Ideologies lingüístiques a la premsa distribuïda a catalunya: anàlisi dels canvis, relacions i estratègies

• Autores: Rosa-America Urtasun Gorriz
• Directores de la Tesis: Salvador Cardús i Ros (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Argelaguet i Argemí (presid.), F. Xavier Vila i Moreno (secret.), Enric Castelló (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Retórica
  • Sociología
    • Sociología cultural
      • Lengua y cultura
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX  DDD 
• Resumen

  • Aquesta tesi tracta sobre l’anàlisi de discursos publicats a la premsa en relació amb l’elaboració de lleis de política lingüística a Catalunya. S’analitzen editorials publicats en el període comprès entre l’aprovació de la Llei de Normalització (abril de 1983) i la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional al juny de 2010. El principal objectiu del treball és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana en el context d’elaboració de lleis lingüístiques. L’anàlisi dels textos es realitza des del punt de vista de les estratègies d’argumentació i els raonaments utilitzats a les línies editorials dels diaris, observant també les relacions entre els continguts i les possibles variacions en els discursos al llarg del període. S’analitzen textos editorials publicats per diaris d’informació general, editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico i l’Avui) i de difusió estatal (El País, El Mundo i l’ABC). El corpus d’anàlisi està format per una seixantena d’editorials publicats per aquests diaris coincidint amb diversos esdeveniments: l’aprovació de la Llei de Normalització l’any 1983, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat uns mesos després i la posterior Sentència del Tribunal Constitucional (1986), la Sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu català dictada l’any 1994, el procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística produït al llarg de l’any 1997, la tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats (començament de 2006) i la Sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional a l’any 2010. Com a hipòtesi de treball es parteix de les següents idees: un predomini en aquesta premsa d’una deslegitimació de la legislació lingüística orientada a estendre el català, una naturalització de les lleis estatals i la instauració del consens com a idea legitimadora de les polítiques lingüístiques a Catalunya. L’objectiu en l’anàlisi dels textos és observar la legitimitat atribuïda a les llengües catalana i castellana a les línies editorials dels diaris en relació amb l’elaboració i implementació de lleis lingüístiques a Catalunya. En aquest treball la noció de legitimitat fa referència al reconeixement d’un estat de coses. Com a reconeixement, és un fet social i pot aparèixer als discursos de manera implícita o explícita. La legitimitat implícita es correspondria amb aquella realitat donada per descomptada, que es considera com a forma normal, amb el reconeixement tàcit d’un ordre o la manca de reconeixement de la seva arbitrarietat. Aquesta realitat implícita comportaria un cert nivell de naturalització en el sentit de concepció de la realitat que obvia els processos socials que contribueixen a la seva construcció, reproducció o canvi. Més enllà d’allò pressuposat, donat per descomptat o no conscient, la legitimitat pot prendre diverses formes d’expressió. Una idea o una norma es pot invocar com a recurs en l’argumentació per donar suport a altres idees, sense ser justificada en sí mateixa. Un alt nivell de legitimitat pot ser traduït en allò que es considera normal, de sentit comú, lògic o evident. També es pot apel·lar a la forma “normal” a través de l’abús o la mancança, nocions amb les quals la norma o allò considerat com a normal, malgrat no ser del tot evident, encara funciona com a criteri de valoració sobre la realitat. La legitimitat pot prendre diferents formes d’expressió, aparèixer de forma implícita o explícita, o amb diversos graus d’elaboració discursiva. Però, tal com s’entén i com és observada en aquest treball, fa referència a allò que els autors dels discursos afirmen sobre com són i com haurien de ser les coses.