Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de El procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (1959-2020)

Antonio Bellón Climent

  • L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és el procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí –en endavant la Festa–.

    Des de 1880, la Festa s’estructura en una trilogia de seguicis processionals (la Processó de les Promeses, la Processoneta del Matí i la Processó de Volta General), realitzats els dies 7 i 8 de setembre, cada un amb un itinerari diferent i en el qual participen una sèrie de danses (Muixeranga, Nova Muixeranga, Bastonets, Arquets, Carxofa, Pastorets, Llauradores i Tornejants), la música que les acompanya, realitzada en la majoria de les danses amb dolçaina i tabal, i una sèrie d'elements religiosos, entre els quals destaca la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

    Des de 1835, l’organització de la Festa està dividida en els quatre barris històrics de la localitat, que són Capella, Muntanya, Santa Bàrbara i València, encarregant-se cada any un d’ells, de manera rotativa, de dirigir la celebració. Cada barri funciona de manera autònoma, i s’estructura com una associació, actualment amb els càrrecs de president, secretari, tresorer i una sèrie de vocals. El 1997 es va constituir el Patronat de la Festa, que congrega a representants dels quatre barris, de l’Església i de l’Ajuntament, i un Consell Assessor on estan representades totes les agrupacions festives que participen en les processons.

    A mitjan del segle XX la Festa començà a decaure. Per aquesta mateixa època s’inicià el procés de patrimonialització, quan a les acaballes dels anys cinquanta començà a sorgir la consciencia que era necessari donar-li un impuls a la Festa, impuls que arribà definitivament arran de l’absència de la Muixeranga en la Processó de les Promeses de 1973, per l’amenaça que es produira un efecte dominó en la resta d’elements del seguici processional. La ràpida intervenció d’alguns grups, com els antics alumnes del col·legi Maristes que reemplaçaren als antics muixeranguers, i la implicació de les elits intel·lectuals i polítiques de la localitat, van permetre la continuïtat de la celebració i dels seus elements més emblemàtics, com la Muixeranga, i la creació de la primera escola de tabal i dolçaina en terres valencianes el 1974. En pocs anys es va produir la revitalització de la festivitat. Alhora, en aquell moment s’inicià també la recerca del reconeixement exterior. De fet, el 1977 la Festa va aconseguir la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional. Tot açò va propiciar una transformació en els significats de la festivitat, traspassant els aspectes purament religiosos per a reconfigurar-se en l'element aglutinador de la identitat col·lectiva algemesinenca, generador de comunitat. A més, la Muixeranga també s'anirà reconfigurant com el principal representant simbòlic de la localitat, el seu emblema.

    L’entrada del segle XXI ha l’arribada d’una sèrie de reconeixements exteriors, que acceleraran i intensificaran el procés de patrimonialització. Així, en 2008 la Festa va ser elegida com una de les “7 Meravelles Valencianes”, i un any més tard, un dels “10 Tresors Immaterials” del patrimoni cultural immaterial espanyol. En 2010, , la Festa obtingué la declaració de Bé d’Interès Cultural, i el 28 de novembre de 2011, a la ciutat de Bali (Indonesia), es va produir la declaració de la Festa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Dita declaració ha tingut importants repercussions. Per una banda, des de 2012 s’ha produït un increment de visitants per a presenciar les processons, principalment la Processoneta del Matí. Ara bé, la declaració de la UNESCO no solament ha tingut repercussions els dies 7 i 8 de setembre, sinó que també ha suposat el naixement d’un incipient turisme cultural durant la resta de l’any. Per altra banda, s’ha produït la inserció d’Algemesí en els mapes de la geopolítica mundial patrimonial. No debades, en 2018 aquesta ciutat va ser la seu de l’Assemblea General de la ICCN, organisme que pertany la UNESCO i del qual Algemesí forma part des de 2012, i que presideix des de 2019.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus