El desenvolupament comunitari i la rearticulació del sistema de benestar social: els plans de desenvolupament comunitari a la ciutat de Barcelona
- Autores: Ferran Cortés Izquierdo
- Directores de la Tesis: Josep Manuel Barbero (dir. tes.), Marta Llobet Estany (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Tomasa Báñez Tello (presid.), Jose Antonio Langarita Adiego (secret.), Xavier Pelegrí Viaña (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación y Sociedad por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La recerca que es presenta és el resultat d'un treball de llarga durada entorn dels potencials i límits dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la conclusió d'un diàleg sostingut entre el coneixement disponible en relació al desenvolupament comunitari i l'anàlisi d’experiències pràctiques impulsades per les administracions públiques a la ciutat de Barcelona en un context social i polític determinat. Aquesta es compon de sis grans inputs d’informació que apareixen classificats en capítols i mantenen una important autonomia de continguts que es presenten a continuació.
El capítol 1 es destina a descriure les característiques del projecte d’investigació. Començant per l’exposició de la problemàtica present en l’origen de la tesi, es dona compte de les preguntes inicials de la recerca i de la hipòtesi principal, de la seva operacionalització, dels objectius, dels aspectes metodològics i tècnics i de les consideracions epistemològiques que la guien.
El capítol 2, exposa de manera detallada una aproximació teòrica al treball comunitari. Per a desenvolupar-la, es reflexiona sobre la naturalesa de la comunitat, els fonaments epistemològics i teòrics del treball comunitari en el marc del treball social, així com les seves propostes metodològiques per orientar la tasca de dinamització i organització comunitària dels treballadors socials.
El capítol 3 de la tesis dona compte del context social, polític, organitzatiu i professional en el que es situen, neixen i consoliden aquestes experiències d’organització comunitària que anomenem Plans de Desenvolupament Comunitari.
En el capítol 4, com a nucli central d'aquesta recerca, es descriu un ampli relat del PDC del Casc Antic, des dels seus orígens al 1995 fins a la seva finalització el 2012. Per tal de contextualitzar aquesta experiència en el marc de l’acció comunitària de la ciutat de Barcelona i situar-lo de manera adequada com a il·lustració d’una manera d’entendre l’organització comunitària, es presenten també quatre altres breus relats de PDC de la ciutat (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec i Sagrada Família). Finalment es desenvolupa una anàlisi comparativa d’aquest conjunt de relats amb la intenció de poder definir algunes de les peculiaritats que tenen els PDC en el seu desplegament a Barcelona i identificar formes diferencials d’entendre l’organització comunitària (elaboració/esbós de tipologies).
El capítol 5 dona compte d’una mena de debat/reflexió col·lectiva entorn dels potencials i límits dels PDC. Aquesta “reflexió coral”, que dóna la veu als diferents actors participants en els PDC, tracta de situar i entendre les representacions que els protagonistes es fan de la seva experiència, focalitzant especialment en el punt de vista dels professionals que assumeixen el repte de dinamitzar aquests processos.
El capítol 6 i darrer de la tesi recull les conclusions de la investigació i es desenvolupen algunes orientacions per la millora de l'acció comunitària a la ciutat de Barcelona a la llum dels aprenentatges desenvolupats en la investigació. En la recerca heu pogut constatar que els PDC ofereixen un espai útil pel treball comú entorn de la millora del benestar social entre diversos actors socials del territori però han assolit poca capacitat d’apoderament, de transformació de les relacions de poder i de millora de les condicions de vida dels PDC. Aquests resultats per sota les expectatives declarades s'explica per un problema doble. Per un costat, per la seva debilitat com a política pública perquè ha aportat pocs recursos públics nous per la lluita contra la desigualtat social i perquè no ha incorporat de manera suficient els serveis públics. Per un altre, perquè no ha estat gaire capaç de canalitzar la capacitat transformadora de la societat civil compromesa i amb capacitat d’innovació social.
