La preparació humana i tècnica dels professionals davant la víctima suposa en si mateixa un doble repte: acomplir la seva intervenció atenent la vulnerabilitat psíquica d�una persona que acaba de viure una experiència traumàtica i incorporar una atenció específica de primers auxilis psicològics. Aquest article té la intenció de recordar-nos que totes dues tasques són perfectament compatibles i que, lluny d�interferir, han de facilitar també una feina doble: la dels mateixos professionals i la de les víctimes. La nostra, ajudar-les amb el que sabem i amb el que som. La seva, continuar i transcendir a la circumstància viscuda recuperant la seva capacitat.
La reflexió sobre les víctimes, les seves reaccions, el nostre rol i expectatives s�alternen amb pautes i recursos pràctics. Això fa que progressivament s�elabori una guia d�estratègies que emergeix d�una nova forma de mirar. Més enllà d�un conjunt de recomanacions teòriques i, en coincidència amb les establertes en psicologia d�emergències, una percepció de les víctimes entenent els seus propis recursos i capacitats d�afrontament ens ajuda a recordar els nostres límits i a definir millor els nostres objectius.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados