Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Diseño y desarrollo de un entorno virtual de apoyo a la investigación entre pares. La comunidad virtual de investigadores en formación MTE/DITE

Juan Moreno García

  • español

    En los estudios de doctorado, el periodo de elaboración de la tesis se realiza, por lo general, con el único acompañamiento del director y/o tutor. Es una fase en solitario, en la que se puede experimentar sentimiento de aislamiento, que es una de las principales causas de abandono del doctorado.

    La socialización académica favorece la integración de los doctorandos, reduciendo el sentimiento de aislamiento y el abandono, principalmente en los estudios a distancia. En este sentido, las comunidades virtuales de prácticas ofrecen posibilidades de socializar y desarrollar competencias investigadoras y profesionales.

    El Máster y el Doctorado Interuniversitario en Tecnología Educativa se ofrecen conjuntamente desde cuatro universidades españolas: Universidad de Lleida, Universidad Rovira i Virgili, Universidad de Murcia y la Universidad de las Ilas Baleares. Sus estudiantes y profesores están distribuidos por la geografía española e iberoamericana, siendo una comunidad dispersa que no dispone de un espacio virtual común.

    Estudios previos han reflejado la necesidad de un entorno de apoyo a la formación de estos investigadores. Y, aunque se han realizado varios intentos, por diversos motivos, no han tenido continuidad.

    Este proyecto de tesis doctoral retoma la última iniciativa y plantea como objetivo crear un entorno virtual que contribuya a la formación en investigación y sirva como medio de conexión e interacción a la comunidad de investigadores del Máster y del Doctorado en Tecnología Educativa.

    Se ha seguido el modelo genérico de Investigación Basada en Diseño (McKenney y Reeves, 2012), que distingue tres fases básicas en una estructura flexible e iterativa: investigación/análisis; diseño/construcción de prototipos; evaluación/reflexión. En cada fase, y asociados al desarrollo de características de la plataforma, se han realizado distintos ciclos iterativos de diseño, desarrollo y evaluación, siguiendo el modelo de diseño instruccional SAM1 (Allen y Sites, 2012). Para su evaluación y seguimiento se han utilizado técnicas de observación, cuestionario, entrevistas y grupo focal.

    Como resultado, se ha creado un entorno colaborativo en el que los usuarios pueden compartir distintos tipos de recursos de apoyo a la investigación (noticias, eventos, documentos, tesis, trabajos fin de máster, vídeos, revistas en las que publicar, aplicaciones para el proceso de investigación, instrumentos…). También dispone de buscadores, sistemas de filtros internos, y permite valorar y comentar el contenido. La plataforma cuenta con un directorio de miembros, y distintas herramientas de comunicación, así como la posibilidad de crear espacios internos de trabajo y tutorización.

    La implementación ha seguido una estrategia de dinamización que ha contemplado, entre otras acciones: creación de un equipo de dinamizadores, incorporación gradual de contenidos y usuarios, sistema de notificaciones y boletines, realización de actividades informales en línea (charlas-café), que han promovido un clima de confianza y sentimiento de comunidad. De forma paralela e iterativa, se ha ido refinando el funcionamiento de la plataforma e implementando nuevas funcionalidades.

    En el momento de realizar este informe, la plataforma tiene 163 usuarios con distintos niveles de participación. Se han generado 246 recursos, de los cuales el 74% ha sido aportado por los miembros. Los usuarios han valorado positivamente los diferentes aspectos de la plataforma, destacando las posibilidades de apoyo académico y social.

    A partir de los resultados obtenidos, se considera que el entorno desarrollado reúne las características necesarias para albergar a la comunidad de investigadores e investigadoras en formación del DITE y MITE, permitiendo desarrollar procesos colaborativos y de intercambio, así como apoyar procesos de tutorización.

    Si bien los resultados han sido positivos, se debe tener presente que, para fomentar la participación, el sentimiento de comunidad, y la sostenibilidad de este espacio, es necesario un trabajo continuo de dinamización, siendo imprescindible el apoyo activo del profesorado y de los coordinadores del doctorado.

  • català

    En els estudis de doctorat, el període d'elaboració de la tesi es fa, en general, amb l'únic acompanyament del director i/o tutor. És una fase en solitari, en la qual es pot experimentar sentiment d'aïllament, que és una de les causes principals que s’abandoni el doctorat.

    La socialització acadèmica afavoreix la integració dels doctorands, tenen menys sentiment d'aïllament i l'abandonament apareix principalment en els estudis a distància. En aquest sentit, les comunitats virtuals de pràctiques ofereixen possibilitats per socialitzar i desenvolupar competències investigadores i professionals.

    El Màster i el Doctorat Interuniversitaris en Tecnologia Educativa s'ofereixen conjuntament des de quatre universitats espanyoles: Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Múrcia i la Universitat de les Illes Balears. Els seus estudiants i professors estan distribuïts per la geografia espanyola i iberoamericana, i és una comunitat dispersa, que no disposa d'un espai virtual comú.

    Hi ha estudis previs que han assenyalat la necessitat d'un entorn de suport per a la formació d'aquests investigadors. I, encara que s'han fet intents, per diversos motius, no han tingut continuïtat.

    Aquest projecte de tesis doctoral reprèn la darrera iniciativa i planteja com a objectiu crear un entorn virtual que contribueixi a la formació en recerca i serveixi com a mitjà de connexió i interacció a la comunitat d'investigadors del Màster i del Doctorat Interuniversitaris en Tecnologia Educativa.

    S'ha seguit el model genèric de recerca basada en disseny (McKenney i Reeves, 2012), que distingeix tres fases bàsiques en una estructura flexible i iterativa: recerca/anàlisi, disseny/construcció de prototips i avaluació/reflexió. En cada fase, i associats al desenvolupament de característiques de la plataforma, s'han dut a terme cicles iteratius de disseny, desenvolupament i avaluació, seguint el model de disseny instruccional SAM1 (Allen i Sites, 2012). Per avaluar-los i fer-ne el seguiment, s'han fet servir tècniques d'observació, qüestionari, entrevistes i grup focal.

    Com a resultat, s'ha creat un entorn col·laboratiu en el qual els usuaris poden compartir diferents tipus de recursos de suport a la recerca (notícies, esdeveniments, documents, tesis, treballs fi de màster, vídeos, revistes en les quals publicar, aplicacions per al procés de recerca, instruments…). També disposa de cercadors, sistemes de filtres interns, i permet valorar i comentar el contingut. La plataforma té un directori de membres i eines de comunicació, i permet crear espais interns de treball i tutorització.

    La implementació ha seguit una estratègia de dinamització que ha previst, entre altres accions: crear un equip de dinamitzadors; la incorporació gradual de continguts i usuaris; un sistema de notificacions i butlletins, i la realització d'activitats informals en línia (cafès-virtuals). Tot plegat ha promogut un clima de confiança i sentiment de comunitat. De manera paral·lela i iterativa, s'ha refinat el funcionament de la plataforma i implementat amb noves funcionalitats.

    En el moment de redactar aquest informe, la plataforma té 163 usuaris amb nivells de participació diferents. S'han generat 246 recursos, el 74 per cent dels quals ha estat aportat pels membres. Els usuaris han valorat positivament els diferents aspectes de la plataforma i n’han destacat les possibilitats de suport acadèmic i social.

    A partir dels resultats obtinguts, es considera que l'entorn desenvolupat reuneix les característiques necessàries per albergar a la comunitat d'investigadors en formació del DITE i MITE, la qual cosa permetrà desenvolupar processos col·laboratius i d'intercanvi, així com donar suport a processos de tutorització.

    Si bé els resultats han estat positius, s'ha de tenir present que, per fomentar la participació, el sentiment de comunitat i la sostenibilitat d'aquest espai, és necessari un treball continu de dinamització i és imprescindible el suport actiu dels professors i dels coordinadors del doctorat.

  • English

    In doctoral studies, the dissertation writing process is generally carried out with the sole accompaniment of the supervisor and/or tutor. It is a solitary phase, in which one can experience a feeling of isolation, which is one of the main causes of attrition from the doctoral programme.

    Academic socialisation fosters the integration of doctoral students, thereby reducing the feeling of isolation and the attrition rate, especially in online studies. Therefore, virtual communities of practice offer opportunities for socialising and developing research and professional skills.

    The Master and the Doctorate in Educational Technology are offered in partnership by four Spanish universities: University of Lleida, Rovira i Virgili University, University of Murcia and the University of the Balearic Islands. Its students and professors are geographically distributed throughout Spain and Latin America, making it a dispersed community that does not share a common virtual space.

    Previous studies have highlighted the need for an environment to support the training of these researchers. Although several attempts have been made, for different reasons, they have not been successful.

    This doctoral thesis revisits the last initiative, and its objective is to create a virtual environment that contributes to research training and serves as a means of connection and interaction for the community of researchers of the Master's and Doctorate in Educational Technology.

    The generic Design-Based Research model (McKenney and Reeves, 2012) has been applied, which distinguishes three basic phases in a flexible and iterative structure: research/analysis; design/construction of prototypes; evaluation/reflection. In each phase, and associated with the development of the platform features, different iterative cycles of design, development and evaluation have been carried out, following the SAM1 instructional design model (Allen and Sites, 2012). Observation, questionnaire, interviews and focus group techniques have been used for evaluation.

    As a result, a collaborative environment has been created in which users can share different types of resources to support research (news, events, documents, theses, master's theses, videos, journals to publish in, applications for the research process, tools…). It also has search engines, internal filtering systems, and it allows content to be rated and commented on. The platform has a directory of members, and different communication tools, as well as the possibility of creating internal work and tutoring spaces.

    The implementation has followed a dynamization strategy that has contemplated, among other actions: the creation of a team of dynamizers, gradual incorporation of content and users, a system of notifications and newsletters, and informal online activities (coffee-talks), which have promoted a feeling of trust and a sense of community. In parallel and iteratively, the performance of the platform has been refined and new functionalities have been implemented.

    At the time of writing this report, the platform has 163 users with different levels of participation. A total of 246 resources have been generated, 74% of which have been members' contributions. Users have positively valued the different aspects of the platform, highlighting the possibilities for academic and social support.

    The results show that the aforementioned environment meets the necessary requirements to host the community of researchers in training of DITE and MITE, facilitating the development of collaborative and exchange processes, as well as supporting tutoring processes.

    It should be underlined that, although the results have been positive, in order to promote participation, the sense of community and the sustainability of this initiative, it is necessary a continuous work of dynamisation in which the active support of the teaching staff and the coordinators of the doctoral programme is essential.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus