Impacte de l'estandardització de la gestió de la innovació mitjançant la norma UNE 166002
- Autores: Moisès Mir Mauri
- Directores de la Tesis: Martí Casadesús Fa (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2018
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Valls Passola (presid.), Frederic Marimon Viadiu (secret.), Paulo Sampaio (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La present tesi doctoral estudia l’estàndard espanyol de sistemes de gestió de la innovació, la UNE 166002 Gestión de la I+D+i: Requisitos del Sistema de Gestión de la I+D+i, des de dues perspectives diferents i complementàries que permeten estructurar la tesi en dues parts.
La primera part de la tesi, eminentment exploratòria, analitza l’origen i entorn d’aquest estàndard, el contingut i la seva implantació. Està realitzada mitjançant una metodologia d’anàlisi comparatiu i d’estudi de casos. En l’estudi de l’estat de l’art sobre gestió de la innovació no es detecten estudis sobre normes homòlogues a la UNE 166002 en altres països, tot i detectar un bon nombre de països que disposen d’estàndards nacionals per gestionar la innovació, un fet que fa evident que el cas espanyol no és un cas aïllat. Per fer un primer pas en el coneixement d’aquest tipus d’estàndards, s’ha realitzat un estudi comparatiu en detall entre l’estàndard espanyol UNE 166002 i el seu homòleg anglès BS 7000-1 Design management systems. Guide to managing innovation. Mentrestant, s’ha fet el seguiment de la difusió de l’estàndard UNE 166002 al llarg del temps que ha permès confeccionar una base de dades d’empreses espanyoles certificades amb aquest estàndard. En paral·lel, s’ha explorat l’estàndard des d’una perspectiva interna, mitjançant l’estudi d’un cas d’implantació, del qual se n'han pogut obtenir unes primeres valoracions interessants a través d’entrevistes als responsables d’implantar-lo, sobre els factors clau, dificultats, avantatges i inconvenients del procés d’implantació i certificació.
La segona part de la tesi té com a objectiu estudiar l’impacte de l’estàndard UNE 166002 a les empreses, per tal de saber, entre d’altres qüestions, si realment és beneficiós per a la capacitat innovadora i els resultats empresarials. Aquesta part de la tesi, que configura el cor de la tesi i de la qual se n’extreuen els resultats més rellevants de la investigació, s’ha realitzat mitjançant una metodologia d’estudi empíric, basat en una enquesta i un model estructurat que no té precedents en l’estat de l’art actual on es plantegen les grans qüestions no resoltes sobre aquest tema en la literatura. Per aconseguir aquest objectiu, s’ha dissenyat un qüestionari en format electrònic que s’ha enviat per e-mail a un total de 1.000 empreses, 347 de les quals efectivament van rebre i obrir l’enquesta. Finalment, 104 van respondre el qüestionari, i d’aquestes 104, 73 el van respondre completament.
Aquesta pot ser una tesi interessant no només per a gestors d’empreses i acadèmics, sinó també per a organismes d’estandardització i legislació perquè aquest estàndard és molt innovador i, fins a dia d’avui, no s'ha estudiat empíricament si ha tingut un impacte significatiu en la capacitat innovadora i els resultats empresarials.
Malgrat ser un estàndard d’abast nacional, la rellevància del seu estudi podria tenir implicacions a la resta de normes nacionals homòlogues a l'espanyola (Brasil, Colòmbia, Dinamarca, França, Irlanda, Mèxic, Portugal, Regne Unit, etc.) així com a l’estàndard europeu CEN-TS 16555-1 publicat a l’any 2013. A més a més, serà d’interès pel comitè tècnic ISO/TC 279 Innovation Management que està desenvolupant l’estàndard ISO 50501 Innovation Management System de sistemes de gestió de la innovació d’abast internacional que, segons les previsions del comitè, es publicarà a finals de 2018.
