Efectes d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic (prea) per la millora de la condició física i la qualitat de vida en persones que han patit un ictus
- Autores: Montserrat Grau Pellicer
- Directores de la Tesis: Andrés Chamarro Lusar (dir. tes.), Bernat-Carles Serdà (codir. tes.), Josep Medina (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rosa Suñer Soler (presid.), Rosa Terré Boliart (secret.), Marta Solá Serrabou (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología de la Salud y del Deporte por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
L’ictus és una de les principals causes de discapacitat física en adults. Aquest pot induir dèficits motors severs, generant una disminució progressiva de la condició física que augmenta la discapacitat i el risc cardiovascular. Aquesta discapacitat causa limitacions en la capacitat de caminar, en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i en la qualitat de vida (QdV) de les persones afectades. La capacitat de caminar es veu afectada pels canvis en el control neuromotor, la disminució de la condició física càrdio-respiratòria i l’augment de les demandes energètiques de la marxa hemiplègica. Tot plegat, disminueix la reserva fisiològica de condició física causant una limitació de la capacitat de caminar i la funcionalitat en les ABVD. La velocitat de la marxa es relaciona amb la severitat de la discapacitat i s’ha considerat com a mesura per diferenciar la capacitat de caminar per exteriors o per interiors. També pot predir el destí a l’alta i les necessitats d’assistència de terceres persones. La capacitat de caminar és una de les prioritats en la rehabilitació de les persones amb ictus. Hi ha evidència de que els programes de rehabilitació amb exercicis aeròbics milloren la mobilitat i la QdV. Les recomanacions sobre activitat física per població amb risc cardiovascular elevat, gent gran i supervivents d’ictus proposen alternar l’exercici aeròbic amb el treball muscular de força-resistència, conjuntament amb exercicis d’equilibri i flexibilitat. L’objectiu d’aquesta tesi és avaluar l’efectivitat d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, activitats orientades a tasques, exercicis d’equilibri i propiocepció i estiraments en la millora de la velocitat de la marxa, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV. El programa s’ha aplicat a 31 persones ingressades a l’Hospital de Terrassa amb diagnòstic d’ictus isquèmic o hemorràgic, una vegada finalitzat el seu programa de rehabilitació convencional. La periodització del programa consistia en 12 setmanes, amb una freqüència de dues sessions setmanals a dies alterns, d’una hora de duració. Paral·lelament, els participants realitzaven un programa de deambulació progressiva al domicili. Els participants es van valorar a l’inici de la intervenció, al finalitzar i als sis mesos d’haver-la finalitzat. Les variables de l’estudi són la velocitat de deambulació, valorada amb el 10 Meter Walking Test (10MWT), la condició física càrdio-respiratòria amb el 6 minute Walking Test (6MWT), la capacitat de deambulació amb la Functional Ambulation Classification (FAC), la funcionalitat en les ABVD amb l’Índex de Barthel i la QdV amb la SIP30-AI i l’EQ-5D-5L. Finalitzen la intervenció 25 participants. No es va produir cap efecte advers. Per l’anàlisi estadístic s’ha utilitzat l’estadística descriptiva i per la comparació de mitjanes s’han utilitzat les proves no paramètriques de Friedman i Q. de Cochran. La mesura de l’efecte s’ha calculat amb la d de Cohen i la V de Cramer. Es van observar millores significatives en totes les variables analitzades al final i al seguiment als sis mesos (*p≤0,0001): 10MWT* 0,83±0,24 vs 1,06±0,23. 6MWT* 305,75±64,40 vs 359,25±91,31. Tots els participants al finalitzar la intervenció assoleixen una deambulació autònoma en tot tipus de terrenys. En quant a l’Índex de Barthel* 40% independents a l’inici vs 64% independents al seguiment als sis mesos. La millora en la QdV fou significativa en les dues escales utilitzades. A l’inici els participants identifiquen limitacions importants que afecten la seva QdV i al finalitzar la intervenció, els canvis en la funció permeten una millora de la QdV significativa en la SIP30-AI*53,36±18,95 vs 31,94±21,93. En l’EQ-5D-5L* passen d’una percepció inicial de problemes lleus-moderats a una percepció final de cap problema-problemes lleus: 12,2±4,4 vs 8,9±3,4. En l’EVA QdV* obtenen un 15% de millora: 63,25±23,52 vs 72,0±18,31. Els resultats obtinguts demostren que, a partir d’un programa de rehabilitació basat en l’exercici aeròbic, millora la velocitat i l’autonomia en la deambulació, la condició física, la funcionalitat en les ABVD i la QdV de les persones afectades per un ictus.
