Resumen de Epidemiologia, experiència clíncia i tractament del simblèfaron
Resum Introducció: El simblèfaron és una afectació de la conjuntiva cicatricial que pot afectar la còrnia, la conjuntiva palpebral i bulbar i les glàndules lacrimals. Pot ser evolutiva i de maneig molt frustrant. El tractament del simblèfaron ha tingut diferents abordatges al llarg dels anys sense establir-se un criteri consensuat. La bibliografia actual presenta limitacions, es tracta habitualment de sèries de casos amb pocs pacients, d’estudis majoritàriament retrospectius i observacionals, s’utilitzen criteris no consensuats i els resultats són difícils d’extrapolar.
Es planteja un estudi d’investigació amb l’objectiu de determinar els aspectes clínics més rellevants respecte clínica, etiologia i presentació, tractament, pronòstic i seguiment del simblèfaron.
Material i mètodes: El disseny de l’estudi és retrospectiu, longitudinal, observacional i descriptiu.
La institució participant és la Asociación para Evitar la Ceguera (APEC) en México - Hospital “Dr.
Luis Sánchez Bulnes”, Mèxic, Districte Federal, departament d’Oculoplastia, Òrbita i Vies lacrimals. S’han inclòs pacients amb diagnòstic de simblèfaron visitats entre el 2008 i el 2013.
La recopilació de les dades s’ha realitzat mitjançant la base de dades d’arxius, recerca d’històries clíniques i documents fotogràfics.
S’ha fet una recopilació de les variables de filiació, demogràfiques i clíniques per cada pacient.
S’ha inclòs l’etiologia del simblèfaron, les variables de localització i extensió, la hiperèmia conjuntival associada, l’afectació corneal, el grau de gruix del simblèfaron, la capacitat d’oclusió palpebral, el grau d’afectació de la motilitat ocular i la repercussió estètica. S’han fet anàlisis prequirúrgiques i postquirúrgiques per a definir factors pronòstics. S’han valorat el seguiment, les recidives i les complicacions.
Resultats i conclusions: S’han revisat 255 pacients amb simblèfaron. El simblèfaron es presenta en una major proporció d’homes afectats que de dones, en una relació de 1,5 sobre 1. Els homes presenten més causes d’origen traumàtic, sobretot per causticacions (21% amb 24 pacients) i traumatismes mecànics (13% amb 15 pacients), amb una edat mitjana de presentació de 39 anys. Les dones presenten més causes d’origen no traumàtic, sobretot per pterigi (44% amb 38 pacients), amb una edat mitjana de presentació de 40 anys.
La forma de presentació clínica més habitual és amb afectació unilateral (83% amb 212 ulls), a fòrnix inferior (95% amb 218 ulls), amb lleu hiperèmia conjuntival (81% amb 120 ulls), afectació corneal (60% amb 91 ulls), mínim engruiximent (81% amb 67 ulls), afectació de la motilitat (65% amb 72 ulls), lleu repercussió estètica (76% amb 121 ulls) i sense lagoftàlmia (87% amb 121 ulls).
El tractament quirúrgic implica la millora clínica de totes les variables estudiades, essent l’afectació corneal la de millor resposta quirúrgica (82%) i l’afectació de la motilitat la de pitjor resposta quirúrgica (16%) amb un molt baix grau de recidives (16% amb 21 ulls), majoritàriament solucionables (13% amb 17 ulls).
Discussió: El treball actual representa el primer estudi d’investigació que analitza de manera global variables clíniques referents al simblèfaron i determina factors pronòstics. És el primer estudi que aporta dades respecte clínica, etiologia, presentació i tractament en l’àrea d’estudi. Per altra banda presenta limitacions relacionades bàsicament pel tipus de disseny retrospectiu i per la presència de criteris terapèutics no consensuats. Els resultats es comparen amb altres estudis publicats, encara que les conclusions són difícils d’extrapolar. Són necessaris més estudis per determinar l’epidemiologia, la clínica, els factors pronòstic i el tractament del simblèfaron. La presentació del simblèfaron dificulta estudis més complets, doncs és poc habitual i molt diversa.
Divulgació financera: No hi ha cap interès al respecte.
