Els fets que fonamenten la sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, de 31.12.2003 constitueixen un clar exemple de l’exercici de la llibertat d’expressió. Tot i que la resolució no entra en les qüestions de fons quese susciten, el present comentari analitza les possibles vies per denunciar defectes constructius, com també les alternatives per tutelar el prestigi professional. Tanmateix, posa de relleu la repercussió social que espodria derivar d’aquest pronunciament.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados