Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Anàlisi “ex vivo” de mecanismes d’inducció d’apoptosi i resistència al tractament en gliomes malignes

  • Autores: Ruth Villalonga Planells
  • Directores de la Tesis: Pepita Giménez Bonafé (dir. tes.), Avelina Tortosa Moreno (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
  • Idioma: catalán
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Teresa Ribalta Farrés (presid.), Santiago Ambrosio Viale (secret.), Cristina Muñoz-Pinedo (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • El glioblastoma multiforme és una de les neoplàsies més agressives de l’adult, malgrat els esforços realitzats en millorar el seu tractament, la supervivència dels pacients continua sent dolenta. L’objectiu global d’aquesta tesi ha estat l’estudi dels mecanismes moleculars implicats en la inducció de mort, parada de cicle pels inhibidors de MDM2 i els inhibidors de survivina en el glioblastoma multiforme humà, a més ha permès l’establiment de cultius primaris de glioblastoma humà. L’efecte dels compostos s’ha estudiat ex vivo en els cultius primaris i línies cel•lulars de glioblastoma multiforme humà. Les Nutlines són antagonistes de MDM2 que actuen, amb una gran especificitat, desplaçant la unió de la proteïna p53 del seu inhibidor MDM2 a un rang de dosi nanomolar, el qual comporta l’estabilització de la molècula de p53 i la posterior activació de la seva via de senyalització. Els resultats del tractament de cultius primaris i línies cel•lulars de glioblastoma demostren que la Nultina-3a és capaç de induir parada de cicle cel•lular (p21), apoptosi (Noxa i Puma), a més de induir senescència (marcatge amb SA-?Gal) en aquelles cèl•lules amb un p53 funcional. Per el contrari, les línies cel•lulars i cultius primaris amb un p53 no funcional, són resistents al tractament degut a l’incapacitat de aquestes cèl•lules per activar la via de p53. El pretractament amb Nutlina-3a sensibilitza la línia cel•lular U87-MG enfront la radioteràpia. Això suggereix que la utilització de inhibidors de MDM2 podria ser una nova estratègia terapèutica, ja sigui de forma individual o combinada amb radioteràpia en el tractament de pacients amb glioblastoma multiforme amb una proteïna p53 funcional. YM155 (1-(2-metoxietil)-2-metil-4,9-dioxo-3-(piracina-2 ymetil)-4,9-dihidro-1H-nafto[2,3-d ]bromuro de imidazolium), és una petita molècula inhibidora de la proteïna antiapoptòtica Survivina. YM155 va ser seleccionat mitjançant un cribratge d’alt rendiment com supressor específic de l'expressió de survivina per inhibició del seu promotor. La survivina es troba sobreexpressada en la majoria dels tumors. La survivina es troba altament expressada en gliomes a més està associada amb una menor supervivència i amb un augment de la recurrència tumoral. En aquest apartat de la tesi es va estudiar l’efecte de YM155 en línies cel•lulars i un cultiu primari de glioblastoma humà. Els resultats obtinguts mostren que el tractament amb YM155 provoca una disminució de la viabilitat cel•lular, així com inducció d’apoptosi, que s’acompanya d’una disminució dels nivells proteics de survivina en totes les línies cel•lulars de glioma avaluades. La incubació de les línies cel•lulars i del cultius primari mostra canvis en el patró de cicle cel•lular, provocant aturada tant en fase G0/G1 o en fase S depenent de la línia cel•lular avaluada. El pretractament amb YM155 abans de la radioteràpia indueix un augment en el nombre de focus de ?-H2AX. Els resultats de aquest apartat de la tesis suggereixen que la inhibició de la Survivina podria ser una nova eina terapèutica que permetria augmentar la sensibilitat a la radioteràpia en pacients amb glioblastoma multiforme.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno