Estratègies de simplificació del tractament antiretroviral en diferents estadiatges de la infecció pel VIH-1

• Autores: Anna Bonjoch Badia
• Directores de la Tesis: Eugenia Negredo (dir. tes.), Bonaventura Clotet Sala (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Tor Aguilera (presid.), Esteban Martínez Chamorro (secret.), Francesc Vidal Marsal (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • La generalització del tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA) va canviar profundament la perspectiva de la infecció pel VIH-1. Amb la incorporació de nous agents terapèutics es va fer possible el control de la replicació viral, el que va repercutir en un allargament en la perspectiva vital dels pacients infectats pel VIH-1. Com a conseqüència el mantenir una bona adherència al tractament va esdevenir de vital importància, així com l'establiment de pautes de tractament que fossin el suficientment senzilles per a ser portades a terme de manera continuada. La tesi s'ha estructurat en tres grans escenaris: pacients amb experiència antiretroviral limitada; pacients en fracàs virològic i sense possibilitats de dissenyar una pauta supressora; pacients que han aconseguit el control de la replicació viral, però amb una llarga experiència antiretroviral i sota una pauta de que conté enfuvirtida. En els primer dels articles, la diana poblacional foren pacients sota el seu primer TARGA, sense antecedents de teràpies subòptimes anteriors, i en supressió viral continuada als què se'ls simplificà la teràpia a una pauta contenint exclusivament anàlegs a la transcriptasa. Es van incloure un total de 134 pacients als què s'aleatoritzà a canviar tractament a Trizivir ® (grup experimental) o nevirapina més dos anàlegs (grup control). Els resultats va mostrar la no inferioritat de la branca experimental quant al control de la replicació vírica i una tolerància i satisfacció vers la teràpia superior en la branca experimental respecte a la branca control i al moment basal.Dels dos següents treballs presentats com a part de la tesi en pacients altament pretractats en fracàs terapèutic, es conclou que, en pacients amb virus multiresistent que presenten mutacions associades a resistència als anàlegs de nucleòsids (TAMS i M184V), i sense possibilitat de porta a terme un tractament plenament actiu, un règim de transició amb Trizivir® i tenofovir es mostra segur. Aquesta afirmació es basa en l'estabilitat de l'estat immunològic, la manca de progressió clínica, així com la manca d'acumulació de mutacions que poguessin comprometre futures estratègies terapèutiques. El tractament amb Trizivir® i tenofovir va presentar una millor tolerància i un perfil lipídic més favorable que el tractament de la branca comparadora. La persistència de la sensibilitat del virus a zidovudina es va associar a bona resposta. La teràpia de transició no va presentar diferències respecte a la branca control quant a resposta terapèutica un cop iniciat el tractament plenament actiu. Aquesta estratègia pot ser d'utilitat en pacients a l'espera de teràpies actives, o en aquells amb adherència compromesa, que no són candidats a iniciar pautes noves fins no assegurar la millora d'aquesta. Finalment, en els pacients igualment altament pretractats i amb virus multiresistent, però amb càrrega viral sostingudament suprimida i sota una pauta que inclou enfuvirtida, la discontinuació d'aquest fàrmac comporta una alta taxa de fracàs virològic i una disminució en la xifra de limfòcits CD4+. Els pacients que van fracassar van incrementar el nombre de mutacions en el gen de la retrotrascriptasa i de la proteasa. De tots aquests resultats es conclou que la discontinuació d'enfuvirtida en aquest tipus de pacients s'ha de portar a terme només quan sigui possible la substitució per un nou fàrmac plenament actiu. Com a conclusions generals dels treballs presentats, podem afirmar que la simplificació de la teràpia antiretroviral pot ser factible en pacient amb infecció pel VIH en diferents estadis de la infecció. Per assegurar l'èxit d'aquestes estratègies de simplificació, s'ha de tenir en compte l'historial terapèutic previ, les mutacions acumulades, la tolerància prèvia als fàrmacs, així com l'estat clínic, immunològic i virològic en el moment de l'inici del tractament de simplificació.