MECR i la FEC, tenint en compte el tractament previ i el concomitant, l'accés venós, els efectes adversos, el producte infós, la resposta clínica i el seguiment evolutiu. La FEC s'utilitzà com a tercera línia de tractament en el 59% dels pacients; s'inicià als 26 dies de mediana en els casos de MECR aguda i de 139 dies en la crònica. La duració mediana del tractament va ser de 6 mesos. La incidència acumulada de resposta va ser del 75% als 120 dies, amb una mitjana de 36 dies fins assolir una resposta parcial i de 3 mesos fins a una resposta completa (43%). La resposta global per òrgans es del 70% en pell, 78% en GI i 84% a nivell hepàtic. No s'han identificat factors que influeixin en la resposta. La supervivència global va ser del 68% (IC 95% 55-80) i 52% (IC 95% 35-69) a 1 i 3 anys, El temps mig de supervivència es de 49 mesos (IC 95% 37-60). La mediana de seguiment dels pacients vius va ser de 26 mesos (IC 95% 13-38; màxim 84 mesos) En conclusió, la FEC és un tractament prou segur i amb pocs efectes secundaris, que permet tractar pacients adults i pediàtrics de molt baix pes i amb greu afectació física. La resposta global i per òrgans, així com la supervivència estan en línia amb els resultats obtinguts en estudis previs. L'anàlisi de la resposta al cap de 20 procediments ha resultat ser una bona estratègia per avaluar l'eficiència del tractament fins assolir una resposta completa consolidada. Sembla que tractar un major nombre de cèl·lules no es tradueix en una millor resposta al tractament. La descentralització del programa ha permès tractar un major nombre de pacients, diversificar les patologies i augmentar el nombre d'operadors tècnics i facultatius mèdics especialistes en aquest tractament.
