Resumen de Gilles Deleuze i Félix Guattari: per una política menor. Una anàlisi sobre la crisi del model representatiu, o com assumir el repte d'articular la vida en comú des de l'autonomia i l'horitzontalitat
Miguel Àngel Martínez i Martínez
En aquest treball analitzem les alternatives que, principalment des dels moviments socials i a través de les noves subjectivitats emergents i no assimilades pel sistema de poder establert, es proposen per a l'articulació de les relacions en el camp social, al marge del model neoliberal i de les formes de representació tradicionalment vinculades a aquest model; tot plegat, emmarcat dins els darrers cicles de lluites sorgits al voltant de l'any 2011. Així mateix, posem el focus d'atenció en els precedents que trobem per aquest costat, a saber: les lluites protagonitzades pel moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX -la qual cosa ens permet analitzar algunes de les principals nocions que es posen en joc des del marxisme, en paral·lel al pensament polític deleuzo-guattarià-, les mobilitzacions que van començar pels volts de l'any 1968 en diferents indrets del món, sense oblidar les manifestacions del moviment alterglobalització que van obrir el nou segle XXI. Per a tal efecte, analitzem i tractem de posar en funcionament les eines conceptuals que ofereixen Deleuze i Guattari sobre la possibilitat de coordinar la vida en comú des de la base i de forma immanent, reivindicant la singularitat dels diferents elements implicats i la seua capacitat de participació i de decisió directa i no delegada -és aquesta possibilitat, precisament, la que es defineix al voltant del que anomenem una política menor-, així com el plantejament que proposen altres autors, com ara Foucault o Hardt i Negri, al voltant de la qüestió. En aquest treball analitzem les alternatives que, principalment des dels moviments socials i a través de les noves subjectivitats emergents i no assimilades pel sistema de poder establert, es proposen per a l'articulació de les relacions en el camp social, al marge del model neoliberal i de les formes de representació tradicionalment vinculades a aquest model; tot plegat, emmarcat dins els darrers cicles de lluites sorgits al voltant de l'any 2011. Així mateix, posem el focus d'atenció en els precedents que trobem per aquest costat, a saber: les lluites protagonitzades pel moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX -la qual cosa ens permet analitzar algunes de les principals nocions que es posen en joc des del marxisme, en paral·lel al pensament polític deleuzo-guattarià-, les mobilitzacions que van començar pels volts de l'any 1968 en diferents indrets del món, sense oblidar les manifestacions del moviment alterglobalització que van obrir el nou segle XXI. Per a tal efecte, analitzem i tractem de posar en funcionament les eines conceptuals que ofereixen Deleuze i Guattari sobre la possibilitat de coordinar la vida en comú des de la base i de forma immanent, reivindicant la singularitat dels diferents elements implicats i la seua capacitat de participació i de decisió directa i no delegada -és aquesta possibilitat, precisament, la que es defineix al voltant del que anomenem una política menor-, així com el plantejament que proposen altres autors, com ara Foucault o Hardt i Negri, al voltant de la qüestió.
