Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Vers una humanitat amb homes: Anotacions per instaurar l'humà en l'home

    1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

      Universitat Autònoma de Barcelona

      Barcelona, España

  • Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 31, 2000, págs. 135-147
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Hacia una humanidad con hombres Apuntes para instaurar el humano en el hombre
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Durante el último curso académico 1997/1998, la temática sobre el holocausto se ha visto enriquecida por la publicación de tres libros, en mi opinión excelentes. Este artículo, más que enseñar o presentar algo nuevo, se ha nutrido de sus aportaciones, aunque de forma modesta. Los libros a los que me refiero son los de BAUMAN, Z. (1997). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur; MATE, R. (1997). Memoria de Occidente. Actualidad de pensadores judíos olvidados. Barcelona: Anthropos; y Mèlich, J.-C. (1998). Totalitarismo y fecundidad. La filosofía frente a Auschwitz. Barcelona: Anthropos. La voz de estas obras incide en la necesidad de mantener viva la memoria, de no olvidar, de no caer en el silencio, en el lenguaje exclusivo de la ciencia. Es por ello que hay que recuperar, sin olvidar la herencia griega, otro tipo de lenguaje: el hebreo. Es un lenguaje que hace posible el reconocimiento, la responsabilidad para con el sufrimiento de la víctima, del vencido. Es el sentido de la alteridad, «Respuesta» incondicional a la llamada que el rostro del Otro hace en su indigencia y miseria. Porque necesitamos urgentemente una educación ética, fundamentada en un nuevo tipo de razón: la razón anamnética. Auschwitz es el paradigma del sufrimiento humano por excelencia, y sólo podremos hacer justicia a las víctimas no olvidando, manteniendo el recuerdo de actualidad. Si no, el hombre puede exterminar nuevamente.

    • català

      Durant l’últim curs acadèmic 1997/1998, la temàtica sobre l’holocaust s’ha vist enriquida per la publicació de tres llibres, al meu parer excel·lents. Aquest article, més que ensenyar o presentar quelcom nou, s’ha nodrit de les seves aportacions, tot i que de forma modesta. Els llibres als quals em refereixo són els de BAUMAN, Z. (1997). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur; MATE, R. (1997). Memoria de Occidente. Actualidad de pensadores judíos olvidados. Barcelona: Anthropos; i MÈLICH, J.-C. (1998). Totalitarismo y fecundidad. La filosofía frente a Auschwitz. Barcelona: Anthropos. La veu d’aquestes obres incideix en la necessitat de mantenir viva la memòria, de no oblidar, de no caure en el silenci, en el llenguatge exclusiu de la ciència. És per això que cal recuperar, sense oblidar l’herència grega, un altre tipus de llenguatge: l’hebreu. És un llenguatge que fa possible el reconeixement, la responsabilitat envers el sofriment de la víctima, del vençut. És el sentit de l’alteritat, «Resposta» incondicional a la crida que el rostre de l’Altre fa en la seva indigència i misèria. Perquè necessitem urgentment una educació ètica, fonamentada en un nou tipus de raó: la raó anamnètica. Auschwitz és el paradigma del sofriment humà per excel·lència, i només podrem fer justícia a les víctimes no oblidant, mantenint el record d’actualitat. Si no, l’home pot exterminar novament.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno