Resumen de Actividad física y estilo de vida en pacientes con hígado graso no alcohólico y síndrome metabólico

Catalina María Mascaró Bestard

• español

  La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) es una patología que se caracteriza por la acumulación de grasa en los hepatocitos sin que el consumo abusivo de alcohol sea su causa. Los hábitos de vida poco saludables como el sedentarismo y una dieta poco saludable, junto con alguna o algunas de las anomalías del síndrome metabólico (obesidad abdominal, hipertrigliceridemia, hipertensión, glucosa en ayunas elevada y/o el colesterol ligado a lipoproteínas de alta densidad bajo o HDL) son factores que se relacionan con el desarrollo de la EHGNA. Actualmente, no existe tratamiento farmacológico para la EHGNA, aunque se trata de una enfermedad cada vez más frecuente y cuya prevalencia aumenta con los años. La progresión hacia estadios más graves no es inmediata, pero la EHGNA puede progresar hacia fibrosis, cirrosis e incluso hacia carcinoma hepatocelular. Además, se relaciona con muchas otras enfermedades como complicaciones hepáticas, dificultades del sueño, obesidad abdominal, enfermedades cardiovasculares, diabetes mellitus tipo 2 y patología renal crónica. Por eso es tan importante el adecuado diagnóstico y manejo de la EHGNA. La primera estrategia a aplicar en el manejo de la EHGNA es el cambio de estilo de vida. Se trata del mejor tratamiento descrito hasta el momento para mejorar, tanto las alteraciones propias del síndrome metabólico, como la EHGNA. El tratamiento recomendado es la práctica de actividad física y una dieta saludable, que no solo mejora la EHGNA, sino también la salud cardiovascular y metabólica, así como la tasa de mortalidad. Todos los estudios analizados en la presente Tesis Doctoral muestran asociaciones beneficiosas entre los parámetros clínicos de la EHGNA y del síndrome metabólico cuando se sigue una dieta mediterránea y una práctica regular de actividad física. Los participantes con altos niveles de actividad física tuvieron mayor gasto energético y gastaron más calorías de las que ingirieron. Además, la actividad física fue un factor de riesgo para los niveles del aspartato aminotransferasa, pero un factor protector para la alanina aminotransferasa, la gamma-glutamil transferasa (GGT) y el contenido de grasa intrahepática. Los pacientes con estadios de esteatosis más elevados, a la hora de realizar las pruebas de aptitud física, presentaron menor capacidad de agarre en posición sentada y de pie, valores inferiores en la prueba del Chester-step, en la eficiencia del sueño y el gasto energético, y una mayor intensidad de actividad física ligera y moderada. Una intervención con dieta y actividad física regular durante seis meses mejoró la aptitud funcional en pacientes de mediana edad con EHGNA y síndrome metabólico. Además, también mejoró la capacidad aeróbica en estas personas. La interrupción de actividad física regular junto con un estilo de vida poco saludable condujo al empeoramiento del síndrome metabólico y la EHGNA. El confinamiento por COVID-19 indujo una disminución de la actividad física en las personas más activas, mientras que las inactivas aumentaron dichos niveles. La motivación fue muy importante durante ese periodo de confinamiento. El estilo de vida mediterráneo, basado en el cumplimiento de una dieta mediterránea y la práctica regular de actividad física, es esencial para tratar la EHGNA y disminuir el síndrome metabólico. Es importante tener en cuenta la importancia de combinar ambas prácticas, tanto la dietética como la actividad física, pues tienen la misma relevancia y se complementan para combatir la EHGNA.

• català

  La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és una patologia que es caracteritza per l'acumulació de greix en els hepatòcits sense que el consum abusiu d'alcohol en sigui la seva causa. Els hàbits de vida poc saludables, és a dir, el sedentarisme i una dieta poc saludable, juntament amb alguna o algunes de les anomalies de la síndrome metabòlica (obesitat abdominal, hipertrigliceridèmia, hipertensió, glucosa en dejú elevada i/o el colesterol lligat a lipoproteïnes d'alta densitat o HDL) són factors que es relacionen amb el molt possible desenvolupament de la MFGNA. Actualment, no hi ha tractament farmacològic per a la MFGNA, encara que es tracta d'una malaltia en auge cada vegada més freqüent i la prevalença de la qual s'estima que segueixi augmentat amb els anys. La progressió cap a estadis més greus no és immediata, però cal tenir en compte que la MFGNA pot progressar cap a fibrosi, cirrosi i fins i tot cap a un possible carcinoma hepatocel·lular. A més, es relaciona amb moltes altres malalties com és el cas d'una altra mena de complicacions hepàtiques, dificultats amb el somni, obesitat abdominal, malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus 2 i patologia renal crònica. Per això és tan important l'adequat diagnòstic i maneig de la MFGNA. La primera estratègia a aplicar en el maneig de la MFGNA és el canvi d'estil de vida. Es tracta del millor tractament descrit fins al moment per a millorar, tant el conjunt de ACTIVITAT FÍSICA I ESTIL DE VIDA EN PACIENTS AMB FETGE GRAS NO ALCOHÒLIC I SÍNDROME METABÒLICA Catalina Maria Mascaró Bestard – Tesis Doctoral XXIV malalties que constitueixen la síndrome metabòlica, com la MFGNA. El tractament recomanat és la pràctica de l’activitat física junt a dieta saludable, que no sols millora la MFGNA, sinó també, la salut cardiovascular i metabòlica, així com amb la mortalitat en general. Tots els estudis analitzats en la present Tesi Doctoral mostren associacions beneficioses entre els paràmetres clínics de la MFGNA i de la síndrome metabòlica quan es compleix amb una dieta mediterrània i pràctica regular d'activitat física. Els participants amb alts nivells d'activitat física van tenir major despesa energètica i van gastar més calories de les que van ingerir. A més, l'activitat física va ser un factor de risc per als nivells de l'aspartat aminotransferasa, alhora que un factor protector per a l'alanina aminotransferasa, la gamma-glutamil transferasa (GGT) i el contingut de greix intrahepàtic. Els pacients amb estadis de esteatosis més elevats, a l'hora de realitzar les proves d'aptitud física, van presentar menor força manual en posició asseguda i dempeus, valors inferiors en la prova del Chester-step, en l'eficiència del somni i la despesa energètica, i una major intensitat d'activitat física lleugera i moderada. Una intervenció amb dieta i activitat física regular durant sis mesos va millorar l'aptitud funcional en pacients de mitjana edat amb MFGNA i síndrome metabòlica. A més, també va millorar la capacitat aeròbica en aquestes persones. La interrupció d'activitat física regular juntament amb un estil de vida poc saludable va conduir a l'empitjorament de la síndrome metabòlica i la MFGNA. El confinament per COVID-19 va induir una disminució de l'activitat física en les persones més actives, mentre que les inactives van augmentar aquests nivells. La motivació va ser molt important durant aquest període de confinament. Llavors, l'estil de vida mediterrani, basat en el compliment d'una dieta mediterrània i la pràctica regular d'activitat física, és essencial per a tractar la MFGNA i disminuir la síndrome metabòlica. És important tenir en compte la importància de combinar totes dues pràctiques, tant la dietètica com la física, perquè tenen la mateixa rellevància i es complementen l'una amb l'altra a l'hora de combatre la MFGNA.

• English

  Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is a pathology characterized by the accumulation of fat in the hepatocytes without alcohol abuse being the cause. Unhealthy lifestyle habits, i.e. sedentary lifestyle and poor diet, together with one or more of the abnormalities of metabolic syndrome (abdominal obesity, hypertriglyceridemia, hypertension, elevated fasting glucose and/or low high-density lipoprotein (HDL) cholesterol) are factors that are associated with the very possible development of NAFLD.. Currently, there is no pharmacological treatment for NAFLD, although it is a growing disease and its prevalence is expected to continue to increase over the years. Progression to more severe stages is not immediate, but it should be noted that NASH can progress to fibrosis, cirrhosis and even possible hepatocellular carcinoma. In addition, it is related to many other diseases such as other types of liver complications, sleep difficulties, abdominal obesity, cardiovascular diseases, type 2 diabetes mellitus and chronic renal pathology. This is why proper diagnosis and management of NASH is so important. The first strategy to apply in the management of NAFLD is lifestyle change. This is the best treatment described to date for improving both the set of diseases that constitute the metabolic syndrome and NAFLD. The recommended treatment is to practice physical activity and a healthy diet, which improves NAFLD, but also cardiovascular and metabolic health, as well as overall mortality. All the studies analyzed in this Doctoral Thesis show beneficial associations between the clinical parameters of NAFLD and metabolic syndrome when a Mediterranean diet and regular physical activity are followed. Participants with high levels of physical activity had higher energy expenditure and expended more calories than they ingested. In addition, physical activity was a risk factor for aspartate aminotransferase levels, and is a protective factor for alanine aminotransferase, gamma-glutamyl transferase (GGT) and intrahepatic fat content. Patients with higher steatosis stages, when performing physical fitness tests, presented lower sitting and standing handgrip capacity, lower values in the Chester-step test, in sleep efficiency and energy expenditure, and higher intensity of light and moderate physical activity. An intervention with diet and regular physical activity for six months improved functional fitness in middle-aged patients with NAFLD and metabolic syndrome. In addition, it also improved aerobic capacity in these individuals. Discontinuation of regular physical activity together with an unhealthy lifestyle led to worsening of metabolic syndrome and NAFLD. Confinement by COVID-19 induced a decrease in physical activity in the more active individuals, while the inactive ones increased such levels. Motivation was very important during this period of confinement. Thus, the Mediterranean lifestyle, based on adherence to a Mediterranean diet and regular physical activity, is essential to treat NAFLD and decrease metabolic syndrome. It is important to keep in mind the importance of combining both dietary and physical practices, as they have the same relevance and complement each other in combating NAFLD.