Resumen de Els professionals de la medicina (fisics, cirurgians, apotecaris, barbers i menescals) a la Corona d'Aragó després de la Pesta Negra (1350-1410): Activitat econòmica, politica i social
- español
Las numerosas necesidades nacidas en una sociedad altamente urbanizada como la del Occidente bajomedieval, exigieron una cantidad y una calidad de recursos ajenos a los del mundo ruralizado alto medieval.
En este sentido, el conocimiento médico y su difusión fue básico y gracias al derecho romano se hizo posible que el sanador pudiera adquirir un salario.
Los personajes dedicados a curar adquirieron así un papel imprescindible para el buen funcionamiento de la sociedad, y una red assistencial se extendió por diversos países de la Europa latina, incluida la Corona de Aragón.
Las labores que desarrollaron progresivamente los sanadores fueron cada vez más abundantes. Podían conseguir un sueldo temporal trabajando para algún municipio. También ejercían de peritos en las causas judiciales con sangre; intervenían como examinadores de otros prácticos y en los mercados de esclavos tasaron y valoraron a los cautivos. Algunos trabajaron al servicio de un hospital.
Con la obtención de unos ingresos más o menos substanciosos, los sanadores invirtieron sus ganancias en los más diversos campos de la economía, diseñando sus propias estrategias. Crédito, manufactura, comercio, especulación y rentismo son caras del mismo objetivo rentabilizar las ganancias con inversiones lucrativas y obtener un lugar relevante en la sociedad. Con una gestión patrimonial adecuada, unas buenas alianzas matrimoniales y un poco de fortuna, una familia enraizada podía llegar a convertirse en miembro de la oligarquía local. Otros sanadores participaron en las más altas esferas del poder, atendiendo los intereses de la realeza.
Sin embargo, la variedad del grupo en cuanto a riqueza y prestigio fue enorme y eso se manifestó en su vida material y el lujo.
- català
Les nombroses necessitats nascudes en una societat altament urbanitzada com la de l'Occident baixmedieval, van exigir una quantitat i una qualitat de recursos aliens als del món ruralitzat alt medieval.
En aquest sentit, el coneixement mèdic i la seva difusió van ser bàsics i gràcies al dret romà es va fer possible que el guaridor pogués adquirir un salari.
Els personatges dedicats a curar van adquirir així un paper imprescindible per al bon funcionament de la societat, i una xarxa assistencial es va estendre per diversos països de l'Europa llatina, inclosa la Corona d'Aragó.
Les labors que van desenvolupar progressivament els guaridors van ser cada vegada més abundants. Podien aconseguir un sou temporal treballant per a algun municipi. També exercien de perits en les causes judicials amb sang; intervenien com a examinadors d'altres pràctics i en els mercats d'esclaus van taxar i van valorar als captius. Alguns van treballar al servei d'un hospital.
Amb l'obtenció d'uns ingressos més o menys substanciosos, els guaridors van invertir els seus guanys en els més diversos camps de l'economia, dissenyant les seves pròpies estratègies. Crèdit, manufactura, comerç, especulació i rentisme són cares del mateix objectiu: rendibilitzar els guanys amb inversions lucratives i obtenir un lloc rellevant en la societat. Amb una gestió patrimonial adequada, uns bons enllaços matrimonials i una mica de fortuna, una família arrelada podia arribar a convertir-se en membre de l'oligarquia local. Altres guaridors van participar en les més altes esferes del poder, atenent els interessos de la reialesa.
No obstant això, la varietat del grup quant a riquesa i prestigi va ser enorme i això es va manifestar en la seva vida material i el luxe.
