Resumen de Desenvolupament d’un model d'arbres de decisió per optimitzar el control de la freqüència de la fibril·lació auricular en els serveis d'urgències hospitalàries
a fibril.lació auricular associa un gran impacte sanitari i encara que les guies estableixen la importància del control de freqüència com a pilar del maneig, existeix una baixa taxa d’adherència a les recomanacions en els serveis d’urgències. Amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia del tractament en pacients amb fibril.lació auricular s’ha desenvolupat, arran d’un extens estudi multicèntric, un model basat en arbres de decisió que permeti conèixer els factors pronòstics predictius dels resultats del tractament i, d’aquesta manera, proposar recomanacions categòriques que ajudin a la presa de decisions ràpides en els serveis d’urgències. Així, per exemple, s’ha comprovat que en els homes amb fibril·lació auricular superior a 48 hores i en els quals s'utilitza digoxina, s'obtenen pitjors resultats en el control de freqüència i en l'alleujament dels símptomes. Implementar estratègies per a un òptim control de freqüència en aquests pacients són àrees de millora de la qualitat assistencial a urgències. La fibrilación auricular asocia un gran impacto sanitario y aunque las guías establecen la importancia del control de frecuencia como pilar del manejo, existe una baja tasa de adherencia a las recomendaciones en los servicios de urgencias. Con el objetivo de aumentar la eficacia del tratamiento en pacientes con fibrilación auricular se ha desarrollado, a raíz de un extenso estudio multicentrico, un modelo basado en árboles de decisión que permita conocer los factores pronósticos predictivos de los resultados del tratamiento y, de este modo, proponer recomendaciones categóricas que ayuden a la toma de decisiones rápidas en los servicios de urgencias. Así, por ejemplo, se ha comprobado que en los hombres con fibrilación auricular superior a 48 horas y en los cuales se utiliza digoxina, se obtienen peores resultados en el control de frecuencia y en el alivio de los síntomas. Implementar estrategias para un óptimo control de frecuencia en estos pacientes son áreas de mejora de la calidad asistencial a urgencias. Atrial fibrillation is associated with big impact on health. Although guidelines establish the importance of rate control as a base in the management, low rate of recommendations adherence exists in the emergency department. In order to improve the effectiveness in the treatment of patients with atrial fibrillation, based on an extensive multicenter study, a decision trees model has been developed that allows for recognising prognostic predictive factors of treatment results and, in this way, propose categorical recommendations that assists quick decisions-making in emergency departments. Thus, it was found that men with atrial fibrillation >48 hours in which digoxin is used, the worst results in rate control and symptom relief were obtained. Implement strategies for optimal rate control in these patients are areas of improving the quality of care in emergency departments.
