Avaluació clínica i fisiopatològica del reflux gastroesofàgic àcid associat a la colelitiasi i postcolecistectomia
- Autores: Marta del Bas
- Directores de la Tesis: Pere Clavé i Civit (dir. tes.), Xavier Suñol Sala (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Armengol Carrasco (presid.), Leandre Farran Teixidó (secret.), Fermín Mearín Manrique (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L'objectiu d'aquesta tesi és determinar la prevalença i caracteritzar la relació entre la litiasi vesicular i la colecistectomia per laparoscòpia i el reflux gastroesofàgic (RGE) àcid. Objectius secundaris que permeten assolir el principal són traduir i validar un qüestionari de símptomes de reflux gastroesofàgic i determinar la seva sensibilitat, especificitat i precisió diagnòstica per al diagnòstic clínic de reflux, avaluar mitjançant mètodes clínics (el qüestionari de símptomes de Carlsson-Dent validat) i mètodes funcionals (pH-metria de 24h i manometria esofàgica) la prevalença de reflux gastroesofàgic en pacients amb colelitiasi i en pacients colecistectomitzats per via laparoscòpica i comparar aquesta prevalença amb la d'un grup control (pacients amb hèrnia o hemorroides) pre i postintervenció; i finalment, mesurar la capacitat de buidament vesicular dels pacients amb colelitiasi mitjançant ecografies seriades.
A partir d'una població de 120 pacients derivats a l'Hospital de Mataró per sospita de reflux gastroesofàgic es determina la sensibilitat, especificitat i precisió diagnòstica del qüestionari de símptomes de Carlsson-Dent traduït al català. S'administra el qüestionari i posteriorment es realitza una pH-metria de 24h i/o una fibrogastroscòpia com a gold standard per confirmar o descartar el diagnòstic de reflux objectivant que el qüestionari clínic té una sensibilitat del 82,2% i una especificitat del 60,6% amb el punt de tall de 4,5 punts a partir del qual es fa el diagnòstic de reflux gastroesofàgic, considerant-se una bona eina diagnòstica amb una àrea sota la corba de 0,81.
Amb el qüestionari de símptomes validat es calcula la prevalença de reflux gastroesofàgic a un grup de 135 pacients amb colelitiasi i a un grup control (71 pacients amb hèrnia o hemorroides) objectivant que els pacients amb colelitiasi obtenen de mitjana una puntuació molt més alta en el qüestionari de símptomes que el grup control (7,3 vs 2,8; p<0,05) i, per tant, la prevalença de reflux en els pacients amb litiasi vesicular és major que en els pacients controls (71,9% vs 28,2%; p<0,001). Al realitzar les proves funcionals digestives a una part del pacients amb colelitiasi s'objectiva que, de mitjana, els 63 pacients estudiats presenten un pH<4 més del 7,9% del temps de registre (considerant-se patològic a partir del 4%) i que la prevalença de reflux segons la pH-metria és del 54%. La manometria esofàgica mostra una pressió mitjana de l'EEI i una longitud dins dels paràmetres de la normalitat.
A 128 pacients amb colelitiasi se'ls hi realitza un estudi de buidament vesicular objectivant que el 60% presenten un buidament >50% en resposta a una ingesta de prova i, per tant, són contractors. La resta, un 40%, són no contractors. Partint de la base que els pacients no contractors presenten alteracions del buidament vesicular que poden augmentar l'alliberació de colecistocinina i, per tant, induir RGE, s'administra el qüestionari de símptomes objectivant que tant els pacients contractors com els no contractors obtenen una puntuació elevada (7,3 vs 7,2, p=0,947). Tampoc existeixen diferències en cap dels paràmetres avaluats a la pH-metria de 24h ni a la manometria.
Al repetir l'estudi en els postoperatori, s'observa que els pacients colecistectomitzats obtenen en el qüestionari de símptomes una puntuació superior que els pacients intervinguts d'hèrnia o hemorroides (5,3 vs 1,2, p<0,001) i que la prevalença de reflux és del 47,8% en el grup d'estudi i del 11,8% en el grup control (p<0,001). Al realitzar la pH-metria de 24h en un subgrup de pacients colecistectomitzats s'objectiva que, de mitjana, els pacients presenten un pH<4 el 8,1% del temps de registre i que la prevalença de reflux segons la pH-metria és del 51,6%. La manometria, igual que preoperatòriament, no mostra alteracions significatives.
En conclusió, els pacients amb colelitiasi tenen una prevalença de (RGE) elevada i molt superior a la del grup control i malgrat disminuir després de la intervenció, aquesta persisteix alta, tant des del punt de vista clínic com funcional. Els nostres resultats suggereixen que existeix una intensa associació entre la litiasi vesicular, els símptomes postcolecistectomia i el RGE.
