Información General

• Autores: Narcís Figueras Capdevila, Pep Vila Medinyà, Josep María Marquès Planagumà
• Editores: Universitat de Girona = Universidad de Gerona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis
• Año de publicación: 2010
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9883-327-0
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Resumen

• L'obra del teòleg, historiador i arxiver Josep M. Marquès i Planagumà (Cruïlles, 1939-Girona, 2007), prematurament desaparegut, es desplegà en múltiples àmbits de la recerca i de l'activitat cultural, en tots els quals va fer aportacions de relleu. La seva tasca ha suscitat interès des de molts punts de vista. Aquesta miscel·lània dedicada a honorar la seva memòria i la seva obra, n'és un testimoni. S'hi apleguen contribucions de 63 investigadors sobre aspectes diversos de les ciències religioses i els estudis litúrgics, de les ciències documentals, de la història de l'Església, de la història social, de l'estudi del patrimoni cultural, de les institucions i comunitats, etc. vinculades tant a les terres de Girona i a Catalunya com també més enllà. El volum inclou també una biografia i una bibliografia de l'homenatjat, que dóna fe de la seva producció científica i humana al servei de l'Església i de la societat catalana.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • Pròleg

    Roger Zamorano Rodrigo

    págs. 9-9

    

  • Biobibliografia de Josep M. Marquès (1939-2007)

    Joan Bada i Elias

    págs. 11-21

    

  • Un homenatge intel·lectual

    Narcís Figueras Capdevila, Pep Vila Medinyà

    págs. 33-35

    

  • Estudis de ciències religioses

    • Un singular calendari provinent d'un sacrament gironí de Castelló d'Empúries

      Francesc Xavier Altés i Aguiló

      págs. 39-53

      

    • Dues pedres mil·liars en el camí de la intel·ligència de la fe: Agustí i Joan Cassià

      Vicenç-Maria Capdevila i Montaner

      págs. 54-62

      

    • La forasteria del llenguate religiós

      Josep Casellas

      págs. 63-70

      

    • Fragment d¡un antc responsorial de la Catedral de Girona

      Miquel dels Sants Gros i Pujol

      págs. 71-74

      

    • Publicacions espanyoles sobre la teologia de l'esglèsia desprès del Vaticà II

      Joan Planellas Barnosell

      págs. 75-83

      

  • Historia, societat i cultura a l'època medieval. Història i cultura escrita

    • Escriptors llatins de la Catalunya altmedieval: El prevere Ermengol de Llers, escrivà públic de Girona

      Jesús Alturo i Perucho

      págs. 87-90

      

    • Els pergamins del santuari del Mont

      Marià Baig Aleu

      págs. 91-102

      

    • Notes sobre el lèxic toponímic en els documents medievals

      Dolors Condom i Gratacós

      págs. 103-108

      

    • Salvetats i "hospitals" a l'Empordà medieval

      Antoni Egea i Codina

      págs. 109-118

      

    • Guillem de Montgrí, sagristà major de Girona i arquebisbe de Tarragona (s. XII-XIII) i la conquesta d'Eivissa

      Josep Maria Escandell Daranas

      págs. 119-129

      

    • Escriure en català a Girona cap al 1300

      Francesc Feliu Torrent, Joan Ferrer

      págs. 130-142

      

    • L'Hospital de Na Clara de Girona: Nous documents per a la història de l'assistència als pobres en època medieval

      Anna Gironella Delgà

      págs. 143-149

      

    • Dues comunitats gironines: Cruïlles i Riudellots de la Selva als segles XIII i XIV

      Elvis Mallorquí García

      págs. 150-161

      

    • Els frares de l'ordre de Sant Jaume d'Altopascio al bisbat de Girona a través de les Quesitoria del segle XIV

      Gerard Marí i Brull

      págs. 162-170

      

    • L'atac del comte d'Empúries a la Bisbal i Fonteta l'octubre de 1350

      Jaume de Puig Oliver

      págs. 171-176

      

    • Un cas d'exigència de cugúcia al vescomtat de Bas (s. XIV)

      Xavier Puigvert i Gurt

      págs. 177-183

      

    • Un matrimoni no consumat: Elionor de Castella i Jaume (Àgreda, 6-VI-1221)

      Xavier Renedo i Puig

      págs. 184-191

      

    • Un clergue vilatà del segle XIV: Antoni Major, de Torroella de Montgrí

      Xavier Soldevila i Temporal

      págs. 192-196

      

    • La memòria escrita d'un clergue il·lustre: Documents de Guillem de Montgrí

      Marc Sureda i Jubany

      págs. 197-211

      

    • Documentació inèdita del monestir de Sant Pere de Roda

      Ernesto Zaragoza Pascual

      págs. 212-223

      

  • Historia, societat i cultura a l'època medieval. Art i patrimoni

    • El palau comtal de Girona: De la fundació a la desaparició (circa 500- segona meitat del segle XII)

      J. Canal, E. Canal, Josep Maria Nolla Brufau, J. Sagrera

      págs. 224-234

      

    • L'esglèsia de Sant Feliu de Girona al segle XIV: Els constructors "anònims"

      Miguel Angel Chamorro Trenado

      págs. 235-245

      

    • Les muralles de la Força Vella: Dades arqueològiques i documentals

      Josep Maria Nolla Brufau

      págs. 246-254

      

    • Els precedents preromànic i romànic de l'església parroquial de Sant Cebrià dels Alls

      Marina Sànchez Rodríguez

      págs. 255-262

      

    • Un grup de relleus gòtics procedents d'un retaule gironí

      Joan Valero Molina

      págs. 263-272

      

  • Història, societat i cultura a l'època moderna. Història i cultura escrita

    • Girona, capital jurisdiccional de la Catalunya convulsa dels anys 1630

      Josep Capdeferro Pla

      págs. 275-286

      

    • La Cofradía de la Cruz y el Hospital de Sepúlveda (diócesis de Segovia) en el siglo XVII

      Antonio Linage Conde

      págs. 287-311

      

    • El pregó de fra Jeroni Climent, abat dels monestirs de Santa Maria d'Amer i de Roses, als habitants del lloc de Colomers (1669)

      David Moré Aguirre, Salvador Vega Ferrer

      págs. 312-326

      

    • Trasllat de la comunitat del monestir de Sant Pere de Rodes al castell de Vila-sacra

      Miquel Pujol i Canelles

      págs. 327-335

      

    • Manual para la explicación de la doctrina cristiana: Un catecismo del siglo XVIII de El Toro (Castellón)

      Pere Saborit Badenes, Magín Arroyas Serrano

      págs. 336-343

      

    • Processos de la cúria episcopal de Girona (segle XVI)

      Eduardo Sierra Valenti

      págs. 344-356

      

    • Una nova representació de Sant Ferriol

      Joaquim Tremoleda i Trilla

      págs. 357-365

      

    • Una Summa religiosa barroca: el "Promptuari moral sagrat" de Pere Salses

      Pep Valsalobre

      págs. 366-380

      

    • Jesús batejat per lo precursor Sant Joan Baptista

      Enric Prat, Pep Vila Medinyà

      págs. 381-389

      

  • Història, societat i cultura a l'època moderna. Art i patrimoni

    • Construcció i moblament de l'església de Sant Lluc segons el llibre de comptes de l'obra

      Carles Dorico i Alujas

      págs. 390-403

      

    • Julià Pujades, arquitecte del cinc-cents

      Pere Freixas i Camps

      págs. 404-409

      

    • Pau Costa i Guido Reni a la Catedral de Girona: Miquel Català Vinyolas i el retaule de Sant Miquel i els arcàngels

      Montserrat Moli Frigola

      págs. 410-421

      

    • Tres villancets "de negre" gironins

      Josep Pujol i Coll

      págs. 422-436

      

  • Història, societat i cultura a l'època contemporània. Història i cultura escrita

    • L'esclat de la guerra civil a Celrà: el testimoni de Mossèn Joan Coll i Taberner

      Narcís M. Amich i Raurich

      págs. 439-447

      

    • L'antidarwinisme i el seminari de Girona: la lliçó inaugural de Josep Mundet i Pagès (1881)

      Jordi Bohigas Maynegre

      págs. 448-461

      

    • Els inicis del sindicalisme catòlic agrari al bisbat de Girona

      Pere Bosch Cuenca

      págs. 462-474

      

    • Església i Segona República: Antoni Vilaplana, canonge arxiprestre de Girona, diplomàtic del Vaticà i col·laborador de Vidal i Barraquer

      Joan Busquets i Dalmau

      págs. 475-490

      

    • Una relectura de "La venjança del martre" de F. Xavier Butinyà, SJ

      Julia Butiñá Jiménez

      págs. 491-500

      

    • Unes notes de guerra de Carles de Bolòs

      Josep Clara Resplandis

      págs. 501-505

      

    • La "Passió" de Verges: anàlisi filològica dels textos

      José Clara Tibau

      págs. 506-519

      

    • El rector de Lloret Joaquim Coch i Camps (1810-1854): una vida amb polèmica però amb final heroic

      Joan Domènech Moner

      págs. 520-534

      

    • Una secció escolta al seminari diocesà: Josep Maria Marquès, cap de patrulla

      Jordi Font Plana

      págs. 535-547

      

    • La presència dels ordes religiosos a Banyoles

      Jordi Galofré

      págs. 548-554

      

    • El paper de l'església de Girona en la Guerra del Francès

      J. Víctor Gay

      págs. 555-562

      

    • La repressió contra els preveres a Sant Feliu de Guíxols (1936)

      Àngel Jiménez

      págs. 563-572

      

    • El paper del clergat en la represa de l'escoltisme gironí durant el franquisme

      Salomó Marquès Sureda

      págs. 573-582

      

    • Solidaridad de presos políticos

      Francisco Martínez Hoyos

      págs. 583-588

      

    • La passió per la bibliografia en la correspondència del Dr. Jordi Rubió i Balaguer

      Enric Mirambell i Belloc

      págs. 589-592

      

    • Notícies històriques de Cassà de la Selva (1878-1904): un exemple d'historiografia local eclesiàstica

      Francesc Xavier Morales García

      págs. 593-604

      

    • L'arxiu diocesà de Menorca, exemple de modernització i aportació a la cultura

      Marc Pallicer Benejam

      págs. 605-614

      

    • Les missions populars i la "ràdio de la missió"

      Angel Rodríguez Vilagran

      págs. 615-621

      

    • Josep Casassa i Tassis, poeta i folklorista de Sarrià de Ter

      Àngel Vergés i Gifra

      págs. 622-628

      

  • Història, societat i cultura a l'època contemporània. Art i patrimoni

    • Els inicis de les excavacions arqueològiques a Empúries: una iniciativa empordanesa

      Lluís Buscató i Somoza

      págs. 629-638

      

    • El barroc revalorat del Noucentisme: la contribució dels arquitectes

      Joaquim M. Puigvert i Solà

      págs. 639-646

      

    • "Giuditta", de Melchor de Ferrer: una òpera escrita per un compositor català i estrenada a Girona el 1855

      Joaquim Rabaseda

      págs. 647-654

      

    • La historiografia de l'art barroc en el segle XIX: el paper dels excursionistes, eclesiàstics, artistes i arquitectes. Entre el rebuig i el menyspreu

      Xavier Solà Colomer

      págs. 655-666

      

    • Dues personalitats del món cultural manresà i la salvaguarda del patrimoni documental: Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935) i Josep Guitart i Santasusana (1864-1935)

      Jordi Torner i Planell

      págs. 667-671