Resumen de Els vilancets 'de negre' al segle XVII
"Aquest treball té com a objectius analitzar de forma contextual, textual i intertextual les peces literàrio-musicals conegudes com a vilancets 'de negre' al llarg del segle XVII al Vell Món (les corones espanyola i portuguesa). Molt difoses i interpretades en catedrals i esglésies, aquestes obres còmiques en romanç tenien com a protagonistes personatges negres esclaus, un estereotip present també a altres productes culturals coetanis. L'apartat contextual s'inicia comparant el fenomen de l'esclavitud africana a Espanya amb el reflex deformat que n'ofereixen les lletres dels vilancets: l'organització en confraries dels esclaus, la seva quotidianitat o l'argot característic. Seguidament se centra en el context de les mateixes obres, interpretades per Nadal, Epifania, Corpus o festes marianes, i elaborades per mestres de capella i poetes 'vilanciquers' com Vicente Sánchez, Manuel de León Merchante o José Pérez de Montoro, que hi van mantenir un to popularitzant. En la part d'anàlisi, es parteix de la transcripció de 208 textos i 10 partitures inèdits, a les quals s'afegeixen nou fonts musicals més, per constituir un repertori de fonts primàries divers i representatiu. Pel que respecta als textos, se n'estudien diversos àmbits temàtics (paròdia de la societat blanca, la crítica de costums, jocs metateatrals...) i els mecanismes humorístics. Pel que respecta a les músiques, se n'analitzen recursos retòrics d'expressió del text, en especial el tema de l'esternut, molt característic del gènere. Una part important la constitueix l'anàlisi intertextual, en tant que els vilancets 'de negre' foren molt permeables a introduir-hi recursos teatrals, en especial les formes de teatre breu que li eren properes, com la moixiganga. També amb les danses, sobretot les danses que eren caracteritzades com a 'negres', és a dir, el guineo, el paracumbé i el zarambeque. Es completa la mirada intertextual amb fonts iconogràfiques que també dialoguen amb els vilancets: les Adoracions dels Mags i, en l'àmbit festiu, gegants i tarasques. L'estudi conclou que els vilancets 'de negre' foren una forma de música devocional que va permetre integrar l'esperit carnavalesc d'arrel profana dins el marc de la Contrareforma catòlica, retratant-hi un tipus d'esclau cristià dòcil que emergia com a ""alteritat domesticada"" enfront d'altres més problemàtiques, com el turc."
