Resumen de Prehistòria, educació infantil i desenvolupament
Prehistòria, Educació Infantil i desenvolupament cognitiu és una investigació qualitativa que es fonamenta en la idea que l’Educació Infantil és una etapa educativa que ha d’acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament i contribuir a l’adquisició plena de la seva autonomia. Des d’aquesta perspectiva, la Història podria contribuir a aquest desenvolupament ja que és una Ciència amb altres potencialitats didàctiques. Però… els infants d’infantil poden aprendre Història? Podria la Història ajudar a superar l’egocentrisme infantil que caracteritza als infants d’aquestes edats? Des d’aquest plantejament, s’ha elaborat un estudi basat en la microetnogràfia educativa en una aula de vint-i-set infants de p4 al distriscte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona a partir de l’experimentació d’una unitat didàctica sobre la Prehistòria basada en els plantejaments de la Teoria Crítica i el Socioconstructivisme i dissenyada a partir d’estrategies i metodologies que engloben l’Arqueologia dels sentits, el mètode dialògic i el joc simbòlic. L’anàlisi de les dades s’ha efectuat mitjançant un anàlisi temàtic i un cross-case analysis, fet que ha permès extreure uns patrons que descriuen, no només els resultats d’aprenentatge efectuats que permeten validar les hipòtesis; sinó tot el procés mitjançant el qual aquests aprenentatges han estatassolits: factors condicionants i factors determinants.
