Determinación del riesgo de diabetes tipo 2 con diferentes modelos y su relación con variables sociodemográficas, laborales y hábitos saludables

• Autores: José Angel Ayensa Vázquez
• Directores de la Tesis: Miquel Bennasar Veny (dir. tes.), Ángel Arturo López González (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2020
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Macià Tomàs Salvà (presid.), María Jesús Terradillos García (secret.), María de las Nieves Monroy Fuenmayor (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación Traslacional en Salud Pública y Enfermedades de Alta Prevalencia por la Universidad de las Illes Balears
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Cardiología
      • Enfermedades pulmonares
    • Ciencias de la nutrición
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    - Introducción: La diabetes es un problema de salud pública global cuya prevalencia ha aumentado constantemente durante las últimas décadas, y se ha convertido en una de las principales causas de morbilidad y mortalidad en adultos. Aproximadamente el 50% de todas las personas con diabetes en todo el mundo no están diagnosticadas. La diabetes mellitus tipo 2 (DM2), el tipo más común de diabetes (90%), es una afección relacionada con el estilo de vida que se puede retrasar o prevenir mediante intervenciones sobre los estilos de vida. Por ello, resulta importante una detección temprana de DM2. Las guías de práctica clínica incorporan cada vez más modelos de predicción de riesgo de DM2, ya que apoyan la toma de decisiones clínicas.

    Comúnmente es una enfermedad asintomática asociada con enfermedades cardiovasculares, cáncer, enfermedades dentales y un gran número y duración de hospitalizaciones, una calidad de vida más baja y una esperanza de vida reducida; además de provocar un enorme impacto económico.

    - Contenido de la investigación Los objetivos de esta tesis doctoral se centraron en analizar el grado de acuerdo entre las diferentes escalas de riesgo de desarrollo de DM2 en una población de trabajadores caucásicos españoles. Se realiza previamente una revisión sistemática de las diferentes ecuaciones predictivas de desarrollo de DM2 existentes en la literatura,determinándose el riesgo de DM2 mediante la aplicación de los diferentes modelos de estimación del riesgo y las puntuaciones existentes. Otro objectivo consistió en analizar la asociación entre las variables sociodemográficas y laborales y los estilos de vida con el riesgo de desarrollar DM2, realizándose una revisión sistemática de la literatura de escalas de riesgo de DM2 en las bases de datos PubMed, CINAHL y EMBASE siguiendo las pautas de PRISMA. Se diseñó un estudio transversal en una población laboral activa de 59.042 trabajadores españoles de 20 a 65 años. La revisión sistemática de 26 modelos predictivos destaca una gran heterogeneidad en los predictores de riesgo; existe un bajo nivel de información y la mayoría de ellos no han sido validados externamente. El acuerdo entre los puntajes de riesgo, la escala DETECT-2 clasificó al 14,1% de los sujetos como de alto riesgo, FINDRISC 20,8%, Cambridge 19,8%, AUSDRISK 26,4%,EGAD 30,3%, Hisayama 30,9 %, ARIC 6,3% y el puntaje ITD 3,1%. El acuerdo más bajo se observó entre el ITD y el estudio NUDS (=0,067). Las diferencias en la incidencia, prevalencia y peso de los factores de riesgo de la diabetes parecen explicar las diferencias de concordancia entre las puntuaciones.

    En el estudio observacional, los varones presentan peores cifran en los parámetros clínicos y analíticos y respecto a los modelos de estimación de riesgo de desarrollo de DM2 se registran peores cifras en mujeres al incrementarse la edad, disminuir el nivel de estudios, con una clase social más desfavorecida y con trabajos de tipología manual.

    En hombres, existen niveles altos predominando estudios primarios, clase social más desfavorecida y trabajo de índole manual. En la prevalencia de valores alterados se constata la influencia de las variables socio-laborales y económicas, objetivándose que a mayor edad y al disminuir el nivel de estudios se incrementa el riesgo.

    - Conclusión: En la población estudiada , existe un mejor acuerdo entre el puntaje derivado multiétnico (DETECT-2) y los puntajes derivados europeos. Los modelos de riesgo deben diseñarse utilizando datos de salud más fácilmente identificables y reproducibles en la práctica clínica. El nivel de riesgo de desarrollo de DM2, resulta más elevado del esperado en una población sana, detectándose al respecto de la prevalencia de parámetros alterados peores resultados en hombres respecto de las mujeres en las diferentes variables antropométricas y analíticas.

  • català

    - Introducció La diabetis és un problema de salut pública global la prevalença de la qual ha augmentat constantment durant les últimes dècades, i s'ha convertit en una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en adults. Aproximadament el 50% de totes les persones amb diabetis a tot el món no estan diagnosticades. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2), el tipus més comú de diabetis (90%), és una afecció relacionada amb l'estil de vida que es pot retardar o prevenir mitjançant intervencions sobre els estils de vida. Per això, és important una detecció precoç de persones amb DM2. Les guies de pràctica clínica incorporen cada vegada més models de predicció de risc de DM2, ja que donen suport a la presa de decisions clíniques. No hem d'oblidar que la DM2 és comunament una malaltia asimptomàtica que s'associa amb malalties cardiovasculars, càncer, malalties dentals, un gran nombre i durada d'hospitalitzacions, una qualitat de vida més baixa i una esperança de vida reduïda. La DM2 té un enorme impacte econòmic en els sistemes de salut pública i en les persones i les seves famílies.

    - Contingut de la investigació: Els objectius d’aquesta tesis doctoral van ser: 1) analitzar el grau d'acord entre les diferents escales de risc de desenvolupament de DM2 en una població de treballadors caucàsics espanyols. Realitzant prèviament una revisió sistemàtica de les diferents equacions predictives de desenvolupament de DM2 existents en la literatura i determinant-se el risc de DM2 mitjançant l'aplicació dels diferents models d'estimació del risc i les puntuacions existents; i 2) Aalitzar l'associació entre les variables sociodemogràfiques i laborals i els estils de vida amb el risc de desenvolupar DM2. Es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura d'escales de risc de DM2 en les bases de dades PubMed, CINAHL i EMBASE seguint les pautes de PRISMA i es va dissenyar un estudi transversal en una població laboral activa de 59.042 treballadors espanyols de 20 a 65 anys. La revisió sistemàtica de 26 models predictius destaca una gran heterogeneïtat en els predictors de risc; existeix un baix nivell d'informació i la majoria d'ells no han estat validats externament. Quant a l'acord entre els puntajes de risc, l'escala de puntaje de risc DETECT-2 va classificar al 14,1% dels subjectes com d'alt risc, puntaje FINDRISC 20,8%, puntaje Cambridge 19,8%, puntaje AUSDRISK 26,4%, estudi EGAD 30,3%, estudi Hisayama 30,9%, el puntaje ARIC 6,3% i el puntaje ITD 3,1%.

    L'acord més baix es va observar entre el ITD i el puntaje derivat de l'estudi NUDS (= 0,067). Les diferències en la incidència, prevalença i pes dels factors de risc de la diabetis semblen explicar les diferències de concordança entre les puntuacions.En l'estudi observacional, els homes presenten pitjors xifren en els paràmetres clínics i analítics i quant als models d'estimació de risc de desenvolupament de DM2 es registren pitjors xifres en dones en incrementar-se l'edat, disminuir el nivell d'estudis, amb una classe social més desfavorida i amb treballs de tipologia manual. En homes, existeixen nivells alts predominant estudis primaris, classe social més desfavorida i treball d'índole manual. En la prevalença de valors alterats es constata la influència de les variables soci-laborals i econòmiques, objectivant-se que a major edat i en disminuir el nivell d'estudis s'incrementa el risc.

    - Conclusió: En la nostra població d'estudi, existeix un millor acord entre el puntaje derivat multiètnic (DETECT-2) i els puntajes derivats europeus. Els models de risc han de dissenyar-se utilitzant dades de salut més fàcilment identificables i reproduïbles en la pràctica clínica. El nivell de risc de desenvolupament de DM2, resulta més elevat de l'esperat en una població sana, detectant-se referent a la prevalença de paràmetres alterats pitjors resultats en homes respecte de les dones en les diferents variables antropomètriques i analítiques.

  • English

    - Introduction Diabetes is a global public health problem whose prevalence has steadily increased over the past few decades, and has become one of the leading causes of morbidity and mortality in adults. Approximately 50% of all people with diabetes worldwide are undiagnosed. Type 2 diabetes mellitus (DM2), the most common type of diabetes (90%), is a lifestyle-related condition that can be delayed or prevented through lifestyle interventions. Therefore, early detection of people with DM2 is important. Clinical practice guidelines are increasingly incorporating DM2 risk prediction models, as they support clinical decision-making. We should not forget that DM2 is commonly an asymptomatic disease that is associated with cardiovascular disease, cancer, dental disease, a large number and duration of hospitalizations, a lower quality of life and reduced life expectancy. DM2 has a huge economic impact on public health systems and individuals and their families.

    -Research content: The objectives of this doctoral thesis were: 1)To analyze the degree of agreement between the different scales of risk of development of DM2 in a population of Spanish Caucasian workers. Previously performing a systematic review of the different predictive equations of DM2 development existing in the literature and determining the risk of DM2 by applying the different risk estimation models and existing scores; and 2) Analyze the association between sociodemographic and work variables and lifestyles with the risk of developing DM2.

    To this end, a systematic review of the DM2 risk scale literature was carried out in the PubMed, CINAHL and EMBASE databases following PRISMA guidelines and a crosssectional study was designed in an active labour force of 59,042 Spanish workers aged 20 to 65.

    The systematic review of 26 predictive models highlights a great heterogeneity in risk predictors; there is a low level of information and most of them have not been validated externally. As for the agreement between risk scores, the DETECT-2 risk score scale ranked 14.1% of subjects as high risk, FINDRISC score 20.8%, Cambridge score 19.8%, AUSDRISK score 26.4%, EGAD study 30.3%, Hisayama study 30.9%, ARIC score 6.3% and ITD score 3.1%. The lowest agreement was observed between the ITD and the score derived from the NUDS study (x0.067). Differences in the incidence, prevalence, and weight of diabetes risk factors seem to explain the differences in concordance between scores.

    In the observational study, males have worse figures in clinical and analytical parameters, and in terms of dm2 developmental risk estimation models, worse numbers are recorded in women as age increases, lowering the level of education, with a more disadvantaged social class and with manual typology work. In men, there are high levels of primary education, more disadvantaged social class and manual work.

    The prevalence of altered values shows the influence of socio-labor and economic variables, with the object that the higher age and the level of studies increases the risk.

    - Conclusion: In our study population, there is a better agreement between multiethnic derivative score (DETECT-2) and European derivative scores. Risk models should be designed using more easily identifiable and reproducible health data in clinical practice. The level of developmental risk of DM2 is higher than expected in a healthy population, detecting in this regard the prevalence of altered parameters worse results in men compared to women in the different anthropometric and analytical variables.