Des que la tècnica de l�ADN s�ha fet servir com a eina en el procés penal no ha estat exempta de polèmica. Amb les diferents iniciatives legislatives, com ara la LO 10/2007, de 8 d�octubre, de bases de dades policials d�identificadors obtinguts a partir de l�ADN, aquesta polèmica no ha minorat, sinó que s�ha intensificat.
Per a abordar les facultats policials en relació amb la presa de mostres, essencialment les que procedeixen del cos del sospitós, cal partir de la premissa que l�opinió majoritària a la doctrina i la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional és que l�obtenció de material genètic, encara que sigui a través d�un simple frotis bucal, constitueix una intervenció corporal i afecta la intimitat personal.
El present article dóna idea de la complexitat d�aquesta qüestió, fent un repàs de la regulació legal i de diversos pronunciaments jurisprudencials.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados