Argumentum in absentia. El paper de l'abducció en filosofia de la ciència i la seva dependència de valor prescriptiu
- Autores: Alger Sans Pinillos
- Directores de la Tesis: Anna Estany Profitós (dir. tes.), David Casacuberta Sevilla (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- ISBN: 9788449097102
- Tribunal Calificador de la Tesis: Paula Olmos (presid.), Mónica Delgado Carreira (secret.), Atocha Aliseda (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Ciencia Cognitiva y Lenguaje por la Universidad Autónoma de Barcelona; la Universidad de Barcelona y la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En aquest treball es defensa que l’abducció té un component de valor prescriptiu, el qual no s’ha tingut en compte fins ara. Les raons d’aquest descuit rauen en el fet que s’ha investigat aquest concepte des dels debats en filosofia de la ciència, els quals, no només determinen el marc conceptual des del qual partir, sinó que també ofereix una concepció tancada del que és ciència, a saber, el centra en un debat en qüestió. En concret, sobre el del context de justificació i el de descobriment, en el que l’abducció se situaria en el darrer.
De la mateixa manera, la reconstrucció històrica que s’ha fet sobre ella també s’ha enfocat únicament des d’aquesta perspectiva científica. El problema afegit a aquest fet rau en el fet que aquesta lectura històrica s’ha fet des d’una concepció actual de la ciència i, de la mateixa manera, del que entenem per abducció avui en dia. A part de traslladar problemes contemporanis al passat, el problema que s’afegeix aquí quan es consideren les pràctiques científiques d’antuvi a partir de les actuals és que es marginen elements que participaven de forma activa en aquestes pràctiques i a les que la ciència –aleshores emergent– havia de donar compte.
Això es veu també en la manera com s’ha entès la relació entre el pragmatisme i l’abducció, ja que, malgrat que l’abducció té un paper fonamental en temes científics, sobretot està present allà on hi ha conflicte amb d’altres de tipus cultural. El pragmatisme neix sota una concepció d’un món entès com una oportunitat de construir vides noves, d’una realitat inacabada on l’esforç i els projectes personals poden determinar la manera com variarà el curs de la història. Aquesta perspectiva inacabada de la realitat com a condició de possibilitat per la reflexió posa sobre la taula l’abducció, entesa com la manera de conèixer, en la mesura que ens adaptem a les novetats que es donen de manera immediata, a la vegada que, amb les nostres accions, construïm l’entorn.
Aquesta interpretació de l’abducció és una tasca pendent i, si no es fa, es corre el risc d’estar perpetuant un sistema filosòfic que, de facto, la nega. Això es mostra a través de les dicotomies que han configurat els debats contemporanis, les quals neguen l’abducció, precisament perquè aquesta només pot operar quan es permet la relació entre els conceptes declarats antagònics. El punt de partida idoni és l’EC-Model de l’abducció, des del qual es pot abordar d’una manera diferent la concepció contemporània de l’abducció, la qual permet incorporar elements cognitius rellevants per comprendre l’aspecte multimodal d’aquest raonament.
La rellevància de l’EC-Model rau en el fet que permet conciliar les altres teories a partir d’una proposta contextual de l’abducció. Aquest factor és clau, car resol de manera efectiva un atzucac entre si l’abducció ha de ser explicativa o no. A part d’això, és una proposta interessant per abordar la qüestió ètica, car incorpora mediadors que possibiliten una aproximació cap aquest tema. No obstant això, el problema principal d’aquesta teoria rau en el fet que no dóna compte del paper que tenim nosaltres a l’hora de conformar el context que determina el tipus d’abducció que duem a terme i, precisament aquí, és on el factor ètic té una importància cabdal, la qual només té sentit des d'una perspectiva pragmàtica.
Finalment, la proposta d’incorporar l’empirisme radical de James pretén oferir a l’EC-Model un marc teòric des d’on donar compte de la relació holística (i no viciosa) entre valors i descripcions del món, la conjunció de les quals donaria lloc a una cosmovisió general, oberta i inconclusa, formada pel conjunt de visions particulars del món.
