Utilitat de la tonometria arterial perifèrica per a l’avaluació del risc cardiovascular

• Autores: Raimon Ferré Vallès
• Directores de la Tesis: Lluís Masana Marín (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Coca Payeras (presid.), Antoni Castro Salomó (secret.), Juan Carlos Pedro Botet Montoya (voc.), Alberto Martínez Vea (voc.), Xavier Pintó Sala (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Patología clínica
    • Patología
      • Arterioesclerosis
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • • Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Els treballs en què es basa la tesi doctoral demostren que la tonometria arterial perifèrica és una eina útil per detectar el risc cardiovascular, que s'associa a marcadors de disfunció endotel•lial, a lesió morfològica i rigidesa arterials i, que amb actituds terapèutiques com els canvis d'estil de vida es pot assolir millores en la reactivitat hiperèmica digital. Aquestes troballes poden ajudar a estratificar millor el risc cardiovascular dels pacients. • Metodologia emprada i conclusions més rellevants: Els estudis que es presenten es basen en 816 pacients d'ambdós sexes i d'edat adulta, sense evidència de malaltia cardiovascular, reclutats de la consulta externa de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb risc cardiovascular estimat segons les taules de Framingham com risc moderat. Tal i com es descriu en cadascun dels treballs, a aquestes persones se'ls va efectuar una visita mèdica, el consell sobre canvis terapèutics d'estil de vida, diverses anàlisi sanguínies i l’estudi d’arteriosclerosi subclínica consistent en ecografia carotídia i l’avaluació de la reactivitat i rigidesa arterial per tonometria perifèrica digital. Els resultats més rellevants demostren que la reactivitat arterial d'artèries de petita mida es relacionà de forma positiva amb els nivells de colesterol HDL i de forma negativa amb el tabaquisme, el perímetre abdominal i la trigliceridèmia. La rigidesa arterial central, mesurada segons l'índex d'augment, fou un dels principals determinants del gruix íntima-mitja carotidi, juntament amb el colesterol LDL i la pressió arterial sistòlica. En un treball prospectiu a 1 any, en 150 voluntaris d'aquests 816, es va examinar l'efecte dels canvis terapèutics dels canvis d'estil de vida sobre la reactivitat arterial perifèrica, observant que aquells pacients amb un major compliment presentaven millora en la funció endotel•lial i una menor progressió del gruix íntima-mitja carotidi. En un altre dels estudis presentats, l'índex d'augment mesurat a 125 pacients afectes d’hipercolesterolèmia familiar va associar-se directament amb el gruix íntima-mitja carotidi i els nivells d'Apo B100 a sèrum. Per tal de relacionar els resultats d’aquestes tècniques amb marcadors bioquímics de risc cardiovascular es van analitzar marcadors de funció endotel•lial. Els nivells alts de selectina-E, sVCAM i de la relació oxLDL/LDL van associar-se a una menor reactivitat hiperèmica arterial en un subgrup de 407 pacients. La FABP4, analitzada en 257 pacients, va associar-se a una pitjor funció endotel•lial en aquells amb diabetes mellitus tipus 2.