Resumen de Impacto de una consulta de soporte al ingreso por insuficiencia cardiaca
La insuficiència cardíaca s’associa a taxes molt elevades de reingrés durant els 30 dies posteriors a l’alta hospitalària. Les estratègies dissenyades per disminuir els reingressos mostren generalment resultats modestos, sobretot en pacients ancians i fràgils amb predomini d’una fracció d’ejecció preservada. A més, en aquesta població la predicció del risc de reingrés i mort és especialment difícil i existeix poca informació sobre dades pronòstiques amb l’ús de biomarcadors. Amb la finalitat de disminuir els reingressos i realitzar una avaluació pronòstica de risc, es va dissenyar una Consulta de Suport a l’Ingrés per Insuficiència (STOP-HF-Clinic). Aquest estudi prospectiu va reclutar de manera consecutiva a pacients donats d’alta per insuficiència cardíaca, fonamentalment de les plantes de Medicina Interna i Geriatria. La intervenció va consistir en una visita precoç durant els 7 dies posteriors a l’alta i incloïa l’aplicació de múltiples mesures mèdiques, educatives, diagnòstiques, terapèutiques i transicionals. En van obtenir mostres de sang per analitzar biomarcadors, incloent els nivells circulants d’ST2, NT-proBNP, CA125 i TnI-us. Els pacients van ser visitats de manera successiva i amb la freqüència necessària, durant un seguiment de 30 dies.
Es van incloure 518 pacients consecutius amb una edat mitjana de 82 anys i un percentatge del dones del 57,1%. El risc calculat de reingrés (CORE-HF) va ser del 26,5%. El percentatge de reingrés per qualsevol causa als 30 dies va ser del 13,9% (reducció del 47,5% del risc relatiu) i el percentatge de reingrés per insuficiència cardíaca va ser del 7,5%. La intervenció va aconseguir una reducció significativa del percentatge de reingressos a 30 dies dins de l’àrea de referència de la STOP-HF-Clinic en el període posterior a la intervenció (2014-2015) comparat amb el període previ (2012-2013), fonamentalment a expenses de la disminució de reingressos per insuficiència cardíaca, segons les dades del CatSalut. L’objectiu combinat (mort o reingrés per insuficiència cardíaca) va estar present en el 8,6% dels pacients als 30 dies i en el 38,5% a l’any. En un anàlisis multivariable, l’ST2 va ser l’únic biomarcador predictiu a 30 dies, mentre que a 1 any, tant l’ST2 com el NT-proBNP van resultar significatius. Afegint l’ST2 i l’NT-proBNP a un model predictiu clínic, es va incrementar de manera significativa la seva capacitat de discriminació (l’AUC va augmentar de 0,70 a 0,75 a 30 dies (p = 0,02) i de 0,71 a 0,74 a 1 any (p < 0,05). Per la mort per qualsevol causa a 1 any, l’ST2 i el CA125 van romandre predictors independents en l’anàlisi multivariable. Afegint l’ST2 i el CA125 a un model predictiu clínic, novament va incrementar-se la discriminació (AUC de 0,74 a 0,78 (p =0,03). Pel que fa als reingressos per insuficiència cardíaca, l’ST2 va ser l’únic biomarcador predictiu en els anàlisis multivariables tant a 30 dies com a un any. En conclusió, l’STOP-HF-Clinic és una intervenció valuosa per reduir la càrrega global de reingressos en la població pluripatològica i d’edat avançada amb insuficiència cardíaca. En aquesta població comòrbida amb predomini d’insuficiència cardíaca amb fracció d’ejecció preservada, l’ST2 com a marcador subrogat d’inflamació i fibrosi, va superar l’NT-proBNP per la predicció del risc de mort per qualsevol causa o reingrés per insuficiència cardíaca.
