Resumen de Estat immunitari enfront de les malaties immunoprevenibles dels treballadors sanitaris a Catalunya
INTRODUCCIÓ Els treballadors sanitaris estan més exposats a agents infecciosos que la resta de la població. Poden actuar com a font d'infecció per als pacients, altres professionals i els seus propis familiars. El professional sanitari vacunat es protegeix ell mateix i la seva família; protegeix els usuaris, especialment els més vulnerables; protegeix els altres treballadors sanitaris; garanteix el funcionament dels serveis sanitaris; té un rol exemplar per a la resta dels sanitaris i la població general. Tots els centres sanitaris han de preveure la vacunació dels treballadors sanitaris com una part important de la prevenció de riscos laborals. HIPÒTESIS Hi ha treballadors sanitaris susceptibles a malalties prevenibles amb vacunacions. La cobertura de vacunació enfront les malalties immunoprevenibles que es poden transmetre en els centres sanitaris és baixa o insuficient en els treballadors sanitaris. Els Antecedents de malaltia o confirmació serològica d’immunitat són mal coneguts. Els treballadors sanitaris susceptibles no estan ben identificats. Sistemes d’informació heterogenis i probablement insuficients. OBJECTIUS Conèixer el grau de protecció dels professionals sanitaris en front les malalties immunoprevenibles recomanades. Investigar la prevalença de sanitaris amb anticossos protectors enfront del xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel•la, el tètanus, la diftèria i la tos ferina Investigar la relació entre la seroprevalença d’anticossos i les característiques sociodemogràfiques i laborals Conèixer els procediment utilitzats per les empreses proveïdores de serveis de salut per saber l’estat immunitari dels professionals i les intervencions que realitzen per garantir la protecció dels treballadors i els pacients. METODOLOGIA 1. Un qüestionari dirigit als gerents i responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals de tots els centres sanitaris públics de Catalunya per conèixer el procediment utilitzat en el centre amb relació a la prevenció de les malalties immunoprevenibles del personal que hi treballa. 2. Un estudi de marcadors serològics en una mostra de treballadors sanitaris de Catalunya. Comprovar en aquesta mateixa mostra el sistema de registre de les vacunacions rebudes. RESULTATS I DISCUSSIÓ 1. Qüestionari dirigit als serveis de prevenció Hi a una baixa implantació de registres. Únicament una tercera part dels serveis de prevenció disposaven de registres de vacunació informatitzats. El 32,8% dels serveis de prevenció tenien registres amb dades relacionades amb l’hepatitis B i la grip, el 31,8% amb el tètanus i la diftèria, el 18,5% amb la varicel•la, el 17,9% amb el xarampió, el 16,4% amb la rubèola i el 13,8% amb la parotiditis. La informació és incomplerta i sistemes poc estandarditzats. Hi ha diferències en les cobertures vacunals en els treballadors sanitaris segons les vacunes. Cal millorar els registres de vacunacions. 2. Estudi serològic La tercera part dels TS no disposaven de carnet de vacunacions. No hi ha associació significativa entre els antecedents d’infecció o vacunació informats i els resultats serològics. El percentatge total de treballadors sanitaris amb anticossos positius va ser: 98% contra el xarampió, 97,2 contra la rubèola, 87,5 contra la parotiditis, 94,9% contra el virus de la varicel•la-zoster, 93,9 contra el tètanus, 46,4% contra la diftèria i 51,7% contra els antígens de Bordetella pertussis. Amb l’excepció de l’edat, no s’ha trobat relació significativa entre els resultats de les serologies i cap altra variable estudiada (Sexe, categoria laboral, tipus de centre). La informació disponible no proporciona evidencies d’immunitat en situacions en les que es requereix disposar d’aquest tipus d’informació amb rapidesa per evitar que es produeixi transmissió nosocomial (per exemple en situacions de brots de xarampió). L’estudi serològic dels treballadors sanitaris és necessari per detectar i vacunar els susceptibles.
