Resumen de Feminidad, neoliberalismo y cultura popular: la despolitización del feminismo
Resum Actualment, a la recerca d'un nínxol de mercat a explotar, les indústries culturals i creatives proposen un imaginari cultural femení que intenta fer referència als canvis socials que les dones hem protagonitzat en les últimes dècades. Observem que mentre es promociona una feminitat activa, lliure i independent, es tendeix a normalitzar la idea que la igualtat de les dones és un fet avui assolit. Per tant, es tendeix a considerar el feminisme com un cos polític innecessari o redundant.
El principal objectiu de la tesi és analitzar com el projecte econòmic i sociocultural del neoliberalisme, que desenvolupa la idea d'una (suposada) societat democràtica, promou la il!lusió que les dones avui gaudim d'una gran participació i visibilitat social a partir de la que construir la nostra identitat cultural, tot celebrant el sentiment de la lliure elecció i l¿apoderament femení.
Des del punt de vista metodològic, la tesis pretén, en la línia de nombrosos debats contemporanis sobre cultura i ciutadania, una vinculació entre els Estudis Culturals i la Economia Política.
En aquest sentit, i centrat en les teories feministes, es defensa la necessitat d'establir unes anàlisis que tinguin en compte l'estudi de les pràctiques de consum de les dones en relació a les lògiques de producció del mainstream cultural actual, i els discursos econòmics i culturals que les legitimen. Tenint en compte els discursos institucionals que es promouen a partir del model polític i discursiu del Third Way, que es caracteritzen pel distanciament que s'estableix entre la defensa de la inversió privada i les polítiques socials, partim dels estudis de Lisa Duggan (2003) i Nancy Fraser (1997, 2008) per observar com el neoliberalisme valida un ordre social pautat per un sistema de mèrits, que naturalitza una participació social econòmicament regulada. Aleshores, l'emancipació social de les persones s'associa a una competència econòmica aconseguida a títol individual. En aquest context de participació social, les polítiques de la diferència i la redistribució com el feminisme, pateixen un alt grau de despolitització en benefici a les polítiques del reconeixement.
Per això en aquesta tesi es proposa analitzar les lògiques de representació de la feminitat contemporània de l'imaginari popular que han instrumentalitzat els reclams feministes. Aquest és el cas de la narració transmediàtica de The Twilight Saga, de la franquícia cultural de 50 Shades of Grey, i de la ficció televisiva Girls de Lena Dunham (HBO, 2012- ). Narracions que han aconseguit un lloc rellevant en el consum cultural contemporani, que insten a un consum cultural participatiu íntimament vinculat amb la indústria del consum, i que proposen models femenins que si bé exploten el sentiment de la lliure elecció, es construeixen sobre narracions androcèntriques i heteronormativizades que recondueixen la feminitat a l'ordre narratiu tradicional. En aquestes anàlisis observarem com sota la il!lusió d'una participació sociocultural lliure i autònoma, es legitima un sistema de regulació social meritocràtic mitjançant el qual la crítica feminista es torna innecessària o redundant.
Segons Angela McRobbie (2009), les lògiques de representació i promoció d'aquests models femenins conformen un imaginari postfeminista legitimat institucionalment, que emmascara les desigualtats estructurals que en gran mesura determinen l'accés sociocultural de les dones en societat.
