Resumen de Efectes del tractament amb radioteràpia en pacients amb càncer de mama. Avaluació in vivo i in vitro de l’expressió dels miarns‐146a, ‐155, ‐221 i ‐222, i de la seva associació amb factors de risc cardiovasculars, resposta inflamatòria i disfunció endotel
El càncer de mama és un dels càncers més importants entre les dones. Moltes de les pacients reben RT, la qual implica l’exposició toràcica a radiacions; que afecta al cor i vasos sanguinis promovent el desenvolupament de MCV-RT. Es coneix que la radiació de les cèl·lules endotelials, presents en el cor i vasos sanguinis, desencadena processos de disfunció endotelial, considerada la primera etapa de l’aterosclerosi, i inflamació. L’aterosclerosi és una alteració que promou el desenvolupament de MCV. Així doncs, les MCV-RT de pacients amb càncer de mama es relaciona amb la disfunció de cèl·lules endotelials durant el tractament amb radioteràpia. Actualment, la MCV-RT és la primera causa de mort després del propi càncer en aquests pacients. És per aquest motiu, que degut a la seva severitat, es precisen biomarcadors de MCV-RT per tal de detectar aquesta patologia en estadis primerencs, per poder-ne avaluar la progressió i/o per ser emprats com a diana terapèutica. En els darrers anys, s’han estudiat els miARNs en la circulació com a possibles candidats a biomarcadors. Els miARNs participen en múltiples processos, incloent patologies tals com la MCV. Concretament, destaca el rol que exerceixen els miARNs-146a, -155, -221 i -222 en el desenvolupament de MCV, participant en processos inflamatoris, disfunció endotelial, angiogènesi i formació de la placa ateroscleròtica.
En aquesta tesi, es van analitzar els efectes del tractament amb RT en pacients amb càncer de mama. Per una banda, es van estudiar in vivo els efectes de la RT en l’expressió dels miARNs-146a, -155, -221 i -222 en sang de pacients amb càncer de mama. Així mateix, per tal d’avaluar el potencial d’aquests miARNs com a biomarcadors de MCV-RT en aquestes pacients, es van estudiar les associacions de factors de risc cardiovascular amb l’expressió d’aquests miARNs abans i després de la RT, així com també amb els canvis induïts per la RT en l’expressió de cada miARN. Per altra banda, amb la finalitat d’estudiar si les cèl·lules endotelials són les responsables de la modulació d’aquests miARNs per efecte de la RT, es va estudiar in vitro la resposta en fase aguda a la radiació a dosi terapèutica de tals miARNs en aquestes cèl·lules, i també la resposta inflamatòria i disfunció endotelial com a possible mecanisme d’actuació.
Per tal d’avaluar els efectes in vivo de la RT en l’expressió dels miARNs-146a, -155, -221 i -222, es van mesurar els nivells d’aquests miARNs en la sang de 136 dones amb càncer de mama abans de la RT, mostres control pre-RT; i un mes després d’acabar la RT, mostres post-RT. Es va observar que l’expressió dels miARNs-146a, -155, -221 i -222 en la sang en pacients amb càncer de mama era augmentada per la RT. El miARN-222 era el més expressat en els temps control pre-RT i post-RT, i també el que presentava un major augment promogut per la RT. A més, els nivells dels quatre miARNs i les variacions promogudes per la RT en els seus nivells es correlacionaven entre ells. L’expressió dels miARNs i les variacions promogudes per la RT en els seus nivells estava associada amb factors de risc cardiovasculars tals com l’edat, dislipèmia, hipotiroïdisme, tractament i costat del pit del càncer de mama. Per tant, la variació en els nivells dels miARNs i la relació de la seva expressió amb factors de risc cardiovasculars suggereixen que aquests miARNs podrien ser utilitzats com ser bons candidats biomarcadors de MCV-RT.
Amb l’objectiu de determinar si les cèl·lules endotelials són les responsables de la modulació observada en els nivells dels miARNs, es va estudiar la resposta in vitro en fase aguda a la radiació a dosi terapèutica dels miARNs seleccionats en cèl·lules endotelials, així com també la resposta inflamatòria i disfunció endotelial com a possible mecanisme d’actuació. Les cèl·lules endotelials es troben en els vasos sanguinis i estarien exposades a radiacions durant la RT en pacients amb càncer de mama, participant en el desenvolupament de la MCV via disfunció endotelial i inflamació. En el nostre treball, es van utilitzar HUVECs, un model cel·lular in vitro àmpliament emprat en radiació. En primer lloc, es va realitzar un estudi pilot amb la finalitat de determinar la dosi de radiació i els temps post-radiació d’estudi; mesurant la citotoxicitat i viabilitat. Es van escollir les dosis de 2 i 10 Gy, utilitzades com a fracció en cadascuna de les sessions de RT en pacients amb càncer de mama i emprada en múltiples estudis d’HUVECs, respectivament; entre 1 i 48 hores, temps en fase aguda. En el nostre treball, els nivells de LDH van augmentar a 1 h per efecte de les dues dosis estudiades, però a temps posteriors es va perdre aquest increment. Pel que fa a la viabilitat, es mostrava un increment en l’alliberació d’ATP en les dues radiacions a temps 3 i 24 h; indicant que la viabilitat no era perjudicada per les radiacions estudiades. Un cop es va determinar que les dosis i temps no eren citotòxics ni impedien la viabilitat, es van realitzar els experiments amb la dosi de 2 Gy, la més representativa de les condicions reals de RT. Així mateix, es van fer les mesures en els temps 2 i 24 h post-radiació. Els resultats del nostre treball van mostrar que la radiació a 2 Gy era capaç de modular l’expressió dels miARNs seleccionats a 2 i 24 h en cèl·lules endotelials i, en les nostres condicions de treball, no ocasionava una resposta inflamatòria ni disfunció endotelial en els temps seleccionats.
Per tant, es necessiten futurs estudis que avaluïn la resposta a temps crònics sobre l’efecte de la radiació terapèutica en l’expressió dels miARNs seleccionats i en la resposta inflamatòria i/o disfunció endotelial en aquest model cel·lular. Aquests estudis permetrien avaluar la relació entre la modulació els nivells dels miARNs en cèl·lules endotelials per efecte de la radiació i l’augment en l’expressió d’aquests miARNs en la circulació de pacients amb càncer de mama per efecte de la radioteràpia. Igualment, caldria estudiar com es modulen els miARNs seleccionats en aquestes pacients en els futurs anys; així com també avaluar-ne marcadors de cardiotoxicitat, per tal de confirmar el potencial dels miARNs-146a, -155, -221 i -222 com a biomarcadors de MCV-RT.
