Resumen de Avaluació de la implementació i desenvolupament del programa: educació maternal/preparació al naixament en els assir de catalunya
Doctoranda: Cristina Martfnez Bueno Títol de la tesi: Avaluació de la implementació i desenvolupament del programa d'Educació Maternal/ Preparació al naixement en els ASSIR de Catalunya.
RESUM lntroducció: L'Educació Maternal/ Preparació al Naixement (EM/PN) és una de les activitats educatives grupals que les llevadores realitzen dins de la cartera de serveis tant pública com privada i són variats els programes emergents que plantegen una educació que millori la vivencia, per part de la dona i la seva parella, de la maternitat-paternitat, el part i la criarn;a. A Catalunya, el 2009, el Departament de Salut va elaborar un programa estructural d'EM/PN per homogenei'tzar la intervenció grupal en els serveis d' Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). El programa es va posar en marxa a finaIs del 2011 i 2012 i no va incloure l'avaluació de la implementació en la practica clínica. Un deis problemes deis programes d'EM/PN rau en com conceptualitzar i avaluar la seva implementació. És important per poder distinglr !'eficacia de l'aplicació, de l'efectivitat d'un determina! programa, i és fonamental pcr la rcplicació de las intervencions. Aquests aspectes han motiva! una avaluació de la implementació del programa d'EM/PN a Catalunya. Objectiu: Avaluar la implementació i desenvolupament del programa d'EM/PN en la practica assistencial deis ASSIR de Catalunya des de la perspectiva de les llevadores. Métode: Metodología mixta en dues fases: Fase 1 -quantitativa- que inclou l'estudi observacional descriptiu i transversal, amb la participació de 334 llevadores pertanyents a 38 unitats ASSIR de Catalunya que van respondre un qüestionari ad-hoc i Fase 11 -qualitativa que inclou l'estudi qualitatiu interpretatiu, ambla participació en grups focals de 65 llevadores de diferents ASSIR. Resultats: El qüestionari va ser enviat a 451 llevadores, 334 de les quals el van respondre, la qual cosa significa un 74,1% de resposta. El programa el coneixien el 97,6% de les llevadores i el 81,4% d'aquestes l'estan utilitzant. El 49,4% de les llevadores realitza les sessions recomanades en el programa i el 85,3% procura per la participació activa de las gestants, tot i que el 51,5% continua utilitzant sessions expositives i mostra resisténcies pe! canvi. El 64,1% de les llevadores no pot ajustar-se al temps establert en el programa per cada sessió i tan sois un 11,4% avalua el programa. El 70,1% de les llevadores considera que el programa satisfa les expectatives de les participants i el 66,5% opina que la metodología del programa és acceptada per les persones assistents. Tan sois un 13,2% de les llevadores porten a terme reunions de seguiment del programa amb d'altres companyes. Les llevadores aporten propostes de mil lora al programa pel que fa la captació de les dones, l'actualització de material audiovisual, la manera d'augmentar les sessions i tenir en compte les minories socials i la seva millor adaptació als grups oberts. Conclusions: Les llevadores que utilitzen el programa i tenen més anys d'experiencia mantenen una millor fidelitat als continguts i metodología. Quasi la meitat de les llevadores han incorporal al programa noves activitats i sessions o materials audiovisuals, fent-ne una re-adaptació a les necessitats detectades a l'entorn assistencial. La metodología participativa és un element que les llevadores identifiquen com molt positiu. La formació previa a la implantació del programa és clau pel coneixement i utilització, pero requereix ser mantinguda al llarg del temps. Existeixen diferencies entre els ASSIR pel que fa la fidelitat al programa, i la participació deis homes en els grups és heterogenia. La majaría de llevadores destaquen la inexistencia de grups de discussió que permetin compartir les estratégies de dinamització deis grups d'EM/PN. Les llevadores no l1 avaluen sist ematicament 1 per la qual cosa cal que hi hagi una implicació institucional perla seva execució.
SUMARY lntroduction: Group Prenatal Care (GPC) is one of the grnup's educational activities carr.ied out by midwives in the public and prívate services. A variety of emerging programs o/fer an education that improves the experience of woman and their partners for maternity-paternity, birth and parenting. In Catalonia in 2009, a Department of Health program was developed by the GPC to standardize the group's intervention in the services of Attention to Sexual and Reproductive Health (ASRH). The program was launched at the end of 2011 and 2012 and did not include any evaluation of the implementation in clinical practice, One of the problems of GPC programs is how to conceptualize and evaluate its implementation, since it is importan! to distinguish between the effectiveness of the application and the effectiveness of a specific program, and is essential for the replication of the interventions. These aspects have led to the evaluation of the implementation of the GPC program in Catalonia. Objective: To evaluate the implementation and development of the GPC program in the assistance practice of the ASRH in Catalonia from the midwives perspective. Method: Mixed methodology with two phases: Quantitative Phase I with a descriptive and cross-sectional observational study in which 334 midwives participated belonging to 38 ASRH units in Catalonia and who responded toan ad-hoc questionnaire, and Phase 11, a qualitative interpretative study, with the participation of 65 midwives in focal groups. Results: The questionnaire was sent to 451 midwives and 334 of them answered, which meant a 74,1% of participation. The program is known to 97.6% of midwives and 81.4% are using it. About the fidelity to the program, 49.4% of midwives performed the recommended number of sessions, and 85.3% managed the active participation of the pregnant women, although 51.5% continue to use exhibition sessions existing resistance to change. The 64.1% couldn't adjust to the timeline established for each session and only 11.4% evaluate the program. 70.1% of midwives believe that the program fulfills the expectations of the participants and 66.5% believe that the methodology of the program is accepted by the people in attendance. Only 13.2% ofthe midwives carry out follow-up meetings ofthe program with other colleages. Midwives provide proposals to improve the program regarding women's uptake to update audiovisual material, to increase sessions, to take into account social minorities and better adapt the program to open groups. Conclusions: The midwives who use the program and have more years of experience, maintain the fidelity to content and methodology better. Almost hall of the midwives have incorporated ínto the program new actívítíes, sessions or audiovisual materials by re-adapting the program to the needs detected in the healthcare environment. Participatory methodology is an element that midwives identify as very posítive. Pre-program training is key to knowledge and use, but it requires to be mantained over time. There are differences between ASRH as regards of fidelity to the program, and the partícipation of men in the groups is heterogeneous. The majority of midwives emphasize the non-existece of discus.sion groups that would allow sharing the strategies of dynamization of GPC. The midwives do not systematically evaluate it so there must be an institutional involvement for its execution.
