Resumen de Relació entre competències socioemocionals i conductes disruptives a l’educació primària
La presència de conductes disruptives suposa una absència de la regulació del comportament. Aquest tema s’ha tractat des de diversos àmbits, però en aquest estudi és vol fer des de la possible relació que tenen aquestes conductes disruptives i la intel·ligència emocional. Es vol saber com l’alumne pot, mitjançant un procés intern, regular la seva conducta. Aquest procés consisteix en l’adquisició d’unes habilitats socioemocionals que el portaran a ser competent emocionalment. Les conductes disruptives estan relacionades amb les competències personals que capaciten per la relació amb les altres persones. Per tant, les conductes disruptives no sols dificulten el funcionament normal de l’aula sinó que també poden denotar mancances en el desenvolupament socioemocional dels infants. El que hem volgut aconseguir amb aquesta recerca és: • descriure les conductes disruptives més freqüents, • analitzar quins elements de les competències socioemocionals dels nens i de les nenes de primària estan relacionats amb la presència, o no, de conductes disruptives que es poden manifestar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. • valorar si la presència o no d’aquestes conductes disruptives condicionaran la seva inclusió social dins del grup-classe. Per assolir els objectius plantejats s’han emprat diferents instruments (el Test d’EQI de Reuven Bar-On dels nens, el Qüestionari dels mestres sobre les conductes disruptives i un Test sociomètric ) que s’ha aplicat tant a l’alumnat com al professorat d’un conjunt d’11 escoles de primària del Vallès Occidental. En aquest estudi hi van participar disposat d’una mostra que de 1422 alumnes i de 69 mestres d’un total d’11 escoles. La recerca s’ha realitzat en dos estudis per tal de fer més entenedors els resultats obtinguts. Finalment, després d’analitzar les dades obtingudes, hem arribat a la conclusió, en el primer estudi, que la falta de competències socioemocionals és un factor involucrat en la gènesi de les conductes disruptives, especialment, la capacitat d’autoregulació emocional i autocontrol. Les altres competències també es relacionarien amb les conductes disruptives, encara que en menor mesura. Això plantejaria la necessitat d’implementar programes de desenvolupament socioemocional com a prevenció de les conductes disruptives. Les conductes disruptives es vinculen més al gènere masculí, que sembla també presentar en aquestes edats un desenvolupament socioemocional menor. Però, les diferències de gènere no solament se circumscriuen als alumnes. També els professors es veuen afectats per les diferències en aquestes competències i així les mestres perceben més conductes disruptives que suposen enfrontaments personals. Els resultats obtinguts en el segon estudi ens indiquen que una bona socioempatia és fonamental per poder integrar-se en el grup dels iguals. I aquesta es veu afavorida per l’adequada comprensió de les pròpies emocions. També és important, per una millor integració, l’autovaloració. Un alt autoconcepte provoca menys acceptació entre els iguals. En general, la manca d’intel·ligència emocional provoca que els individus resultin més antipàtics. No obstant la incidència de les habilitats socioemocionals en la integració depèn del sexe. En els nens és on s’observa que aquesta mancança provoca una menor integració. Els individus que generen més antipatia generen són els que presenten més conductes disruptives i aquests solen ser nens. Aquesta relació entre habilitats socioemocionals i integració no és tant rellevant en el cas de les nenes; probablement perquè aquestes tenen un bon nivell d’habilitats socioemocionals i són ben acceptades pels iguals. Tot i que sorprenentment aquestes són més selectives en les seves eleccions.
