Avaluació de l’ús d’esferes vaginals conjuntament amb els exercicis musculars del sòl pelvià en el tractament primari de la incontinència urinària femenina
- Autores: Oriol Porta
- Directores de la Tesis: J. J. Espinós Gómez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Introducció La incontinència urinària (IU) en la dona és un problema freqüent que té un elevat impacte en la qualitat de vida. La rehabilitació muscular del sòl pelvià (RMSP) forma part del tractament de primera línia per a qualsevol tipus d’IU. Els exercicis de RMSP es poden fer amb o sense l’ajuda d’algun dispositiu vaginal. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és donar resposta a dues preguntes de recerca: 1- Les esferes vaginals, són eficaces i segures com a part d’un programa de RMSP per a la IU femenina? I, 2- Les esferes vaginals, potencien l’adherència a la RMSP? Quins són els determinants i les barreres de l’adherència al tractament? Material i Mètode Es va realitzar un assaig clínic controlat, prospectiu, multicèntric, aleatoritzat i de grups paral·lels. Les participants, dones amb IU clínica, van ser assignades de forma aleatòria per rebre un programa supervisat d’exercicis de RMSP dues vegades al dia, 5 dies a la setmana, durant 6 mesos amb esferes vaginals (grup estudi) o per rebre el mateix programa però sense les esferes vaginals (grup control). La variable de resultat principal va ser la puntuació de la prova International Consultation on Incontinence Questionnaire-Short Form (ICIQ-UI-SF) als 6 mesos. Les variables secundàries van ser els resultats de la Prova de la Compresa d’1 hora (1-hour Pad-test), del King’s Health Questionnaire (KHQ) i els d’una escala tipus Likert de 5 ítems per a l’avaluació subjectiva del resultat. L’adherència es va mesurar amb el qüestionari de Morisky-Green. Es va realitzar una anàlisi secundària dels resultats d’adherència per tal d’investigar els determinants i barreres de l’adherència i la seva influència en els resultats del tractament. Resultats Es van incloure 70 pacients, 37 aleatoritzades al grup tractament (Kegel + esferes) i 33 al grup control (Kegel). Es van poder analitzar les dades de 65 participants (35 grup tractament i 30 controls). Els resultats de l’ICIQ-UI-SF van millorar de manera significativa al cap d’1 mes de seguiment al grup esferes respecte al grup control (p<0.01) i en ambdós grups als 6 mesos. Al final del seguiment (6 mesos), la prova de la compresa d’1 hora va millorar en el grup esferes i, en canvi, no en el grup control. No hi va haver diferències significatives entre ambdós grups pel que fa als resultats del KHQ ni en la valoració subjectiva d’eficàcia i seguretat en aquest període de seguiment. Els efectes adversos observats van ser lleus i transitoris (4 en el grup esferes i 1 en el grup control). No hi va haver diferències significatives en l’adherència al tractament al final del seguiment (33% d’adherència en els controls, 42.9% en el grup tractat). En ambdós grups, el motiu principal per la no-adherència va ser que les participants simplement van oblidar realitzar els exercicis. Els resultats de l’ICIQ-UI-SF entre pacients que es van adherir i les que no ho van fer no va diferir significativament (p=0.143). No es va observar una diferència significativa en l’adherència entre aquelles participants que van obtenir més millora en la IU i les que en van obtenir menys al final del seguiment (p=0.140). Conclusions La incontinència urinària va millorar en els dos grups, però les participants que van utilitzar les esferes van començar a millorar de forma més ràpida. Les esferes van ser ben tolerades i no van causar efectes adversos. Les esferes no van actuar com a facilitador de l’adherència. La manca d’adherència va ser deguda a que les participants van oblidar la realització dels exercicis amb independència de l’eficàcia del tractament i de la gravetat de la incontinència.
