Resumen de Análisis de la morfología histórica en relación con el proceso de crecimiento urbano. El caso de Quito y la expansión urbana
Resumen Español . Introducción: Esta tesis aborda la relación entre el entorno geográfico y la ciudad construida en el tiempo como un determinante de la estructura morfológica y de la calidad funcional, que a su vez configuran la imagen e identidad de la ciudad; son la suma de procesos históricos y cambios respecto a la forma y a su relación con el paisaje.
. Contenido de la investigación El entorno geográfico de Quito configura las formas específicas de ocupación del territorio. Se revisa y analiza cartografía SIG en tres momentos históricos con su respectiva superposición por capas: i) ciudad colonial, ii) ciudad republicana, y; iii) ciudad actual, siendo esta última un reflejo de la sumatoria de capas y espacios que se agregan con el paso del tiempo, cada uno de ellos con su carácter funcional, dispersión y área. Estos aparecen como resultado de los cambios en la forma y el tamaño de la mancha urbana.
El entorno geográfico de Quito configura las formas específicas de ocupación del territorio. Se revisa y analiza cartografía SIG en tres momentos históricos con su respectiva superposición por capas: i) ciudad colonial, ii) ciudad republicana, y; iii) ciudad actual, siendo esta última un reflejo de la sumatoria de capas y espacios que se agregan con el paso del tiempo, cada uno de ellos con su carácter funcional, dispersión y área. Estos aparecen como resultado de los cambios en la forma y el tamaño de la mancha urbana.
El estudio morfológico de la ciudad considera su borde y su área como las variables más dinámicas. Para esta medición se consideran las métricas urbanas que permiten relacionar la forma del trazado, implantado en una determinada geografía, y establecer si es o no un tejido conectado, compacto y capaz de ofrecer condiciones morfológicas funcionales eficientes calculadas a través de indicadores de centralidad.
. Conclusión La conclusión de este análisis y la comparación de la forma de la estructura urbana y de sus características en medidas de centralidad y trazado es que la ciudad en los años 70 sobrepasa el umbral (límite?) de la configuración morfológica donde el espacio urbano tenía continuidad, compacidad y, por tanto, calidad espacial.
Los procesos que generan cambios en la forma y el tamaño son principalmente de orden social y económico, con la particularidad que no se evidencia la aplicación de un instrumento que dé estructura al crecimiento urbano. El debate que se espera ampliar con esta tesis está centrado en la falta de unidad morfológica, la no conectividad entre islas urbanas y cómo esta genera problemas funcionales y de calidad de vida, afectando negativamente a la identidad urbana Resumen Catalán . Introducción: Aquesta tesi aborda la relació entre l’entorn geogràfic i la ciutat construïda al llarg del temps com una determinant de l’estructura morfològica i de la qualitat funcional.
Ambdues, a la vegada, configuren la imatge i la identitat de la ciutat, sorgint com a suma de processos històrics i canvis respecte de la forma i de la seva relació amb el paisatge.
Contenido de la investigación L’entorn geogràfic de Quito configura les formes específiques d’ocupació del territori.
Es revisa i s’analitza cartografia SIG en tres moments històrics amb la seva respectiva superposició de capes: i) ciutat colonial, ii) ciutat republicana i iii) ciutat actual; essent aquesta última un reflex de la sumatòria de capes i espais que s’afegeixen amb el pas del temps. Cadascun d’aquests presenta el seu caràcter funcional, dispersió i àrea, apareixent com a resultat dels canvis en la forma i la dimensió de la taca urbana.
L’aportació particular d’aquest estudi és l’anàlisi digital de la cartografia històrica la qual es superposa per a comprendre les dinàmiques de creixement urbà.
El patrimoni de la ciutat de Quito és la relació amb el seu paisatge i la seva geografia complexes. És també el seu centre històric original a partir del qual es genera l’expansió urbana. El llegat colonial i la forma a partir de la qual creix la ciutat des d’aquest centre determinen les relacions entre els barris, entre els seus habitants i defineixen una identitat urbana i patrimonial.
L’estudi morfològic de la ciutat considera el seu limit urbá i la seva àrea com les variables més dinàmiques. Per a aquest estudi es consideren les mètriques urbanes que permeten relacionar la forma del traçat, implantat a una determinada geografia, i establir si és o no un teixit connectat, compacte i capaç d’oferir condicions morfològiques funcionals eficients mesurades mitjançant indicadors de centralitat.
. Conclusión La conclusió d’aquesta anàlisi i la comparació de la forma de l’estructura urbana i de les seves característiques en mesures de centralitat i traçat és que la ciutat durant els anys 70 sobrepassa el límit de la configuració morfològica on l’espai urbà presentava continuïtat i, per tant, qualitat espacial.
El resultat actual d’aquests processos es tradueix en una ciutat dispersa, amb illes internes de barris desconnectats, tan diferents com aquells qui la habiten, les quals presenten una extensió fora d’escala respecte de la vall on s’implanta inicialment.
Com a causes principals de l’esmentat creixement descontrolat destaquen els accidents geogràfics, les barreres antròpiques i els canvis en la forma del traçat mancat de planificació.
Els processos que generen canvis en la forma i dimensió són principalment d’ordre social i econòmic, amb la particularitat que no s’evidencia l’aplicació d’un instrument que doni estructura al creixement urbà. El debat que s’espera ampliar amb aquesta tesi està centrat en la falta d’unitat morfològica, la no connectivitat entre les illes urbanes i com aquesta genera problemes funcionals i de qualitat de vida, afectant negativament a la identitat urbana.
Resumen Inglés Introducción This thesis study set out to understand the physical context and the built environment seen through the evolution in time. These two variables define the city’s morphology and its functional quality. They also influence the overall urban image and identity, both are the result of historical processes that modify the urban form constantly adapting to the complex physical context.
Content of the research The geographical setting of Quito configures how the territory is occupied, in form and function. To understand this an extensive review of digital GIS cartography is made. Superposing historical layers of three periods: i) the colonial city, ii) the republican city, and iii) the current city. This last one is the consequence of layer’s aggregation, spaces added in time; and how these define the city’s functional character, extension and area. These dynamics are visualized the form and size of the urban sprawl analyzed in time. This study aims to contribute with the analysis of historical maps digitized and overlapped to understand the rate and type of change; and its decisive relation with the urban identity and heritage.
Quito’s main heritage is the relation with its landscape and a complex geography, it is also the historical built downtown from which all the sprawl starts. The colonial legacy and the form of the city because of the urban growth configure the connections and relations between neighborhoods. This also determines how their inhabitants relate to each other and how the city’s heritage is defined.
The morphological study of the city takes the border and the area as dynamic elements. For this purpose and measurement urban metrics are used to relate the urban form, grid shape and their relation to the physical context where the city sits.
This integration and review of variables allows to understand the city’s functions, its efficiency in terms of connections and the degree of urban compacity. To frame this analysis urban metrics based in centrality measures are used to determine the quality of the urban form and extension; both influence the spatial quality of the city. The main conclusion of the spatial analysis of historical maps is that the city in the 70’s crossed the threshold of acceptable levels of efficiency in terms of morphological configuration, compacity, complexity and therefore affecting the overall quality of life in the city.
Conclusion The result of the city’s expansion is a highly dispersed urban setting, with internal islands of neighborhoods and blocks, both with deficient connectivity. These islands are as diverse as those who live in them. The current city has an undefined outer border that overflowed the central valley where it was originated. This dispersion is caused mainly because of the geographic characteristics, anthropic barriers and changes made without planning instruments governing the urban growth. The catalyzing process behind these changes in form and shape are social and economic.
The current city is an finite aggregation of patches most of them of private ownership that created urban land without a structured approach of how the city functions and how it relates to its physical and geographical conext.
The final discussion focuses in the lack of morphological unity, inter-urban islands connectivity and how their existence creates functional problems, deteriorates urban life quality and their negative effects on the urban identity.
