Resumen de Eficiència energètica i efecte rebot. Desenvolupaments metodològics i evidència empírica
En aquesta tesi s’ha desenvolupat una recerca teòrica i empírica de l’efecte rebot directe i indirecte causat per les millores d’eficiència energètica, centrada –pel que fa la vessant empírica de la recerca– en les millores d’eficiència en el conjunt de serveis energètics que utilitzen electricitat a les llars a Catalunya. L’efecte rebot directe d’un servei energètic es produeix quan una millora en la seva eficiència energètica no es tradueix en tot l’estalvi energètic que potencialment s’hauria de produir en aquell àmbit. Això és degut a què la millora produeix un abaratiment del cost del servei energètic, que s’acaba traduint en una major demanda d’aquest, compensant total o parcialment l’estalvi derivat de la major eficiència. L’efecte rebot indirecte es produeix quan la millora d’eficiència modifica els patrons de consum, produint l’increment en el consum d’altres béns i serveis que també necessiten energia per a ser produïts. Malgrat hi ha consens entre la comunitat científica sobre el fet que l’efecte rebot existeix, hi ha discrepàncies a l’hora de determinar la seva magnitud. Mentre alguns sostenen que una millora de l’eficiència produeix cert estalvi d’energia, encara que menor que el potencial, altres afirmen que després d’una millora de l’eficiència es produeix un augment net del consum d’energia, produint?se el que a la literatura s’anomena backfire (també conegut com a Paradoxa de Jevons o postulat de Khazzoom?Brookes). Un problema clau a l’hora de resoldre aquesta confrontació és que no és possible portar a terme experiments històrics “controlats” per a veure si l’ús energètic és major o menor que si no hi haguessin hagut guanys en l’eficiència energètica. En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi metodològica i empírica de l’efecte rebot directe, a partir de l’estimació d’elasticitats preu de la demanda d’electricitat. Aquesta primera part ha consistit en una anàlisi de la literatura i dels principals desenvolupaments metodològics, així com en l’especificació i estimació d’un Model d’Efectes Fixos (MEF) combinat amb un model de Mecanisme de Correcció d’Error (MCE), amb dades de panell, que ha proporcionat l’efecte rebot directe a Catalunya per a l’àmbit mencionat. Mitjançant les tècniques economètriques mencionades s’han obtingut unes estimacions de ?0,36 de l’elasticitat preu de la demanda d’electricitat a curt termini i de ?0,49 a llarg termini a Catalunya. També s’ha obtingut una estimació de ?0,86 de l’elasticitat preu de la demanda d’electricitat per a refrigeració a les llars a llarg termini. Això implicaria un efecte rebot directe del 36% a curt termini i del 49% a llarg termini, per al conjunt de serveis energètics que utilitzen electricitat a les llars; i del 86% per a la refrigeració domèstica a llarg termini. Les estimacions per a la refrigeració domèstica no s’han considerat prou concloents, donades les poques observacions amb les que s’han realitzat les estimacions economètriques. Posteriorment s’ha fet una anàlisi teòrica i empírica de l’efecte rebot directe i indirecte estàtics per al mateix àmbit, a partir del desenvolupament d’un model Input?output generalitzat de l’electricitat per a Catalunya combinat amb un model re?spending que determina els nous patrons de consum a les llars després d’una millora d’eficiència energètica. En aquesta fase s’han determinats diversos escenaris per a la simulació en els models. S’han construït dos escenaris més probables, un escenari basat en la distribució dels estalvis monetaris assolits per la millora d’eficiència segons les elasticitats renda de cada bé i servei; i un segon basat en una distribució dels mateixos segons la proporció que suposa la despesa del bé o servei sobre el total de despesa a les llars. Aquests han proporcionat un efecte rebot directe i indirecte estàtic d’entre el 36,57% i el 36,54% en el curt termini i entre el 49,53% i el 49,52% en el llarg termini, el que suposa que una millora de l’eficiència de l’electricitat a les llars catalanes que hagués de suposar un estalvi d’electricitat de 10 unitats, acabaria produint un estalvi de 6,4 unitats en el curt termini i de 5,1 unitats en el llarg termini. A partir d’aquest model i de la construcció d’escenaris extrems, s’han analitzat, des d’una vessant estructural, diversos aspectes rellevants de les relacions entre tecnologia, efecte rebot, consum sostenible, estructura productiva d’una economia i consum de recursos. Finalment, s’han analitzat breument les principals mesures per a fer front a l’efecte rebot, fent especial èmfasi en els instruments econòmics de fiscalitat ambiental. Aquests instruments es poden dividir principalment en els instruments de sensibilització, informació, els normatius, els instruments econòmics i, en general, aquells que incideixen en el comportament del consumidor. A part dels desenvolupaments metodològics, els resultats empírics, i les troballes en relació a les interdependències entre tecnologia, consum, estructures productives i tipologies d’efectes rebot, una de les principals conclusions de la recerca és que les polítiques basades en la millora de l’eficiència energètica, orientades a reduir el consum de recursos, les emissions de contaminants i, en definitiva, la lluita contra el canvi climàtic, han d’anar acompanyades de mesures addicionals que contrarestin l’efecte rebot. Fins i tot en escenaris on l’efecte rebot directe a les llars resulta ser baix, es produeixen altres mecanismes, derivats de la nova despesa dels estalvis monetaris i dels efectes d’una millora de la productivitat sobre el creixement econòmic, que fan que l’efecte rebot total pugui resultar molt elevat, incloent la possibilitat de que es produeixi un increment en el consum d’energia, és a dir, la paradoxa de Jevons.
