Resumen de Cognitive mechanisms related to preference for curvature
- español
Los humanos nos rodeamos de objetos que despiertan nuestras emociones, guían nuestra conducta y apelan a nuestra capacidad de contemplación a través de sus cualidades estéticas. Una de las características visuales básicas que conforma nuestras preferencias es el contorno de las figuras y objetos. La literatura científica muestra que los contornos curvos suponen un elemento importante en la construcción de las preferencias visuales humanas. Este fenómeno de atracción y preferencia por las formas curvas es conocido como preferencia por la curvatura. Sin embargo, hasta el momento, la investigación científica al respecto ha sido dispersa, poco estructurada y carente de una teoría comprehensiva que englobe todas las pruebas empíricas. Los objetivos de esta tesis son dos: ordenar las pruebas empíricas disponibles y explorar los distintos mecanismos que median y modulan la preferencia por la curvatura. Para ello se ha llevado a cabo una revisión teórica respecto a la preferencia por la curvatura, así como dos trabajos empíricos. En la revisión se muestra una perspectiva histórica de la preferencia por la curvatura que va desde los primeros textos en el siglo XIX, pasando por su evolución a través de los estudios empíricos del siglo XX, y que culmina en el reciente auge experimentalista de la primera década del siglo XXI. El artículo concluye con los retos a los que se enfrenta ahora el estudio de la preferencia por la curvatura. En los artículos incluidos se explora la preferencia por la curvatura desde dos perspectivas distintas: una aproximación guiada por el estímulo y otra guiada por la tarea. En el primer artículo empírico se realizan experimentos que consisten en mostrar imágenes de objetos reales y formas sin significado que difieren en su curvatura-angularidad. Dichas imágenes se muestran a los participantes según diferentes exposiciones temporales. Algunos participantes ven las imágenes durante pocos milisegundos y a otros se les muestran hasta que escogen una. Los resultados muestran que cuando las imágenes son mostradas durante 84 milisegundos, los participantes manifiestan una preferencia por la curvatura que resulta similar para los objetos reales que para las formas sin significado. Sin embargo, cuando el tiempo de exposición aumenta, las preferencias cambian: los participantes dejan de preferir los objetos reales, pero aumenta la preferencia por las formas sin significado. De los resultados se concluye que los mecanismos por los que se forman las preferencias visuales podrían cambiar según el tipo de estímulo. En el segundo trabajo empírico, el interés está en las diferencias interindividuales de los participantes y en el tipo de tarea a realizar. En este experimento se usan imágenes de interiores de habitaciones que difieren en su curvatura. En este caso, se seleccionan participantes licenciados en arquitectura (que se asume que son expertos en esa área) y participantes que no lo son. A ambos se les pide que valoren una serie de imágenes de habitaciones que difieren en su curvatura o angulosidad. Estas valoraciones son de dos tipos: indicar si entrarían en la habitación y si la habitación les parece bella. Los resultados muestran que los expertos juzgan las habitaciones angulares como menos bellas, mientras que los participantes no expertos señalan en mayor proporción que sí entrarían en ellas. De este trabajo se concluye que el tipo de tarea a realizar (entrar en la habitación o juzgar su belleza) son tareas diferentes que producen diferencias entre expertos y no-expertos cuando se evalúan habitaciones que difieren en su curvatura. Por último, de esta tesis se concluye que la preferencia por la curvatura va más allá de un simple “a la gente le gustan las formas curvas” Diversas aproximaciones empíricas ponen de manifiesto que diferentes mecanismos alteran esta preferencia. La tesis ofrece, de este modo, una panorámica más global del fenómeno.
- català
Els humans vivim envoltats d’objectes que desperten les nostres emocions, que guien la nostra conducta i que apel•len a la nostra capacitat de contemplació de les seves qualitats estètiques. Una de les característiques visuals bàsiques que conforma les nostres preferències és el contorn de les figures i els objectes. La literatura científica mostra que els contorns corbs suposen un element important en la construcció de les preferències visuals humanes. Aquest fenomen d’atracció per les formes corbes és conegut com a preferència per la corbatura. Fins ara, la investigació científica sobre aquesta qüestió ha estat prou dispersa, poc estructurada i mancada d’una teoria coherent que englobi les proves empíriques més rellevants. Els objectius d’aquesta tesi son dos: ordenar les proves empíriques disponibles així com explorar els diferents mecanismes que originen i modulen aquestes preferències. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’ha dut a terme una revisió teòrica sobre la preferència per la corbatura, així com dos treballs empírics. A la revisió s’ofereix una perspectiva històrica de l’estudi de la preferència per la corbatura que va des dels primers texts al segle XIX a la seva evolució a partir dels estudis empírics del segle XX, i que finalitza en l’auge experimentalista de la primera dècada del segle XXI. La revisió es clou exposant els reptes als quals s’enfronta ara l’estudi de la preferència per la corbatura. Els articles empírics exploren les preferències per la corbatura des de dues perspectives: una basada en una aproximació guiada per l’estímul i, l’ altra, en una guiada per la tasca. En el primer article empíric es duen a terme tres experiments que consisteixen en mostrar imatges d’objectes reals i formes sense significat que són, o bé corbes, o bé angulars. Les imatges es mostren als participants amb diferents exposicions temporals. Alguns participants veuen les imatges durant pocs mil•lisegons i els altres les veuen fins que en trien una. Els resultats mostren que quan les imatges es mostren durant breus mil•lisegons, els participants indiquen la mateixa preferència per la corbatura, tant en els objectes reals com en les formes sense significat. Per contra, quan el temps d’exposició augmenta, les preferències canvien: els participants deixen de mostrar preferència en el cas dels objectes reals, però, en canvi, augmenta la susdita preferència en el cas de les formes sense significat. A partir dels resultats podem concloure que els mecanismes a partir dels quals es formen les preferències visuals podrien canviar segons el tipus d’estímul. En el segon treball empíric, l’interès es troba en les diferències interindividuals dels participants i en el tipus de tasca a realitzar. En aquest estudi s’utilitzen imatges d’interior d’habitacions que difereixen en corbatura. En aquest cas, s’han escollit participants llicenciats en arquitectura (que s’assumeix que són experts en aquesta àrea) i participants que no ho són. A tots dos grups, se’ls demana que valorin una sèrie d’imatges d’habitacions que difereixen en corbatura. Aquestes valoracions són de dos tipus: han d’indicar si entrarien a l’habitació i si l’habitació els hi sembla bella. Els resultats mostren que els experts jutgen les habitacions angulars com a menys belles i que els participants no experts marquen amb major proporció que sí que hi entrarien. D’aquest treball es conclou que el tipus de tasca a realitzar (entrar a l’habitació o jutjar la seva bellesa) produeix diferències entre experts i no-experts quan avaluen habitacions que difereixen en la corbatura. Finalment, d’aquesta tesi es conclou que la preferència per la corbaturava més enllà d’un simple “a la gent li agraden les formes corbes”. Diferents aproximacions empíriques ens permeten veure que diferents mecanismes alteren aquesta preferència. La tesi mostra així una panoràmica més global del fenomen.
- English
We humans surround ourselves with objects that arouse our emotions, guide our behavior, and appeal to our contemplation of their aesthetic features. One of these visual basic features that conforms our preferences is figure’s and object’s contour. Scientific literature shows that curved contour is a relevant variable in the human visual preference construction. This phenomenon of attraction and preference towards curved forms is known as preference for curvature. For the time being, scientific research about the topic has not been assembled into an integrative theoretical framework and the research about it is quite disorganized. This dissertation has two objectives: to bring order to empirical evidence and explore mechanisms that moderate and mediate this preference. To satisfy these objectives, we carried out a theoretical review of preference for curvature, as well as two empirical research papers. The review shows an historical perspective of the study of preference for curvature from the 19th century to its evolution with the early empirical works on the 20th century. It concludes with the flourishing of the new experimental works on the beginning of the 21th century. The review ends identifying some challenges about the study of preference for curvature. The empirical research articles explore preference for curvature from two approaches: a stimulus-driven framework and a goal-driven framework. In the first empirical paper, three experiments are carried out. In these experiments, participants saw real objects images and meaningless patterns that differ in curvature and angularity. These images are shown at different presentation times. Some participants saw the stimuli briefly and others saw them until they selected one. The results show that, at 84 milliseconds presentation, participants preferred the curved image to the same extent for both types of stimuli. However, when the presentation time is longer, preference for curvature changes: Participants show no preference for curvature with real objects, but it increases with the meaningless patterns. From the results, we conclude that mechanisms underlying visual preference for curvature might change depending on the type of stimuli. In the second empirical study, we focused on individual differences and in two tasks related to preference for curvature. In this study, we used interior design pictures that differ in the type of contour: curved or sharp-angled. We selected participants self-identified as architects (assuming they are experts on the field) and participants that were self-identified as non-architects. Both groups were asked to evaluate the interior designs pictures. The tasks were to judge the beauty of the room and to evaluate if they would enter the room. Results show that the experts judge the angular shaped interior designs as less beautiful than the curved ones. On the other hand, the non-experts group were prone to enter more in the curvilinear rooms than sharp-angled ones. From this work, we conclude that the decisions about the tasks (enter to the room or judge its beauty) differ from experts and non-experts when they judge curved and sharp-angled interior designs. This dissertation concludes that preference for curvature goes beyond the simple statement that people like curved contours and shows mechanisms that modulate the preference for curvature through different approximations attempting to provide an overview of the phenomenon.
