Gestión del talento docente en España: una herramienta de medición
- Autores: Nathalie Liechti García
- Directores de la Tesis: Jaume Sureda Negre (dir. tes.), Albert Sesé Abad (dir. tes.), Miquel Francesc Oliver Trobat (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesca Salvà Mut (presid.), Joan Teixidó Saballs (secret.), Blanca Patricia Silva García (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
La Gestión del Talento Docente (GTD) es un proceso sistemático de gestión de los potenciales del personal docente y es considerada en la literatura como un factor clave para un desempeño exitoso en las organizaciones educativas. El objetivo de esta tesis es desarrollar y validar una nueva herramienta psicométrica sobre la GTD: el Test para la Evaluación de la GTD (TEGTD). El trabajo parte de la elaboración de una propuesta de definición operacionalizada del constructo que, revisa, discute, integra, y sintetiza las diferentes aproximaciones teóricas y de medida existentes, e implementa un proceso de validación psicométrica acorde con los estándares internacionales para el desarrollo de tests.
A partir de un procedimiento de muestreo intencional online mediante la herramienta de aplicación de encuestas Google Forms, se obtuvo una muestra total de 502 centros educativos, que posteriormente fue dividida de forma aleatoria en dos submuestras independientes (40%/60%); una para obtener evidencias de la validación del test (Fase de validación, n=200), y otra para la obtención de datos normativos de la población de referencia (Fase de baremación, n=302). Las evidencias psicométricas obtenidas en la Fase de validación muestran que las puntuaciones en GTD de los centros educativos evaluados son adecuadamente fiables y válidas. La versión optimizada del TEGTD queda conformada por un total de 61 ítems de enunciado declarativo y formato de respuesta Likert de 6 puntos (desde 1 “Totalmente en desacuerdo” hasta 6 “Totalmente de acuerdo”). La estructura latente del cuestionario está compuesta por seis factores: Atracción (6 Ítems), Selección-cultura (14 Ítems), Desarrollo-sucesión (10 Ítems), Retención-clima (15 Ítems), Evaluación (9 Ítems), y Gestión conocimiento (7 Ítems). La estructura latente ha recibido suficiente apoyo empírico utilizando modelos estadísticos de reducción de la dimensionalidad como las Psychometric Networks y el Análisis factorial confirmatorio. Las saturaciones factoriales resultan estadísticamente significativas, con un rango de magnitudes entre .36 y .92, y las intercorrelaciones entre los factores oscilaron entre .60 y .85, conforme a hipótesis. En cuanto a la fiabilidad, los valores obtenidos para las dimensiones fueron adecuados, claramente por encima de .80; el coeficiente Omega de Raykov (ωR) y el coeficiente Omega de Bentler (ωB), ambos con valores entre .89 y .97, el coeficiente Omega jerárquico (ωH), con valores entre .86 y .97, y finalmente, el coeficiente Alfa de Cronbach ordinal (α), con valores entre .90 y .97.
Las evidencias obtenidas en la Fase de baremación, tanto sobre la descripción de las puntuaciones normativas, como sobre los análisis diferenciales implementados, permiten visualizar una menor incidencia de gestión en la dimensión desarrollo-sucesión, una gestión media respecto a la atracción, la selección-cultura, y la evaluación del talento docente, mientras que la mayor prevalencia se observa para las dimensiones de retención-clima y gestión del conocimiento. A nivel diferencial, los centros con mayor GTD presentan titularidad concertada, con etapas educativas de infantil, primaria y secundaria, con más de 5 líneas, y que desarrollan proyectos de innovación pedagógica, proyectos educativos europeos, y colaboran con universidades.
Dado que la GTD puede contribuir a catalizar la justicia social en favor del personal docente haciendo visualizar la emergencia de los talentos que anidan en los centros, disponer de una herramienta psicométrica como la TEGTD, capaz de obtener medidas fiables y válidas del constructo, puede contribuir de forma relevante a la promoción de la mejora de la gestión del talento docente en los centros educativos, generando además mayor satisfacción entre el personal docente. Esta capacidad diagnóstica permite detectar áreas de gestión deficitarias, cuya mejora puede conducir a un rendimiento institucional de los centros más sostenible, y al incremento de la calidad de la acción educativa sobre el alumnado, como último objetivo.
Palabras Clave: Talento docente; gestión educacional; liderazgo educativo; justicia social; test psicométrico; muestra normativa
- català
La Gestió del Talent Docent (GTD) és un procés sistemàtic de gestió dels potencials del personal docent i és considerada en la literatura com un factor clau per a un exercici exitós a les organitzacions educatives. L'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar i validar una nova eina psicomètrica sobre la GTD: el Test per a l'Avaluació de la GTD (TEGTD). El treball parteix de l'elaboració d'una proposta de definició operacionalitzada del constructe, que revisa, discuteix, integra, i sintetitza les diferents aproximacions teòriques i de mesura existents, i implementa un procés de validació psicomètrica d'acord amb els estàndards internacionals per al desenvolupament de tests.
A partir d'un procediment de mostreig intencional en línia mitjançant l'eina d'aplicació d'enquestes Google Forms, es va obtenir una mostra total de 502 centres educatius, que posteriorment va ésser dividida de manera aleatòria en dues submostres independents (40%/60%); una per obtenir evidències de la validació del test (Fase de validació, n=200), i una altra per a l'obtenció de dades normatives de la població de referència (Fase de baremació, n=302). Les evidències psicomètriques obtingudes a la Fase de validació mostren que les puntuacions en GTD dels centres educatius avaluats són adequadament fiables i vàlides. La versió optimitzada del TEGTD queda conformada per un total de 61 ítems d'enunciat declaratiu i format de resposta Likert de 6 punts (des d'1 “Totalment en desacord” fins a 6 “Totalment d'acord”). La estructura latent del qüestionari està composta per sis factors: Atracció (6 Ítems), Selecció-cultura (14 Ítems), Desenvolupament-successió (10 Ítems), Retenció-clima (15 Ítems), Avaluació (9 Ítems), i Gestió del coneixement (7 Ítems). La estructura latent ha rebut prou suport empíric utilitzant models estadístics de reducció de la dimensionalitat com ara les Psychometric Networks i l'Anàlisi factorial confirmatòria. Les saturacions factorials resulten estadísticament significatives, amb un rang de magnituds entre .36 i .92, i les intercorrelacions entre els factors van oscil·lar entre .60 i .85, conforme a hipòtesis. Quant a la fiabilitat, els valors obtinguts per a les dimensions van ser clarament adequats, per sobre de .80; el coeficient Omega de Raykov (ωR) i el coeficient Omega de Bentler (ωB), tots dos amb valors entre .89 i .97, el coeficient Omega jeràrquic (ωH), amb valors entre .86 i .97, i finalment, el coeficient Alfa de Cronbach ordinal (α), amb valors entre .90 i .97.
Les evidències obtingudes a la Fase de baremació, tant sobre la descripció de les puntuacions normatives, com sobre els anàlisis diferencials implementats, permeten visualitzar una menor incidència de gestió en la dimensió desenvolupament-successió, una gestió mitjana respecte a l'atracció, la selecció-cultura, i l'avaluació del talent docent, mentre que la prevalença més gran s'observa per a les dimensions de retenció-clima i gestió del coneixement. A nivell diferencial, els centres amb més GTD presenten titularitat concertada, amb etapes educatives d'infantil, primària i secundària, amb més de 5 línies, i que desenvolupen projectes d'innovació pedagògica, projectes educatius europeus, i col·laboren amb universitats.
Atès que la GTD pot contribuir a catalitzar la justícia social a favor del personal docent fent visualitzar l'emergència dels talents que nien als centres, disposar d'una eina psicomètrica com la TEGTD, capaç d'obtenir mesures fiables i vàlides del constructe, pot contribuir de manera rellevant a la promoció de la millora de la gestió del talent docent als centres educatius, generant, a més, major satisfacció entre el personal docent. Aquesta capacitat diagnòstica permet detectar àrees de gestió deficitàries, la millora de les quals pot conduir a un rendiment institucional dels centres més sostenible, i a l'increment de la qualitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, com a darrer objectiu.
Paraules Claus Talent docent; gestió educacional; lideratge educatiu; justícia social; test psicomètric; mostra normativa
- English
The Teaching Talent Management (TTM) is a systematic process for managing the teaching staff’s potential and is considered in the literature as a key factor for success in educational organizations. This thesis is aimed to develop and validate a new psychometric tool in TTM field: the Test for the Evaluation of TTM (TETTM). The work is based on the elaboration of a proposal for an operationalized definition of the construct that reviews, discusses, integrates, and synthesizes the different existing theoretical and measurement approaches, and implements a psychometric validation process under international standards for the development of tests. From an intentional online sampling procedure using the Google Forms survey application tool, a total sample of 502 educational centers was obtained, which was later randomly divided into two independent subsamples (40%/60%); one to obtain evidence of the validation of the test (Validation phase, n=200), and another to obtain normative data from the reference population (Normative phase, n=302). The psychometric evidence obtained in the validation phase shows that the GTD scores of the educational centers evaluated are adequately reliable and valid. The optimized version of the TETTM is made up of a total of 61 declarative statement items and a 6-point Likert response format (from 1 “Totally disagree” to 6 “Totally agree”). The latent structure of the questionnaire is composed of six factors: Attraction (6 items), Selection-culture (14 items), Development-succession (10 items), Retention-climate (15 items), Evaluation (9 items), and Knowledge management (7 Items). The latent structure received enough empirical support using statistics dimensionality reduction models as Psychometric Networks and Confirmatory Factor Analysis.
The factor loadings are statistically significant, ranging between .36 and .92, and the correlations between factors oscillate between .60 and .85, according to hypothesis. In terms of reliability, the values obtained for the dimensions were adequate, clearly above .80; the Omega Raykov coefficient (ωR) and Omega de Bentler coefficient (ωB), both with values between .89 and .97, the Hierarchical omega coefficient (ωH), with values between .86 and .97, and finally, ordinal Cronbach Alfa coefficient (α), with values between .90 and .97.
The evidence obtained in the Normative Phase, both on the description of the normative scores, and on the differential analyses implemented, allows us to visualize a lower incidence of management in the Development-Succession dimension, medium scores for Attraction, Selection-Culture, and the Evaluation of teaching talent, while the highest prevalence corresponds to the dimensions Retention-climate and Knowledge management. At a differential level, the centers with the highest GTD have concerted ownership, with the infant, primary, and secondary educational stages, with more than 5 lines, and that develop pedagogical innovation projects, European educational projects, and collaborate with universities.
Given that the GTD can contribute to catalyzing social justice in favor of the teaching staff by visualizing the emergence of the talents that nest in the centers, having a psychometric tool such as the TEGTD, capable of obtaining reliable and valid measures of the construct, can contribute in a relevant way to the promotion of the improvement of the management of teaching talent in educational centers, also generating greater satisfaction among the teaching staff. This diagnostic capacity makes it possible to detect deficit management areas, the improvement of which can lead to a more sustainable institutional performance of the centers, and an increase in the quality of educational activities on students, as the ultimate objective. Keywords: Teacher’s talent; educational management; school leadership; social justice; psychometric test; normative sample.
- español
