Resumen de La gramaticalització dels connectors de contrast: estudi de corpus i aproximació segons la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic
INTRODUCCIÓ El present estudi és una mostra d’aplicació de les teories lingüístiques de base cognitiva i la Lingüística de Corpus a l’estudi de l’evolució diacrònica d’uns elements essencials en situacions contraargumentatives: els connectors de contrast. Les dades que forneixen l'estudi han estat extretes dels corpus textuals digitalitzats, fonamentalment, el CIMTAC, el CICA i el CTILC. Aquests corpus han permès de reconstruir el procés seguit per aquests connectors des de l’edat mitjana fins a l’actualitat: han fet possible una anàlisi qualitativa detallada dels contextos específics que van afavorir la seva gènesi i el canvi semàntic i la gramaticalització que han anat experimentant al llarg d’un període de temps i d’una diversitat de textos i de varietats territorials considerables.
MOTIVACIÓ Principalment, hem volgut contribuir a corroborar, d'acord amb els fonaments de la Lingüística Cognitiva, l’existència d’una xarxa conceptual de nodes afins entre diferents dominis conceptuals. Voldriem descriure com la noció de [CONTRAST], expressada pels connectors parentètics noresmenys, nogensmenys i tanmateix, naix de l’evolució d’un significat de [CÀLCUL], que il·lustrarem amb la figura d’una balança. En diacronia, aquesta manifestació de la regularitat del canvi semàntic, amb l’anàlisi de l'engranatge discursiu de les inferències, ens permetrà de constatar la importància de l’oient/lector en el canvi lexicosemàntic. La tria d’aquests connectors ens oferirà mostrar la influència del procés de codificació del català del segle XX en els usos comunicatius de la llengua estàndard.
DESENVOLUPAMENT TEÒRIC Es fa una anàlisi diacrònica de la gènesi, específicament, dels connectors parentètics que expressen contrast. Aquesta anàlisi fa servir com a eines fonamentals la Pragmàtica del Discurs, la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic d’Elizabeth Traugott i les darreres aportacions sobre el paper dels usuaris –tant emissor com receptor– en el procés de negociació del significat i, doncs, de canvi semàntic. Parem una atenció especial sobre els fenòmens de la Subjectivació i de la Intersubjectivació (Traugott, 2010; Nuyts, 2005; Narrog, 2012) per entendre l’evolució diacrònica lingüística –morfològica, sintàctica i semàntica– i pragmàtica dels valors de noresmenys, nogensmenys i tanmateix: des de la seva font originària de [CÀLCUL] fins als valors actuals com a connectors parentètics de contrast amb matisos adversatius i concessius. Combinem, doncs, d’una banda, la reflexió teòrica sobre el paper de la Inferència Invitada i la Pragmaticalització en el canvi semàntic amb, de l’altra banda, l’aplicació d’aquesta reflexió en gènesi dels valors de contrast.
CONCLUSIÓ Hem constatat l’existència d’una xarxa conceptual de nodes afins a la noció de [CÀLCUL] com és el [CONTRAST], expressat pels connectors parentètics noresmenys, nogensmenys i tanmateix. Aquesta manifestació de la regularitat del canvi semàntic en diacronia, juntament amb l’anàlisi del mecanisme de les inferències discursives, ens ha permès de constatar una vegada més la importància de l’oient/lector en el canvi lexicosemàntic. Aquests connectors en concret són una mostra de la influència que va tenir el procés de codificació del català del segle XX en la recuperació i en l'adaptació del material lingüístic als usos de la llengua estàndard.
