Resumen de Estudi sobre la funció olfactòria en el trastorn d'angoixa
L’olfacte i la seva relació amb la salut mental és una àrea de recerca de creixent interès. Les estructures cerebrals lligades a l’olfacte es solapen parcialment amb les àrees implicades en la fisiopatologia dels trastorns psiquiàtrics. Conseqüentment, l’estudi de la funció olfactòria ens permet avaluar d’una forma no invasiva i efectiva la integritat d’aquestes àrees cerebrals, el que pot contribuir a un millor coneixement dels mecanismes fisiopatològics dels trastorns psiquiàtrics i a una major comprensió de la seva fenomenologia clínica. En aquest context, en les darreres dècades s’han publicat nombrosos estudis sobre l’olfacte en les patologies psiquiàtriques. Tot i així, els trastorns d’ansietat han estat escassament abordats. En aquest treball ens proposem l’objectiu d’estudiar la funció olfactòria en el trastorn d’angoixa (TA), focalitzant-nos en qüestions fins ara no tractades en la literatura científica.
En el primer article, es descriuen els resultats sobre la sensibilitat olfactòria (llindar de detecció), reactivitat a les olors i consciència olfactòria de 41 pacients amb TA i 41 controls sans. L’exploració s’ha dut a terme mitjançant l’avaluació psicofísica de l’olfacte amb el subtest de detecció olfactòria de l’Sniffin’ Sticks Test i amb l’administració de qüestionaris que recullen informació sobre les altres variables olfactòries (Escala sobre l’impacte afectiu de les olors, Escala relacional sobre l’olfacte i Escala de consciència olfactòria). Tanmateix, s’han obtingut dades sobre l’estat clínic dels participants. Les anàlisis indiquen que els pacients mostren una major sensibilitat olfactòria que els controls així com una major reactivitat a les olors i consciència olfactòria. La severitat del TA està associada positivament amb els qüestionaris olfactoris, però no amb el llindar de detecció. Les variables olfactòries estan interrelacionades en la majoria de casos. Aquestes troballes destaquen la importància de l’olfacte en el TA i les discutim tenint en compte el substrat neural comú entre el processament olfactori i la fisiopatologia del TA, alhora que les relacionem amb les característiques clíniques d’aquest trastorn.
En el segon article, presentem les dades sobre les mateixes variables olfactòries estudiades en el primer treball, però amb una mostra ampliada de 60 pacients amb TA i 60 controls sans i afegint una nova variable: la síndrome d’hiperlaxitud articular (SHA). El TA ha estat consistentment associat a aquesta alteració del col.lagen. En la població general, la SHA s’ha relacionat amb una major sensibilitat i reactivitat en algunes modalitats sensorials. Partint d’aquesta base, aquest article té com a objectiu principal analitzar el possible rol de la SHA en la funció olfactòria en el TA. Els resultats confirmen la major sensibilitat, reactivitat i consciència olfactòria dels pacients versus els controls que ja vam trobar en el primer estudi. Els pacients que pateixen la SHA mostren un funcionament superior en tots els dominis olfactoris avaluats en comparació amb els pacients no hiperlaxos. Per altra banda, la SHA i l’ansietat apareixen com a variables predictores de la funció olfactòria. Aquests resultats donen suport de nou a un major funcionament olfactori en el TA i subratllen que tant la SHA com l’ansietat determinen les característiques olfactòries en aquest trastorn.
