Resumen de Avaluació d'un programa de detecció i prevenció del sobrepès i de l'obesitat infantil als centres educatius
El món està patint des de finals del segle XX una epidèmia causada per hàbits pocs saludables de nutrició i d’activitat física, relacionats amb un determinat estil de vida propi d’aquesta època. Aquest fet està portant a milions de persones a tenir excés de pes i obesitat. S’ha convertit en un problema de salut mundial, que primer es va iniciar al primer món, per després passar al segon món o països en procés de desenvolupament. L’obesitat, conseqüència d’una alimentació hipercalòrica i no saludable és una malaltia crònica, que porta associada una sèrie de complicacions perilloses com són riscos cardiovasculars, hipertensió, colesterol, diabetis, alteracions de la son, depressió, baixa autoestima, etc.
De manera paral·lela, els governs i les administracions sanitàries han començat a reaccionar com a conseqüència de les dades preocupants dels últims estudis. En aquest sentit, les fundacions relacionades amb el món de la salut (esportives, alimentàries) han començat a dur a terme programes de prevenció en hàbits saludables en el col·lectiu de nens/es davant la necessitat d’actuació.
El present estudi valora l’eficàcia d’un programa de salut mitjançant la seva avaluació. Aquest programa detecta la prevalença de sobrepès i d’obesitat infantil i, estableix vies per a la seva prevenció als centres educatius, mitjançant l’aplicació d’una proposta pedagògica. El programa s’adreça a alumnes de 3 a 12 anys d’escoles de Barcelona i, més en concret, a aquells alumnes amb sobrepès i obesitat, que participen dintre del programa de salut mitjançant la realització d’una proposta pedagògica de prevenció, amb sessions dintre de l’escola i, amb activitats en família els caps de setmana.
L’objectiu proposat és avaluar la implementació d’un programa de prevenció del sobrepès i obesitat infantil i, d’intervenció en la promoció d’hàbits saludables en alimentació i activitat física en horari no lectiu, en el context escolar.
La recollida de dades, es fa al principi del curs escolar, per tal d’analitzar i valorar el punt de partida de l’alumnat a l’inici de la implementació del programa de salut. L’avaluació valora l’eficàcia del programa de salut i, així poder elaborar propostes que incideixen en la millora del programa, la seva consolidació en els cursos següents i, com a referència per a futurs programes de salut. Es potencien hàbits alimentaris i d’activitat física saludables, des d’un context pedagògic, amb la implicació tant de les escoles com de les famílies.
La present investigació s’emmarca dins de la metodologia d’investigació avaluativa en educació, que té per objectiu la profunditat i la comprensió dels fenòmens. Es considera la realitat (Buscà, 2005) com un tot dinàmic i global, assumeix una via inductiva i utilitza estratègies que permeten l’obtenció de dades referides a la particularitat de les situacions.
Per tant, és un estudi amb un enfocament metodològic essencialment qualitatiu, tot i que integrant dues estratègies qualitatives (l’entrevista i l’anàlisi documental) i dues quantitatives (la presa de dades antropomètriques i el qüestionari). L’enfocament d’investigació d’aquesta metodologia es caracteritza per ser holístic, inductiu i idiogràfic, és a dir, que s’interessa per la comprensió global de les situacions i de les persones. En els quatre instruments s’analitzen les variables de les tres dimensions de la recerca: disseny del programa de salut, implantació i resultats. Els resultats obtinguts són interpretats en dos nivells d’anàlisi de la informació. En el primer, es recopila i interpreta la informació de cada un dels quatre instruments de forma separada, realitzant una reflexió de cada una de les dimensions amb les seves variables. En el segon nivell es realitza una triangulació de dades a partir de les semblances i diferències en els resultats obtinguts en els quatre instruments, buscant respondre l’objectiu principal de la recerca.
Els resultats de la recerca mostren gairebé 1/3 dels nens/es amb un pes no saludable, principalment sobrepès i obesitat. La majoria dels nens/es desconeixen que és un esmorzar saludable i quins aliments són perjudicials (grasses saturades i en excés, ensucrats, etc.). Això ens indica que hi ha una feina molt important a fer pel que fa a l’educació en alimentació. Pel que fa a l’activitat física, les dades mostren un excés d’hores d’inactivitat física. I aquesta és una dada molt preocupant: la meitat de la població infantil passa unes tres hores diàries davant d’una pantalla. Això té unes conseqüències de salut, pel sedentarisme que comporta i, pels aliments hipercalòrics que solen acompanyar aquestes estones. El programa es valora positivament en quant a l’anàlisi que es fa dels hàbits de salut en els nens/es i, que referma que s’ha de seguir treballant en programes de prevenció. Cal millorar la coordinació entre els agents participants en el programa de salut i empoderar-los per tal que siguin el motor del programa. Hi ha unanimitat entre els agents participants al programa de salut que s’avalua a la present recerca que, la coordinació regular entre ells, i la col·laboració amb l’Administració (Sanitat) és imprescindible perquè tingui èxit. I l’escola és el context ideal i el referent principal dels nens/es en quant a la pràctica d’activitat física ja que la majoria realitza les activitats extraescolars a la pròpia escola. Però l’escola també s’està convertint en un referent educatiu en quant a l’alimentació ja que hi ha un percentatge menor de nens/es amb excés de pes entre els que es queden a dinar a l’escola. Per tant, no només es treballa l’alimentació i l’activitat física com a continguts curriculars teòrics, sinó també a la pràctica.
Tampoc hem de perdre de vista la família com a primer entorn educatiu i model principal dels nens/es.
