Resumen de La canònica de Santa Maria de Vilabertran en els seus orígens: estudi i diplomatari (969-1108)
La tesi doctoral que presento parteix d’una rigorosa edició crítica de tots els diplomes que van formar l’antic arxiu de la canònica augustiniana de Santa Maria de Vilabertran, una de les més importants de Catalunya. Ha estat una tasca molt laboriosa perquè he procurat guiar-me per uns criteris paleogràfics i filològics per assegurar la fidelitat textual i alhora la correcta interpretació semàntica per fer-ne un estudi ben fonamentat. Tant per a l’estudi que jo mateixa he dut a terme, ja dels orígens històrics de la susdita canònica regular, com dels que es puguin fer a partir de la documentació que he arreplegat; altres investigadors podran emprendre nous estudis complementaris que s’adiguin més a cadascun dels seus propis interessos culturals, a partir d’unes fonts històriques quantitativament exhaustives i qualitativament, segons que espero, correctes.
Completen el meu diplomatari uns índexs que són un estudi per ells mateixos, no sols per la identificació de tots els personatges documentats, alguns d’ells d’alt rang, com bisbes de qui hom precisa la vinculació familiar fins ara creguda com a certa, sinó també dels topònims. No em sembla una qüestió menor l’intent, així mateix, de restituir el nom exacte de persones i de llocs d’acord amb la mateixa tradició lingüística que reflecteix la documentació original i a la vista dels principis bàsics de l’evolució fonètica de la nostra llengua.
Els orígens històrics de la canònica, crec que han quedat ben traçats en el meu propi estudi, on té una part important la reconstrucció de la primera comunitat, la consideració del seu alt nivell cultural en base no sols a l’estudi dels aspectes formals que ofereixen els diplomes sinó també dels còdexs conservats. També una part important la té, naturalment, la consideració i estudi d’una figura tan important i emblemàtica com la del seu fundador: el prevere Pere Rigall, de qui he pogut refer una detallada descripció prosopogràfica, posant en relleu no sols els seu altíssim nivell cultural, sinó també les seves extraordinàries capacitats per dirigir la primitiva comunitat i administrar la petita església inicial que en va ser l’aglutinadora de la nova comunitat augustiniana. Una activitat que va comportar un desenvolupament espectacular del patrimoni monàstic i el reconeixement social d’una gran anomenada de Santa Maria de Vilabertran, però també del seu fundador que va ser reconegut i venerat com a sant d’acord amb els testimoniatges inequívocs dels textos litúrgics que he identificat i publicat per primera vegada en el meu estudi.
En definitiva, he procurat fer una aportació a la nostra història medieval, a la història de la nostra Església local, i a la història cultual i cultural del nostre país, fixant-me en els «homines scholastici» més rellevants de la comunitat augustiniana estudiada i a les seves aportacions concretes en el camp de la producció documental, però també bibliogràfica.
