Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Afrontamiento ante la muerte en profesionales de cuidados paliativos. Variables moduladoras y consecuentes

  • Autores: Noemí Sansó Martínez
  • Directores de la Tesis: Antonia Pades Jiménez (dir. tes.), Enric Benito Oliver (dir. tes.), Antoni Aguiló Pons (tut. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2014
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Pericàs Beltrán (presid.), Joan Ernest de Pedro Gómez (secret.), Antonio Pascual López (voc.), María Arantzamendi Solabarrieta (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
  • Dialnet Métricas: 1 Cita
  • Resumen
    • español

      El estudio tiene como objetivo conocer los factores que influyen en la competencia de afrontamiento ante la muerte en profesionales de cuidados paliativos, y cómo ésta influye en la calidad de vida profesional (fatiga de compasión, riesgo de síndrome de burnout y satisfacción de compasión). Se trata de un estudio transversal descriptivo realizado sobre una muestra de profesionales de la salud de servicios de cuidados paliativos. El estudio se realiza mediante una encuesta autoadministrada anónima El diseño del estudio se ha realizado a partir de una adaptación del modelo de autocuidado basado en la autoconciencia de Kearney y Weininger (2011). Se ha analizado, mediante modelos de ecuaciones estructurales, en qué medida las diferentes variables de estudio al analizarlas en su conjunto, influyen sobre la calidad de vida del profesional, entendida según el concepto de Stamm (2005), es decir, fatiga de compasión, satisfacción de compasión y riesgo de síndrome de burnout. Los hallazgos del presente trabajo avalan la idea que la práctica de autocuidado y el desarrollo de la autoconciencia facilitan el desarrollo de los recursos del mundo interior de los profesionales, lo cual influye directamente en su calidad de vida profesional. Sus resultados pueden ayudar a diseñar acciones a diferentes niveles con el objetivo último de mejorar la relación terapéutica. Es necesario implementar estrategias desde la perspectiva individual, interpersonal y organizacional para minimizar el impacto emocional y prevenir la aparición de consecuencias negativas. De este estudio se puede deducir la necesidad de promocionar la práctica de un autocuidado holístico entre los profesionales de cuidados paliativos. Se observa la necesidad de introducir programas de mejora de la autoconciencia (como el mindfulness) en la formación reglada y continuada de los profesionales de la salud y especialmente, de aquellos que trabajan con personas al final de la vida. La competencia de afrontamiento ante la muerte puede ser un indicador a tener en cuenta a la hora de definir los perfiles profesionales de los sanitarios de cuidados paliativos e introducir su evaluación en procesos de selección de este perfil profesional.

    • català

      L’estudi té com a objectiu conèixer els factors que influeixen en la competència d’afrontament davant la mort en professionals de cures pal·liatives, i com aquesta influeix en la qualitat de vida professional (fatiga de compassió, risc de síndrome de burnout i satisfacció de compassió). Es tracta d’un estudi transversal descriptiu realitzat sobre una mostra de professionals de la salut de serveis de cures pal·liatives. L’estudi es realitza mitjançant una enquesta autoadministrada anònima. El disseny de l’estudi s’ha realitzat a partir d’una adaptació del model d’autocura basat en l’autoconsciència de Kearney i Weininger (2011). S’ha analitzat, mitjançant models d’equacions estructurals, en quina mesura les diferents variables d’estudi, quan s’analitzen en el seu conjunt, influeixen sobre la qualitat de vida del professional, entesa segons el concepte de Stamm (2005), és a dir, fatiga de compassió, satisfacció de compassió i risc de síndrome de burnout. Les troballes del present treball avalen la idea que la pràctica d’autocura i el desenvolupament de l’autoconsciència faciliten el desenvolupament dels recursos del món interior dels professionals, la qual cosa influeix directament sobre la qualitat de vida professional. Els seus resultats poden ajudar a dissenyar accions a diferents nivells amb l’objectiu últim de millorar la relació terapèutica. És necessari implementar estratègies des de la perspectiva individual, interpersonal i de l’organització per minimitzar l’impacte emocional i prevenir l’aparició de conseqüències negatives. D’aquest estudi es pot deduir la necessitat de promocionar la pràctica d’una autocura holística entre els professionals de cures pal•liatives. S’observa la necessitat d’introduir programes de millora de l’autoconsciència (com el mindfulness) en la formació reglada i continuada dels professionals de la salut i especialment d’aquells que treballen amb persones que es troben al final de la vida. La competència d’afrontament davant de la mort pot ésser un indicador a tenir en compta a l’hora de definir els perfils professionals dels sanitaris de cures pal·liatives i introduir la seva avaluació dins processos de selecció d’aquest perfil professional.

    • English

      The aim of the study was to determine the factors that influence competence for coping with death in palliative care professionals, and how this influences the professional quality of life (compassion fatigue, risk of burnout and compassion satisfaction). This is a descriptive cross-sectional study on a sample of palliative care professionals. The study was conducted using an anonymous self-administered survey. The study design was made from a model based on the self-awareness of Kearney and Weininger (2011). It has been analyzed by structural equation modeling, to what extent the different variables of study to analyze them as a whole, affect the professional quality of life, understood as the concept of Stamm (2005), (compassion fatigue, compassion satisfaction and burnout risk). The findings of this study support the idea that the practice of self-care and the development of self-awareness facilitate the development of the resources of the internal world of professionals, which directly affects their professional quality of life. Results may help design actions at different levels with the ultimate aim of improving the therapeutic relationship. It’s necessary to implement strategies at individual, interpersonal and organizational perspective to minimize the emotional impact and prevent the occurrence of negative consequences. From this study we can deduce the need to promote a holistic self-care practices among professionals in palliative care. The need for programs to improve awareness (such as mindfulness) in formal and continuing education of health professionals and especially those working with people at the end of life. Competence of coping with death can be an indicator to consider when defining the profiles of palliative care professionals.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno